Els preus de la benzina han estat un dels motors dels moviments inflacionistes d’ençà de l’inici de la crisi, a partir del 2022. El bloqueig a Rússia, un dels grans proveïdors dels mercats comunitaris; i els canvis sobtats -a l’alça i a la baixa- en els horitzons productius a banda i banda de l’Atlàntic han disparat i enfonsat el cost dels carburants a totes les escales. Després de mesos de moderació, l’Institut Nacional d’Estadística ja apuntava a mitjan juny que el segon trimestre tancaria amb un encariment; que retorna els hidrocarburs al centre del càlcul de l’IPC. Més enllà dels marges de les refineres o els plans de l’OPEP i els Estats Units, el futur immediat dels cartells lluminosos de les benzineres pot dependre d’un agent que li és completament extern: els bancs centrals. La baixada de tipus d’interès implementada pel Banc Central Europeu -la primera de moltes, si s’escolta el món de les finances- ha contrastat amb un immobilisme de la Fed, que ha mantingut les restriccions al crèdit per sobre dels cinc punts. Entre altres qüestions, una escletxa important entre les polítiques de Frankfurt i Washington tindria un important efecte, negatiu per a la UE, sobre el cru: el mercat internacional, com recorda el director general de Nieves Energia Lluís Nieves, funciona en dòlars. Així, una divisa estatunidenca molt més cara que l’europea pot dificultar encara més l’accés a matèria primera per a les empreses locals. En unes altres paraules: un euro valdrà menys que un dòlar per pagar el petroli; fet que “els productes importats es veuran clarament afectats”, com detalla el directiu a Món Economia.
Els preus carburants fa mesos que s’han estabilitzat. Lluny queden les grans pujades que es van viure durant el 2023, a causa de les tensions geopolítiques arreu. Sobre aquesta retrobada tranquil·litat, part del sector petrolier dubte si no s’ha volgut anar massa ràpid en la recuperació del crèdit. “Va ser un moviment estrany el del BCE, perquè realment la inflació no havia arribat als mínims que es demanaven per aquesta baixada”, explica Manel Montero, director general del Grupo Moure. De fet, el mateix empresari apunta a una potencial paradoxa: l’institut emissor dels 27 ha optat per rebaixar els tipus d’interès més ràpid que el seu homòleg nord-americà davant una inflació més controlada. Ara bé, un desequilibri de divises encarirà el petroli a tota la regió de la moneda única -com a qualsevol economia que no estigui dolaritzada-, fet que, per l’omnipresència del cru, arrisca un retorn a IPCs elevats. Una mala lectura dels ritmes del crèdit, doncs, té moltes possibilitats de retornar el continent a un escenari de costos preocupant, si bé no tan greu com el del 2023. Si tornen a bufar, però, els vents inflacionistes del petroli seran forts: “l’efecte es notarà de pressa”, alerta Montero. Un batzac, a més, que també notaran els consumidors: malgrat que els moviments es produiran a escala financera, Nieves constata que “tindran una afectació, d’una manera o una altra, sobre el preu final”.
Els moviments en l’àmbit monetari s’afegeixen, comenten les fonts consultades per aquest mitjà, a una munió de “qüestions geopolítiques” que, lluny dels punts de proveïment catalans, continuen colpejant la butxaca dels usuaris. La por a una expansió del conflicte a Palestina per tota la regió -davant els moviments d’Israel envers l’Iran o el Líban, per exemple- obliguen refineres i comercialitzadores de carburant a “fer front de la millor manera possible” a unes tendències que els hi són absolutament alienes. El conflicte a Ucraïna, recorda l’empresari, ja va suposar un gatell d’aquestes característiques. “En un mercat global, quan deixem de comprar cru rus, aquest es desplaça a unes altres latituds”, lamenta. D’aquesta manera, les sancions comunitàries a Moscou han servit per millorar les condicions de tercers països, que “compren cru rus en millors termes i venen el seu a Europa”: és a dir, Rússia no perd quota de mercat i els països de la UE segueixen dins la seva cadena de valor. Els moviments de preus per al consumidor final, però, podrien ser substancialment més agressius; i les empreses reivindiquen la seva resiliència com a agent calmant. “Estem preparats per assumir impactes com aquest”, defensa el català, “com ja hem demostrat en els darrers anys”.
