Catalunya sembla haver reconduït el tortuós camí dels preus al consum. La crisi inflacionista que es va començar a albirar a finals del 2021 i que va esclatar en tot esplendor amb la guerra d’Ucraïna toca a la seva fi en un dels mercats, de la mà de l’excepció ibèrica, que millor ha controlat els costos energètics. Ara bé, la pujada dels imports de les factures, especialment per a les empreses, hab allargat més del compte l’expansivitat de les etiquetes dels supermercats: el que es coneixen com a efectes de segona onada s’han fet notar especialment en productes bàsics; i, més concretament, en l’alimentació. Històricament, els aliments consten entre els béns més volàtils pel que fa al preu. No en va, la inflació core els exclou del càlcul per fer un dibuix més acurat de les tendències de costos. Segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística per al darrer febrer, però, Catalunya sembla tenir la qüestió sota control: la pujada del menjar i les begudes durant el segon mes de l’any es va quedar en el 4,8%, després d’arribar a flirtejar amb els 20 punts durant els pitjors moments dels darreres 24 mesos.
Ara bé, no tots els preus alimentaris s’han creat de la mateixa manera. Les exigències del sector, les demandes energètiques del processament de cada producte o la disponibilitat en moments de tensió al sector agrícola fan variar, etiqueta a etiqueta, com s’encareix cada peça de menjar. El 4,8% del darrer mes, de fet, és el resultat de ponderar subsectors que ja són deflacionistes amb escalades de preus impossibles d’aturar. El cas més sagnant, com no podia ser d’una altra manera, és el de l’oli. El grup alimentari dels olis i greixos, liderat per l’encariment del d’oliva, conserva una alça dels preus al consum del 46,7%, prop de 10 vegades més que l’alimentació en general. Amb tot, un litre d’oli és, a hores d’ara, més de dues vegades més car que el 2021. De fet, ja prop de dobla la referència de les primeres setmanes del 2023: segons un estudi de Facua, un litre d’oli d’oliva es venia el febrer del curs passat per poc més de 6,9 euros; mentre que ara mateix la mitjana són 12.
La variància en altres subsectors, però, és molt més reduïda. És el cas de la indústria càrnia, ofereix espècies animals amb preus d’allò més diferents -tant en termes de tendència com de costos corrents-. Per exemple, el porc -l’absoluta estrella de la carn catalana als mercats internacionals-, s’ha encarit aquest segon mes de l’any prop d’un 10%, amb certa diferència el segon índex interanual més elevat del seu entorn. També és significatiu l’encariment de la carn de bestiar oví, amb una pujada de preus del 7,6%. Per la seva banda, però, tant el boví com l’aviram pugen a ritme extremadament més moderat, amb un, 9% i un 2,7% respectivament. Sense abandonar el regne animal, el peix també es manté a l’alça, amb unes marxes, a més, que constarien, a la part alta de la taula càrnia: el peix fresc o congelat s’encareix durant el febrer a Catalunya en un 5,9%. Els ous, al torn, pugen al febrer un 4,5%.
Vegetals, entre pagesos i sequera
Amb un sector agrícola en peu de guerra i una sequera extrema rampant que posa en risc molts cultius, sorprèn la moderació que encara sostenen els preus de fruites, verdures i hortalisses. Val a dir que la fruita fresca és, encara ara, el tercer subsector alimentari que puja a un preu més alt, a prop d’un 9%, uns alts de preus similars a, per exemple, la carn del porc. Per altra banda, els llegums i les hortalisses semblen haver trobat el seu lloc a la cadena de valor, i ja retrocedeixen un 4,2% en termes interanuals. També la fruita en conserva s’estabilitza, amb una pujada ínfima del 0,6%. Amb l’IPC mirant cap a baix i els tipus d’interès molt a prop d’activar moviments, la cistella de la compra dels catalans es baralla entre l’esperança i una certa política real que fa difícil qualsevol resistència per part del comprador final. Caldrà veure si, com prediuen els economistes, la Unió Europea es troba a final del camí del preus disparats. .
