L’autoconsum energètic és un punt de conflicte en el lent camí cap a la descarbonització a Catalunya. Mentre que enginyeries i instal·ladores, així com el Govern, celebren el seu augment any a any i el situen com una palanca central per assolir els objectius de transició energètica, veus del sector alerten que, si bé és desitjable que les llars catalanes tinguin la seva pròpia estructura de generació renovable, no és ni de bon tros suficient per complir els objectius marcats per al 2030 i el 2050. La contribució d’aquesta pràctica a la transició energètica del país, però, implica un creixement de les noves instal·lacions a un ritme elevadíssim. Segons dades de les empreses distribuïdores, Catalunya ja supera els 1.000 MW de potència instal·lada d’autoconsum fotovoltaic, segons dades de les distribuïdores ratificades pel Govern. Com indica, però, el director general de la federació de gremis d’instal·ladors Fegicat, Raúl Rodríguez, “per al 2030 en necessitarem 2.185, i, per al 2040, 7.250 megawatts” -d’acord amb les previsions de la PROENCAT-. Així, i malgrat les bones xifres que va revelar la Generalitat en el segon aniversari del decret de renovables -amb més de 91.000 punts de generació al país i l’objectiu dels 100.000 a finals d’any- queda, segons declaren des del sector a Món Economia, “un llarg camí per recórrer”.
Per arribar amb els deures fets als punts de ruta marcats pels plans energètics europeus caldrà, segons expliquen des de Fegicat, un creixement accelerat de les instal·lacions privades de generació renovable -un creixement que, de fet, el 2022 es va donar-. Com recorda el director de l’entitat, el curs passat el país va veure un increment del 310% en megawatts d’autoconsum fotovoltaic a tota Catalunya, amb prop de 40.000 noves plantes privades, segons dades de l’institut català de l’energia. Tot i això, el representant empresarial alerta que “no podem agafar el 2022 com a exemple, perquè el mercat estava dopat”. L’elevadíssima inflació energètica, que va disparar les factures de la llum fins a límits inassumibles per a empreses i famílies de tota Europa, va impulsar amb força l’opció de les renovables privades. Mesos de tendència baixista de l’electricitat -amb caps de setmana recents en els quals s’ha assolit durant hores clau el preu zero- han dissipat aquests efectes. A més, el de l’autoconsum és un sector extremadament depenent del crèdit, en tant que les plantes requereixen una primera inversió considerable. El curs passat, amb els tipus encara a zero, l’accés a finançament era senzill; ara, en un històric 4,5%, és molt més complicat accedir a un préstec per optar per les plaques solars.
“Ara la gent no vol ficar-se a un préstec, i l’autoconsum és molt sensible al preu”, declara la coportaveu de la patronal Unefcat, Helena Badger. En aquest context, des de l’organització empresarial coincideixen amb l’anàlisi de la resta del sector: “pensem que hi haurà una davallada del 40 o el 50% en el mercat residencial”. Les empreses, però, són optimistes a mitjà termini. La mateixa Badger, directora legal a la instal·ladora ACCIONA energia, assegura que, si bé les dades no són les que es van poder celebrar durant el 2022, romanen “bones” -de fet, segons l’ICAEN, el ritme d’instal·lació és molt menor que el del curs passat, però encara substancialment superior al del 2021, amb una estimació de més de 24.000 noves plaques-. Per la seva banda, la CEO d’Holaluz, Carlota Pi, considera que el retrocés és “circumstancial”. En declaracions aquest mateix divendres a l’agència Europa Press, Pi ha coincidit amb les fonts consultades per Món Economia: “els tipus d’interès en màxims històrics han provocat que les decisions que les famílies abans prenien en setmanes, ara es prenen en mesos”. I no només pel que fa a l’autoconsum individual: també les empreses, apunta Badger, “s’ho miren molt més, triguen a prendre la decisió final”. Les previsions macroeconòmiques, però, apunten a una contracció progressiva dels tipus d’interès a partir de la segona meitat del 2024, fet que facilitarà el crèdit privat i, segons el diagnòstic sectorial, tornarà a animar la demanda de nou autoconsum.
“Es tracta de l’evolució normal d’un mercat que ja és madur”, descriu per la seva banda Rodríguez, que no s’està de recordar que “les instal·lacions no decreixen, encara van a l’alça, només que a un ritme més baix”. La salut del sector de la instal·lació a Catalunya, doncs, és bona. Això, però, no implica necessàriament que el ritme de nova potència instal·lada permeti arribar als objectius climàtics. “Si pensem que l’actual ritme de creixement ens permetrà arribar-hi, és que no som realistes: queda molt de camí per recórrer”, raona el representant de Fegicat, tot alertant que, fins i tot amb el creixement acumulat dels darrers dos exercicis, la superfície útil a teulades ocupada per plaques fotovoltaiques és només d’un 10,7% del total. Com apunten a més totes les fonts consultades, si bé la demanda repuntarà quan les condicions macroeconòmiques hi siguin favorables, l'”anomalia” del 2022 no es pot prendre com a exemple. “A tot l’Estat es van instal·lar més de 2,4 gigues l’any passat; difícilment el tornarem a repetir”, afegeix Badger.
