En els darrers anys, el sector hoteler i restaurador barceloní ha donat compte dels límits del seu negoci. El volum de turistes ja no pot ser la clau -els viatges s’encareixen, i les regulacions ambientals allunyen el transport aeri de moltes butxaques-; i cada persona que arribi a Barcelona ha d’aportar un “valor afegit” perquè el teixit sigui rendible. En aquesta equació, els Estats Units són inevitables. Els viatgers nord-americans, amb salaris molt més elevats i càrregues fiscals menys oneroses que les europees, es poden permetre estades a la capital del país més llargues, i fer-hi una inversió econòmica molt més potent que els procedents d’altres indrets. En moments de bones perspectives econòmiques, segons explica el fundador i president del grup hoteler Duquessa Eduard Torres, els estatunidencs són “el turista ideal”. “Són molt agraïts, perquè generen una despesa superior, i una estada mitjana molt més llarga“, declara l’empresari; que considera els visitants transatlàntics un “tresor” per al nou model turístic barceloní. Un tresor, però, que pot fer-se més petit, colpejat per la gestió econòmica de la Casa Blanca. D’ençà de l’inici de la guerra aranzelària de Donald Trump, constata Torres, “es nota una baixada” en la demanda d’aquesta mena de perfils.
Segons assegurava una recent anàlisi del Banc d’Espanya, l’Estat espanyol ha esdevingut un important pol d’atracció turística per als nord-americans, amb més de quatre milions de viatges registrats el 2024. D’aquests, apunta el regulador, “la gran majora es concentren a Barcelona”, molts d’ells aterrats a la ciutat en una ruta creuerística. De fet, segons les xifres de l’Observatori de Turisme de Barcelona, els Estats Units van ser, el passat mes de març, el primer mercat internacional dels establiments turístics barcelonins, amb el 12,6% del total dels moviments en els hotels de la ciutat. En números absoluts, prop de 90.000 nord-americans van viatjar a Barcelona el tercer mes de l’any, un 13,6% més que un any abans.
Aquests viatges, però, encara no es poden emmarcar en la dinàmica econòmica provocada per Donald Trump. Els clients hotelers, especialment els de major poder adquisitiu, “reserven les seves dates amb dos o tres mesos d’antelació”; és a dir, fins i tot abans que el nou llogater de la Casa Blanca hi prengués possessió. Ara, constata Torres, la tendència s’ha capgirat: els ciutadans estatunidencs que ja tenien visites programades a la ciutat no se n’estan fent enrere, però sí que es nota un important descens de les reserves de cara a la temporada estiuenca, que solen accelerar durant el mes d’abril. “L’economia compta molt”, descriu Torres, “i el turisme és molt sensible a les caigudes”.
Segons les veus sectorials consultades per aquest mitjà, es fa difícil encara calcular l’impacte final dels aranzels sobre el turisme nord-americà, en tant que les bases de rendes dels consumidors són diferents de les locals. “Tenim la sort que el turista nord-americà que tenim a Barcelona té un poder adquisitiu alt”, assegura el president de la comissió de Turisme de la patronal Foment del Treball, Miquel Gotanegra. I afegeix: “totes les davallades econòmiques preocupen; però, en aquest cas, ho fa menys que al consumidor mitjà”. En aquest sentit, les carteres dels estatunidencs els haurien de permetre “mantenir la dinàmica” de l’inici de l’any. Ara bé, segons una recent anàlisi de la patronal espanyola Hosteltur, “els principals efectes poden ser psicològics”: els estatunidencs es podrien permetre viatjar a Europa, i a Barcelona més concretament; però podrien sentir que “no són benvinguts” als 27 a causa de l’enfrontament geopolític. A més, raona Torres, l’activitat econòmica dels compradors del país “està molt indexada a la borsa”. “Si els mercats cauen, els hi genera una sensació psicològica d’inestabilitat; i això causa un impacte”, declara l’hoteler. Gotanegra, val a dir, és més optimista: al seu parer, la bona salut de l’oferta local i la capacitat de compra dels nord-americans serviran per pal·liar el batzac aranzelari.
