El novembre tanca amb una lleugera moderació de l’índex de preus de consum a Catalunya. Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística, la inflació va caure al país tres dècimes, fins al 3,1%; un retrocés moderat malgrat l’intens abaratiment interanual dels carburants, que es troben un 6,7% per sota de l’any anterior. També l’energia, així com altres combustibles no dedicats al transport, contribueixen intensament al retrocés, amb un 17,8% menys que en el mateix període del 2022. El culpable de la sostinguda espiral inflacionista, com ve sent el cas en els darrers mesos, és encara el sector alimentari. El menjar i les begues no alcohòliques han experimentat durant l’onzè mes de l’any una alça del 8,4%, una dècima més que al novembre. Així, els productes de consum bàsic continuen sostenint una crisi de preus que no acaba de marxar: l’oli escala un 48,7% en termes interanuals, mentre que els diferents productes carnis son, a les portes del Nadal, als volts d’un 10% més cars que ara fa un any. Especialment sagnant és l’increment al mercat de verdures i hortalisses, d’un 14,1% en termes interanuals enfront de l’assumible 2,3% amb el qual van tancar el mes d’octubre.
Segons les dades fetes públiques aquest dijous per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), la taxa interanual de Catalunya es va situar una dècima per sota de la mitjana a l’estat espanyol, que per dalt va estar liderada per Ceuta (4,1%), Canàries (3,8%) i Melilla (3,7%), i els menors creixements es van produir a Aragó (2,7%), Extremadura (2,7%) i Castella i Lleó (2,8%). En concret, en el conjunt de l’Estat, l’IPC interanual es va situar en el 3,2%, tres dècimes menys que en el mes anterior, i la taxa anual de la inflació subjacent va baixar set dècimes, fins al 4,5%.
Si es tenen en compte les dades concretes que ha publicat l’INE, tots els preus de consum van pujar en comparació a les dades del 202 excepte l’habitatge. Els preus que més van pujar al novembre a Catalunya respecte al mateix mes d’un any abans van ser els d’aliments i begudes no alcohòliques (8,3%); begudes alcohòliques i tabac (7,7%); restaurants i hotels (5,5%); uns altres (4,2%); parament (3,4%) i ensenyament (3,3%). Van créixer en grau més baix els preus de comunicacions (3,2%); oci i cultura (2,7%); sanitat (2,1%); vestit i calçat (2%), i transports (1,1%). Pel que fa a l’habitatge, però, van baixar un 5,4%.
La subjacent mostra el camí
La inflació subjacent -la que no te en compte els aliments ni l’energia i, per tant, mostra només els elements estables de la composició de preus del país- indica que l’escalada inflacionista pot estar arribant al seu final definitiu amb una caiguda de set dècimes en comparació amb l’octubre, fins al 4,5%. D’aquesta manera, l’indicador a mitjà termini de la situació estructural dels preus catalans comença a apropar-se als mercats europeus, que encara gaudeixen d’una millor salut en aquest apartat -i ho han fet, val a dir, fins i tot quan la taxa general al país era substancialment inferior a la de mercats com l’alemany o el francès-. La core inflation dels 27 va tancar l’octubre amb un valor molt proper ja a l’estabilitat, d’un 3,6%, una dada que marcarà el ritme de la política monetària del Banc Central Europeu en els pròxims mesos i que accelera la recuperació del malmès consum comunitari.
Barcelona lidera els augments de preu catalans
Per demarcacions, la variació interanual de l’IPC al novembre es va situar en el 3,2% a Barcelona el 3,1% a Lleida, el 3% a Girona i el 2,7% a Tarragona. Així doncs, l’augment més elevat es va registrar a Barcelona, mentre que el més baix fou a Tarragona, en comparació a les dades del 2022. Ara bé, si es compara amb els preus de l’octubre, van baixar en totes les demarcacions. A Tarragona la taxa es va reduir un 0,8% entre octubre i novembre, a Barcelona i Lleida un 0,3% i a Girona un 0,1%.