El fre municipal
Si bé la demanda manté una tendència alcista, fonts del sector asseguren que els ajuntaments, institucions competents a l’hora de concedir els permisos d’obra necessaris per instal·lar les plaques d’autoconsum. Badger assegura que, d’ençà del 2019, la simplificació dels tràmits ha facilitat la tasca de les empreses, amb l’entrada de la comunicació prèvia com a eina d’acceleració de la burocràcia. Malgrat que les passes són diverses a Catalunya, lamenta la representant, “en principi funciona bastant bé”. Consultat pel mateix problema, Rodríguez es mostra substancialment més crític, tot assegurant que els ajuntament “dificulten moltíssim la feina de les empreses instal·ladores”. El gran problema, segons Fegicat, és la manca d’harmonització. Malgrat el bon funcionament de la comunicació prèvia, assegura, “molts ajuntaments demanen una sèrie de documents per obtenir el permís definitiu”; una munió de paperassa que Rodríguez titlla d'”entramat burocràtic”.
Aquesta dedicació a tasques administratives “ofega” especialment un sector de l’autoconsum essencialment format per micropimes, amb un 80% d’empreses de menys de cinc treballadors. En aquest sentit, Rodríguez reclama a la Generalitat que “faci una mica més”, si bé reconeix que el Govern està d’acord en el seu impuls per “harmonitzar” la situació. “El problema és aigües abaix, no s’entén que hi hagi ajuntaments que siguin flexibles i altres que aturin així la petita empresa”, comenta. En aquest sentit, el sector fa temps que treballa amb tots els nivells administratius per trobar formules que facilitin la tasca empresarial sense alentir encara més la nova potència renovable. “Ha d’haver-hi un procediment que protegeixi les decisions dels tècnics municipals, però ha d’estar dins d’un marc que no freni el desenvolupament de l’autoconsum”, reitera Rodríguez.
Instal·lacions més grans
Des de la Generalitat fa temps que insisteixen que el model que defensen aposta clarament per una munió de petites instal·lacions que descentralitzin la producció de renovables, quelcom que encaixa perfectament amb la filosofia del sector de l’autoconsum. Malgrat això, les instal·lacions individuals no són, de seu, suficients per arribar als objectius de generació privada. De fet, el mateix conseller d’Acció Climàtica David Mascort va apuntar, després d’una reunió amb el sector, la clara necessitat que les conegudes com a comunitats energètiques no tinguin tantes dificultats per entrar en funcionament. “Hi ha camí per millorar”, declaraven des del Govern. En aquest sentit, Badger lamenta el fet que “només un 1%” del total de les noves instal·lacions són col·lectives -un format que, per a Rodríguez, ha de tenir “un rol protagonista” al projecte de transició energètica al país-. Amb instal·lacions com aquestes, raona el representant patronal, “tots els edificis plurifamiliars poden formar part d’aquesta tendència”. En un territori en el qual només el una desena part de la superfície de teulades està ocupat, el repte, doncs, és “fer servir el 100%” de l’espai disponible.
Com apuntava Mascort, però, “el primer repte era fer que l’administració fes la seva feina”. El sector no apunta a les institucions públiques com a gran fre per a l’expansió de les comunitats energètiques: l’escull és privat. “L’obstacle per al col·lectiu són les distribuïdores, encarregades de donar l’autorització per injectar energia a la xarxa”, denuncia Badger. Les distribuïdores, segons Rodríguez, “reclamen i exigeixen condicions als propietaris que no queden recollides a les normes”. Els blocatges tècnics i administratius, lamenten des d’Unefcat, provoquen que “el client s’estigui més d’un any esperant que es facin” tràmits tan senzills com la comunicació del canvi del contracte amb l’empresa comercialitzadora perquè reflecteixi l’autoconsum. “S’està aprofitant l’escletxa de la intervenció que té la distribuïdora per frenar-ne l’activació”, etziba Badger. En aquest sentit, des del sector reclamen a la Generalitat que hi intervingui, comunicant a les distribuïdores les seves obligacions -una tasca que des d’Acció Climàtica entomen, tot assegurant que “treballem durament perquè sigui més fàcil”-.
