Comprar roba, tenir un mòbil d’últim model o aconseguir el producte millor valorat per la societat s’han convertit en mantres de les noves generacions. La immediatesa en el consum ha substituït l’estalvi i cada vegada més, les persones necessiten tenir allò que volen aquí i ara. És per això que els mètodes de finançament innovadors s’han extrapolat a pràcticament tots els sectors. El que abans es destinava a inversions en productes de preus elevats, ara es pot fer amb compres molt més mundanes. En aquest nou context, el pagament fraccionat o BNPL -conegut per les seves sigles en angles Buy Now Pay Later– causa furor per la seva simplificació de la gestió de les finances personals. Sota el pretext de poder tenir qualsevol producte en un moment, sense importar els diners que tinguis a sobre, les empreses que es dediquen a aquests pagaments augmenten dia a dia i creen un nou ecosistema de pseudobancs que financen tot allò que un desitja. Els experts, però, alerten que aquesta pràctica posa en risc la solvència financera de les persones, ja que fa perdre de vista els diners que tenim i pot arribar a portar al sobreendeutament. Les empreses, en canvi, alaven aquest nou mètode, perquè permet als comerços aconseguir més clients, mantenint el risc d’impagaments al mínim.
“L’augment del pagament fraccionat és fruit d’una inestabilitat econòmica”, argumenta Elisabet Ruiz-Dotras, professora dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC i investigadora del grup DigiBiz. En aquest sentit, l’experta assegura que en un context d’inflació, on els preus han pujat molt més de l’esperat, però els sous s’han mantingut iguals, hi ha espai perquè pràctiques com aquesta triomfin. En altres paraules, com que el nivell adquisitiu és menor, la gent veu amb esperança l’arribada del pagament fraccionat, ja que implica comprar sense necessitat d’abonar la totalitat del preu al moment. “El missatge és clar: si no tens diners, ja pagaràs”, remarca Ruiz-Dotras, qui explica, a més, que aquesta pràctica en una societat pobra en educació financera és molt perillosa, perquè pot acabar amb un augment incontrolable de l’endeutament de les persones. Aquesta opinió també la comparteix Xavier Freixas, catedràtic emèrit del departament d’Economia i Empresa de la UPF i expert en temes d’economia financera i comptabilitat, tot i que ell reconeix que l'”impacte de la inflació en l’augment dels pagaments fraccionats és molt marginal”. Ara bé, Freixas coincideix amb la professora de la UOC i reafirma la perillositat d’aquesta classe de mètodes de finançament, perquè “fan perdre el control molt ràpid de les finances personals”.
El finançament fraccionat o per terminis no és un mètode nou. De fet, el grup El Corté Inglés fa anys que permet als seus clients pagar de manera fraccionada les seves compres. També les entitats financeres són expertes en aquesta classe de préstecs, ja que els crèdits i les hipoteques treballen sota un pretext similar. El que diferencia als bancs d’aquestes empreses fintech són els interessos de les compres. En el segon cas, normalment l’interès és zero, el que fa encara més atractiu aquest mètode de pagament. “Si no pagués interessos i simplement tens l’opció de no pagar-ho tot d’un sol cop, és molt fàcil que et deixis portar per l’eufòria del moment“, esmenta Ruiz-Dotras, qui reflexiona sobre la tendència i la col·loca com una de les conseqüències d’esdevenir una societat “molt més consumista”. “Tenir un mal dia i comprar-te unes sabates no és consum lògic; és consumisme irracional”, corrobora l’expert en temes d’economia financera i comptabilitat. Així doncs, per ambdós experts aquest nou mètode de pagament només alimenta el monstre en el qual s’està convertint en consum i fomenta les compres impulsives fent que el cost dels productes passi a segon pla: “Fomenten un comportament com el dels ludòpates“, diu Freixas.
Endeutaments, comprovats i educació
El risc que veuen els experts en aquests mètodes de pagament no el comparteixen les empreses. Héctor Iglesias, director de desenvolupament de negoci de PaynoPain, una fintech valenciana que neix l’any 2011 amb l’objectiu d’oferir cobertura de pagaments a escala global per a tota mena d’empreses, confirma que les companyies de pagament fraccionat fan estudis exhaustius de les persones que els demanen per “assegurar que s’ho poden permetre“. Així doncs, per a Iglesias aquest nou mètode de pagament no deixa de ser una resposta a la immediatesa que demanen les noves generacions: “S’ha convertit en un canal habitual més de comerç per la comoditat amb la qual pot actuar l’usuari”, replica el director de desenvolupament de negoci de la companyia. Una situació que els experts continuen titllant de perillosa, ja que per a ells, les empreses no s’asseguren de la solvència real de les persones, sinó que en aquell moment puguin pagar. “S’obren comptes amb diferents empreses que et reclamen diferents ingressos a final de mes; és molt complicat no perdre el compte dels préstecs que deus”, repeteix Ruiz-Dotras.
Precisament la capacitat que tenen aquestes empreses de poder oferir el producte i aquesta comoditat per l’usuari de la que parla Iglesias són els punts clau que fan atractiu aquest mètode de pagament, però també el que el fa més perillós. “Necessitem molta més educació financera per poder fer servir amb consciència aquests mètodes”, diu la professora de la UOC. No obstant això, Freixas també lamenta que no hi ha prou coneixement de les finances personals per fer un consum responsable, una situació en què el pagament fraccionat no seria un problema. “Si fóssim consumidors racionals, no hi hauria cap problema”, diu el catedràtic emèrit de la UPF, que recorda que “aquesta tendència al consum extrem és pròpia dels Estats Units”, i tal com conclou Ruiz-Dotras: “Allà viuen de l’endeutament“.
‘BNPL’, un negoci beneficiós per les empreses
La possibilitat de tenir una opció de pagament fraccionat dins d’un comerç ha provat ser prou beneficiós per a les empreses. En aquest sentit, per als empresaris hi ha un clar avantatge: es multipliquen els clients. Tal com ho explica Freixas, es tracta d’una operació amb molt poc risc i molt benefici. De fet, es juga amb la premissa que tot i que un client no efectuï el pagament complet, el primer pagament ja l’haurà fet i, per tant, hi haurà un ingrés que no hi seria si no s’hagués fraccionat el preu. “Si tu no et pots comprar un producte perquè no tens els diners no el compres”, explica el catedràtic emèrit de la UPF que continua assegurant que “si te’l deixen fraccionar, encara que acabi en impagament, pagaràs la primera part”. En aquest sentit, la companyia que ha apostat pel pagament fraccionat aconsegueix un client que no tindria si no hagués tingut l’opció. A costa, però, tal com lamenta Ruiz-Dotras, del sobreendeutament de les persones: “La societat s’empobreix i això només és un altre mètode dedicat a fer perdre més diners a les classes obreres“.
