Els aliments han estat un dels productes que més han patit la inflació dels preus en els últims mesos. Deixant de banda l’energia i els carburants, el cistell de la compra ha estat el més perjudicat pel desequilibri de l’economia. Aquestes oscil·lacions han deixat tocat tot el sector que, en diverses ocasions s’ha queixat del poc marge que tenen quan s’augmenten els costos de producció. Dins d’aquest grup, però, un dels àmbits en el qual més ha augmentat els preus són les begudes alcohòliques, entre elles el vi, que ha vist el seu preu de sortida al mercat incrementat exponencialment en l’últim any. Aquesta situació ha provocat complicacions dins dels dos extrems de la cadena de valor: els agricultors i els consumidors.
La cadena de valor del vi aglutina molts sectors, que a la vegada estan conformats de molts treballadors. És per això, doncs, que quan el preu canvia, automàticament afecta una gran part de la cadena, però sobretot als productors i els consumidors, és a dir, els que cullen el raïm i els que compren l’ampolla. La taxa anual de l’Índex de Preus al Consum (IPC) per a l’apartat de begudes alcohòliques ha experimentat un increment del 5,5%, pujant 0,4 punts respecte al mes anterior, segons dades proporcionades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Aquesta variació en els preus, encara que significativa, suposa implicacions en el sector vinícola, des de la producció fins a la taula. A més, si ho comparem amb el mateix mes de l’any passat, podem comprovar que tot i que la baixada ha estat major -el febrer del 2023, la inflació es trobava al voltant del 9%- encara hi ha una taxa d’augment de preus prou elevada per fer patir la butxaca.
D’aquesta manera, doncs, quan la cadena de valor viu pujades del cost de producció, el preu acaba veient-se afectat i el consumidor es troba amb ampolles de vi més cares del que s’espera. Els canvis en l’IPC per a begudes alcohòliques poden atribuir-se a múltiples factors, incloent-hi la fluctuació de costos de producció, la cadena de subministrament, les condicions climàtiques que afecten les collites i, per descomptat, la demanda del mercat. Paral·lelament, l’augment de despeses no sempre es reflecteix en el salari que es dona als agricultors, que veuen que per la mateixa feina, els queden menys marges per explotar. Una situació que estreny el cinturó als viticultors, però també els clients. A part, també cal recordar que aquest és un dels sectors que sempre es retalla en el moment de les pujades de preu, i s’acaben convertint en productes “de més luxe”.
Les complicacions en els dos extrems de la cadena de valor
És evident que tants agricultors com consumidors són els que més afectats es veuen per aquesta situació. Pel que fa al primer grup, l’augment de preus es tradueix en una pressió excessiva sobre els costos de producció. En altres paraules, la viticultura -que necessita una inversió significativa de temps i recursos- es veu implicada de manera directa per l’encariment de matèries primeres com el raïm o els materials essencials per fer el vi, com per exemple les ampolles. Un problema, doncs, que incrementa les despeses sense que l’augment del preu del producte final els repercuteixi, perquè la diferència es queda en els marges. És a dir, tot i que el producte sigui més car al supermercat, la diferència no arriba a la butxaca del pagès.
Des de la perspectiva del consumidor, l’increment en el preu de les begudes alcohòliques fa que la tria sigui molt més acurada i petita, és a dir, els clients es tornen selectius amb el que compren, sobretot quan no són productes essencials. En aquest sentit, els usuaris decideixen reduir les seves compres i, a la vegada, centrar-se en els productes que els interessen més amb relació a la qualitat i el preu. En definitiva, un cicle virtuós entre ofegament dels productors i reducció de la despesa dels consumidors que acaba per desequilibrar la solvència del sector.