L’OPEP+, de l’aturada a l’expansió
Les preocupacions sobre la feblesa de la demanda mundial, les expectatives sobre preus més baixos i les tensions dels països productors amb Washington van fer que l’OPEP+ retallés la seva producció de cru a mitjans del 2023. Aquest moviment, a la cerca de millors condicions en la venda del barril, va fer la seva funció; i fins i tot les autoritats nord-americanes -principals beneficiàries d’una rebaixa de les vendes dels països àrabs, Veneçuela o Nigèria, entre altres membres de l’organització- van començar a tremolar amb una referència al Brent superior als 100 dòlars per unitat. Així, els Estats Units fa mesos que demanen un “lleuger” augment de l’oferta per part dels seus competidors, un moviment que “podria esmorteir la pujada del preu del cru pels europeus”, reflexiona Moure. Una major oferta, apunta el directiu, destensaria el mercat, i rebaixaria els efectes de la política monetària sobre els costos finals dels derivats petroliers. A més, Nieves especula que els països de l’Organització podrien buscar una certa recuperació de la quota de mercat perduda amb l’escapçament de vendes de l’estiu del 2023. Els productors, de fet, constaten que la demanda continua a l’alça i que, de fet, hi hauria motius més que suficients per reprendre el ritme de vendes. Segons les seves estimacions, les compres escalaran en uns 2,25 milions de barrils diaris enguany; amb uns 1,85 milions addicionals el 2025.
Ara per ara, el posicionament oficial de l’OPEP apunta a un manteniment a curt termini de les seves posicions globals. Ara bé, les xifres del mateix organisme demostren que les seves vendes, lluny de disminuir, van créixer durant el primer trimestre del present curs fins superar els 26 milions de barrils diaris, amb l’Iraq, Nigèria i Kazakhstan –membre de l’OPEP+, la versió ampliada del club- al capdavant. Més enllà del control de preus i el poder de mercat, Nieves teoritza que els productors tradicionals podrien explorar una competència més agressiva contra “alternatives” en termes d’extracció, com ara el fracking o l’exploració en aigües profundes. Amb tot, Moure es mostra confiat, atès que “totes les crisis -sense estar clar, subratlla, que se n’apropi una de nova- les han digerit el mercat”. D’una manera o una altra, l’impacte dels tipus i les tensions geopolítiques acabarà “esmorteït” en un sector amb una demanda relativament inelàstica; però altament consistent.
Perspectives d’un estiu estable
Fa un any que el preu del carburant vivia moments d’incertesa amb augments i baixades pràcticament diàriament. El punt àlgid arribar el març del 2022, però aquests dos últims anys encara s’han anat patint les conseqüències d’aquella pujada. Aquest estiu, però, les perspectives dels experts són bones, “sempre que les tensions geopolítiques no augmentin”, assegura Jordi Roset, director general de Petrolis Independents. Per a ell, l’estiu és un moment en què la demanda és més baixa, “perquè no es ven tan carburant per escalfar”. Per això, confirma que aquest estiu els preus no viuran més pujades. Tot i això, també reconeix que els riscos de tornar a viure augments de preu no desapareixen i que en el moment que alguna crisi torni a aflorar “l’especulació podria fer que els preus despuntin”. Observant les xifres del butlletí petrolier de la UE, coincideixen amb les lectures de Roset: el 2023, sense anar més lluny, la sense plom 95 es va mantenir a l’estiu per sota dels 1,6 euros; mentre que, a partir de la tardor, va superar consistentment els 1,70. Amb tot, l’Estat espanyol es manté, segons les darreres dades del Butlletí Petrolier de la UE, entre els grans mercats amb un cost del carburant més moderat. Tal com indica el document, la sense plom 95 supera per poc els 1,65 euros el litre, mentre que el dièsel volta els 1,45. Unes xifres irrisòries comparades amb les d’Alemanya o França – 1,82/1,65 i 1,84/1,68, respectivament-; o amb les de Dinamarca, on la benzina supera els dos euros. Dins del seu context, doncs, Catalunya respira -de moment- amb certa tranquil·litat; mirant sempre de reüll Washington i Viena, on s’ubica la seu de l’OPEP. El batzac, si arriba, es farà esperar.