Els mateixos turistes amb menys diners
Segons coincideixen les fonts consultades, el forat que puguin deixar els Estats Units no quedarà buit, ni de bon tros. “Ara per ara, som una destinació turística amb majúscules”, celebra Gotanegra; i la demanda que no aprofitin els nord-americans es mourà cap a altres mercats. Ara bé, els països que aporten visitants a la ciutat no solen generar la mateixa dinàmica favorable. Cap de les cinc procedències que deixa més turistes a la capital del país s’apropa als EUA en nivells de despesa. Italians, francesos i britànics gasten la meitat que els estatunidencs en els seus viatges al conjunt de l’Estat, segons les dades de l’INE. Només els alemanys fan estades més llargues, amb uns 7,8 dies dels primers pels 7,7 dels segons; però la seva inversió mitjana és molt menor (1.300 dels alemanys per més de 2.100 dels nord-americans). A més, el flux de viatgers des dels Estats Units és “completament desestacionalitzat”, segons apunta el representant de Foment; mentre que part de les visites europees estan encara vinculades al sol i platja de la temporada d’estiu.
Si altres perfils de menor poder adquisitiu ocupen el lloc que deixen els estatunidencs, raona Torres, els hotels de la ciutat notaran una “caiguda de la rendibilitat” respecte d’altres cursos. La referència dels darrers mesos és clara: el pic de visitants dels EUA del març, segons xifres de l’Ajuntament, coincideix amb màxims en la despesa general (150 euros per turista i dia) i taxa de rendibilitat hotelera (180 euros per habitació i dia). “Venim de dos anys expansionistes, i és possible que aquest any no ho sigui”, lamenta Torres. Així, una menor demanda de les carteres més plenes obligaria a “rebaixar els preus” dels hotels, especialment els de més de tres estrelles, a on es concentra molta de la demanda americana. “Els preus que poden pagar des dels Estats Units no els supliran altres europeus”, comenta l’empresari.
Ara bé, tot dependrà dels moviments que faci la Casa Blanca en les pròximes setmanes: si Trump accelera els tractes amb socis comercials i esvaeix els dubtes aranzelaris, “és possible que la baixada es moderi”; perquè els consumidors tornin a la seva activitat normal. Però en cas que el vaitot trumpista deixa ferides en les relacions internacionals, “hi haurà una afectació a les relacions comercials que deixaran un impacte” sobre la demanda estatunidenca a Barcelona. “I jo crec que no seria un impacte menor”, contempla el president del grup Duquessa. El repte, val a dir, és més assolible per a Catalunya que per a altres regions amenaçades, en tant que “els preus són més baixos que a la resta d’Europa”, segons Gotanegra.
Els aranzels com a oportunitat
El sector turístic més afectat pels aranzels de Trump, però, és el del seu propi país. Barcelona, i altres destinacions europees, pateixen per una sort de crisi emocional dels compradors, que no se sentin segurs de fer els seus viatges amb normalitat. Però els visitants que volen anar als Estats Units sí que trobaran limitacions materials, amb pujades dels preus dels paquets turístics i controls de fronteres que també aturaran les arribades per oci. Segons les dades del Departament de Comerç del govern nord-americà, l’abril ha deixat una caiguda de l’11,6% en els viatgers internacionals. Algunes destinacions prèmium, com Nova York, han patit una davallada encara més pronunciada, pròxima al 20%. Això pot suposar una oportunitat per a un ecosistema com el de Barcelona. “Pot ser que hi hagi gent que tenia pensat anar als EUA i que ara giri els ulls cap a la ciutat”, apunta Gotanegra. Gent, a més, que comparteix alguns dels trets dels nord-americans, en tant que “els turistes de llarg recorregut viatgen durant els 12 mesos de l’any”, en línia amb les preferències desestacionalitzades del sector.
És cert que alguns dels mercats clau dels EUA són aliens a Barcelona. Segons les xifres del ministeri comercial nord-americà, els dos perfils més danyats són els mexicans i els canadencs. Dos països que, tal com indiquen les dades de l’Observatori del Turisme de Barcelona, sumen menys del 2% de les visites del març. “Clients, segur que en tindrem, però seran clients diferents”, contempla Torres. En aquest sentit, recomana mirar cap a dues regions clau per cobrir la baixada americana: l’Àsia i l’Orient Mitjà. Ara bé, de cara a aquestes alternatives, les infraestructures limiten l’accés a Barcelona. “Hom podria dir: baixen els americans, busquem nòrdics, busquem gent d’EMEA. Però tot això està molt lligat a la connectivitat”, lamenta l’empresari. En aquest sentit, la capacitat d’atraure nous perfils a curt termini està limitada, especialment, per les connexions internacionals de l’Aeroport. “I no tenim vol directe a Tòquio”, ironitza. La transformació, doncs, serà a curt termini; però la batzegada pot ser immediata. “Esperem que el mercat americà no caigui tant, que el buit no sigui tan gran”, conclou Torres.
