L’ús quotidià de la tecnologia ha aportat grans beneficis en la societat. Tant des del punt de vista d’interacció amb les persones gràcies a les xarxes socials, com l’avenç científic i acadèmica a causa de la intel·ligència artificial. Ambdues noves maneres de comunicar-nos i aprendre s’han convertit en quelcom incrustat en la manera de fer. Precisament aquesta necessitat constant d’estar connectats ha catapultat l’èxit de grans companyies tecnològiques que, contínuament, busquen més maneres de generar més recursos per a tenir contents als ciutadans. El creixement exponencial de les tecnologies i la gran quantitat d’energia que aquestes generen porten el planeta a l’extrem i torna a posar sobre la taula la necessitat de replantejar-nos el consum. Perquè, tal com auguren els experts, si continuem així, el 2030 s’estima que els centres de dades del món utilitzaran més electricitat que l’Índia.
“Cal tenir en compte dos elements: l’energia que s’utilitza per a la recerca científica i la que correspon a la seva aplicació”, explica Ulises Cortés, investigador de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i coordinador Científic d’intel·ligència artificial d’Alt Rendiment del Barcelona Supercomputing Center (BSC). D’aquesta manera, l’expert reconeix que hi ha una clara necessitat d’ús d’aquestes tecnologies que consumeixen altes quantitats d’energia per la recerca, però la part lucrativa, és a dir, l’aplicació d’aquest coneixement -que està en mans d’empreses privades- hauria d’estar regulada. Per parlar de consum energètic de les noves tecnologies es pot parlar de la despesa energètica de les xarxes socials, per exemple, ja que la immediatesa d’aquests productes obliga a tenir grans recol·lectors de dades funcionant en tot moment. “Ningú pensa en les conseqüències mediambientals que té veure un vídeo de TikTok”, explica Cortés.
Si bé és cert que la investigació en noves tecnologies és necessària, també cal tenir controlat tot allò que es fa amb aquests productes innovadors, però sobretot l’energia que consumeixen i com repercuteix en el medi ambient. “Malauradament, no tenim una anàlisi detallada dels consums energètics, perquè les organitzacions més ben posicionades per fer-ho (e.g. Meta, Microsoft i OpenAI) simplement no comparteixen aquesta informació rellevant”, lamenta Albert Sabater Coll, director de la Càtedra–Observatori d’Ètica en Intel·ligència Artificial de Catalunya. D’aquesta manera i tenint en compte la manca de transparència ningú pot saber amb exactitud quin és el cost mediambiental d’aquestes tecnologies, però els càlculs apunten a xifres molt altes.
Un consum excessiu en mans de pocs
L’impacte de recursos com la IA o les xarxes socials en el medi ambient sembla difícil d’entendre i molt més de mesurar. Cortés assegura que l’escalfament i refredament de les grans plantes de dades d’aquestes companyies tecnològiques pot arribar a afavorir el canvi climàtic. En altres paraules, si una fàbrica necessita altes quantitats d’energia per funcionar, això produeix escalfament global, cosa que implica més canvis en la meteorologia. “Actualment, s’estima que el consum energètic pel funcionament de recursos tecnològics d’alt rendiment es troba entre un 15% i un 20% a escala mundial”, confirma l’investigador de la UPC. Ara bé, aquesta gran despesa és a càrrec de les empreses privades i no està controlada pels governs. De fet, aquests últims no tenen tants recursos com algunes de les companyies que creen la tecnologia. Segons explica Cortés, quan ets una gran companyia tens diners suficients per anar a buscar l’energia on calgui i sinó comprar-te una empresa que te la proporcioni. “No és coincidència que Bill Gates sigui propietari de centrals nuclears“, exemplifica l’investigador.
Tot i que les dades no són accessibles, algunes empreses publiquen part del que gasten i les xifres són cada vegada més grans. Hugging Face, una empresa de desenvolupament de IA amb seu a Nova York, va informar que la seva eina de IA multilingüe generadora de text va consumir uns 433 megawatts-hora (MWH) durant l’entrenament, suficient per a proveir d’energia a 40 llars estatunidenques durant un any. Però el futur encara és més preocupant, ja que s’estima que si per a totes les cerques de Google s’utilitzés intel·ligència artifical, es necessitarien uns 29,2 TWh d’energia a l’any, la qual cosa equival al consum anual d’electricitat d’Irlanda. El mateix director de la Càtedra–Observatori d’Ètica en Intel·ligència Artificial de Catalunya apunta que, actualment, “generar una imatge amb IA generativa pot utilitzar gairebé tanta energia com carregar un smartphone”.
Paral·lelament, Cortés parla d’un segon grup d’empreses que “són encara més preocupants”. Es tracta dels projectes d’eines i productes tecnològics que no s’han popularitzat o que s’han quedat en fase experimental. “No hi ha cap manera de comptabilitzar l’energia que s’han gastat per dur a terme les seves noves iniciatives”, argumenta l’investigador del BSC. En aquest sentit, Cortés ho compara amb la quantitat de fàrmacs que han costat anys i diners de fabricar i que finalment han quedat en el tinter per no ser aprovats. “Hi ha centenars de models que no han arribat al mercat, però han gastat molta energia per intentar-ho”, diu Cortés.
La perillosa falta de consciència social
“Aquesta crisi és comparable a la del turisme i la sequera”, relata Cortés. Ell mateix explica que Catalunya s’està posant les piles per regular l’aigua i restringir-ne l’ús al màxim, fins i tot amb els turistes. Una situació que no ha agradat gaire al sector, que continua demanant que es busquin altres solucions. “No podem continuar venent uns estàndards que ja no tenim”, diu l’investigador. Salvant distàncies, el mateix passa amb la despesa energètica de les tecnològiques. Actualment, no hi ha restriccions perquè no declaren el que consumeixen i, per tant, tampoc es pot traduir en model de pagament pels usuaris. De fet, el mateix investigador de la UPC reconeix que no se sap res d’Europa ni hi ha cap full de ruta per intervenir aquestes accions.
La preocupació pel consum energètic de les noves tecnologies no sembla estar present en l’imaginari col·lectiu. En molts casos es veu com un cas aïllat i costa de relacionar les catàstrofes mediambientals amb l’ús que fem del telèfon. “Una regulació és la solució, però com regules una tecnologia que fa servir tothom i els mateixos governs enalteixen”, reflexiona Cortés. No gaire més lluny de la realitat que relata ell hi ha aquesta sensació que tot és gratuït i, per tant, ningú pagaria per un servei que hauria de ser obert. “Les empreses no et faran pagar per mirar Instagram i els mateixos usuaris tampoc hi estaran disposats”, assegura l’investigador. La situació, però, afavoreix l’enriquiment d’unes poques empreses que continuen augmentant dia a dia la seva despesa energètica, a costa de la salut mediambiental.
