El 2025 deixarà enrere algunes de les mesures de suport social que el govern espanyol va prendre per defensar els consumidors de l’intens procés inflacionista disparat arran de la pandèmia i la guerra a Ucraïna. L’executiu retira, entre altres mesures de protecció dels consumidors, les rebaixes a l’Impost del Valor Afegit de l’alimentació, especialment aplicats sobre productes de primera necessitat, com els ous, l’arròs o l’oli d’oliva, una de les figures fonamentals de l’excés de costos a la cistella de la compra durant els darrers dos anys. El fonament de la retirada és una distensió dels mercats: si bé és cert que el cost de la vida continua en tensió, l’índex de preus de consum dels segments alimentaris ha tornat enguany a una normalitat difícil d’imaginar en els pitjors moments de la crisi inflacionista. Cal recordar que, en els punts més complicats per a les butxaques dels treballadors catalans, la inflació alimentària va arribar a disparar-se per sobre del 14%, amb encariments interanuals intensos en pràcticament tots els ítems imprescindibles a les neveres del país. Ara, tal com recull l’Institut Nacional d’Estadística, moltes d’aquestes tendències s’han revertit, i les etiquetes tornarien, progressivament, a una escala normal.
Així, l’índex de preus de consum interanual del món alimentari a Catalunya s’ha dividit per 10 en els darrers anys, i va tancar el mes de novembre -a l’espera de les dades sectorials del desembre, que no seran públiques fins d’aquí a dues setmanes- en un minso 1,6%. La taxa és lleugerament superior a la de l’Estat, que veu com el preu dels aliments accelera a un ritme encara inferior, de l’1,4% any a any. Aquest moderat panorama suposa un intens contrast respecte de la mala salut de l’etiqueta d’alguns productes essencials durant els darrers anys.
Millor salut entre els més cars
Diverses línies hiperinflacionades el 2022 i el 2023, de fet, arriben a final d’enguany en tendència deflacionista. És el cas del sucre, que després de ser un dels ítems més problemàtics de la cistella de la compra durant dos anys consecutius, mostra un IPC del -13,2% interanual, després d’haver-se situat ja en negatiu l’octubre -en aquell moment, poc més de tres punts sota zero-. La confiança del mercat és, de nou, el principal actiu baixista: tant la producció mundial com la dels productors europeus augmentarà substancialment durant els primers mesos de l’any entrant, segons càlculs sectorials: les dades de la Comissió Europea, el 2025 es produiran 1.000 milions de tones de sucre més al continent. Així, les cadenes de valor no es veuen obligades a accelerar els guanys, i ofereixen el producte final amb menor tensió per als consumidors. Val a dir que el sucre també forma part, com a bé intermedi, d’una munió de cadenes de valor alimentàries, fet que promet reduccions subsegüents de la inflació en altres verticals.
Una altra de les estrelles inflacionistes que s’ha desinflat en els darrers mesos fins a arribar a un IPC pràcticament insignificant és l’oli. De fet, just abans de Nadal del 2023, la inflació a tota la branca d’olis i greixos es mantenia a tocar dels 46 punts, a preus desorbitats; malgrat que molts aliments essencials ja s’havien desinflat. El descens ha estat lent: només fa tres mesos, a finals del setembre, l’índex de preus del sector encara superava el 14%, a nivells encara similars al pic alimentari del curs passat. A tancament de l’any, i a l’espera encara d’un desembre puc tens per als aliments, la xifra és molt més amistosa: l’IPC de l’oli se situa en l’1,2%, en mínims dels darrers quatre anys. Com en el cas del sucre, el dèficit productiu dels entorns europeus va estar darrere de bona part de les pujades que es van acumular. Les intenses sequeres dels darrers cursos -especialment greus a Catalunya, però que també han afectat diversos indrets d’Europa- van fer mal a l’olivera, i les porugues empreses productives van cercar millors beneficis a curt per cobrir les mancances de matèria primera. Per a la campanya 2024/2025, però, les expectatives són molt millors: segons el Ministeri d’Agricultura, l’olivera de l’Estat podria produir fins a 1,26 milions de tones de producte, un 48% més que la campanya anterior. Un ritme que, a parer del titular del ministeri, el criticat José Luís Planas, “permetria recuperar la normalitat del mercat”.
Poques cadenes de valor individuals van estar tan castigades durant l’espiral de preus com l’oli i el sucre. La majoria van trobar el seu topall per sota del 20%, i ara es troben a nivells molt més raonables. Sense anar més lluny, les patates van arribar a un IPC del 19% a finals del 2023, per caure al novembre d’enguany fins al 2,8% -després d’un octubre per sota dels dos punts-. Ara bé, es tracta d’un producte altament conflictiu, en tant que els productors denuncien que les cadenes de distribució estan rebaixant els preus en origen sense aplicar l’abaratiment de cara al públic. El sindicat agrari COAG consta entre els denunciants, que reclamen una “regulació del mercat de la patata” perquè els preus es mantinguin “estables” d’inici a fi de la línia productiva. També les carns han vist reduïda la pressió de preus. Tant el boví com el porcí han retallat els seus índexs des del 12% del 2022; si bé el porc ha estat més reeixit, i ja ha trencat a la baixa el llindar del 3%, mentre la vaca encara s’apropa als cinc punts. En el primer cas, la baixa demanda d’alguns dels clients històrics de l’Estat, com ara Alemanya, i la guerra comercial amb la Xina, han acabat per rebaixar el preu final. Ara bé, segons les patronals -i a diferència de la patata-, encara hi ha beneficis per als ramaders, atès que l’etiqueta del porc viu “és encara superior al preu de cost, i el camp acumula un exercici molt rendible”.
Atacs a les mesures de Moncloa
El retrocés de la inflació, com en altres sectors problemàtics per a la butxaca dels treballadors catalans, ha servit perquè a Moncloa li donin els números per tornar a la normalitat l’IVA dels aliments bàsics. La que va ser una de les grans mesures de l’executiu de Pedro Sánchez per combatre la pressió sobre les rendes del treball enmig de la crisi arriba a la fi de la seva vida útil sense haver aconseguit, segons les organitzacions de consumidors, les fites que buscava. L’entitat Facua, en un comunicat emès aquest mateix dimarts, ha titllat de “fracàs” el paquet de mesures, i s’ha mostrat especialment crítica amb la “passivitat” del govern espanyol amb les “pujades il·legals de preus en aliments” durant els darrers anys. De fet, alguns dels elements més problemàtics del sector, com ara l’oli o el sucre, troben els seus preus màxims coincidint amb els mesos més actius de la regulació, tot plegat “sense que s’hagin desenvolupat controls ni s’hagi obert cap expedient sancionador” a les empreses responsables. Altres verticals, com ara la fruita dolça, es van continuar disparant ben entrat l’estiu, amb pujades tan significatives com la del 13% interanual de la poma, o el 6% de la taronja a finals del primer trimestre.
En el cas de l’oli d’oliva, l’impost sobre el valor afegit passarà del 2% actual -estava al 0% fa només uns mesos- al 4%, un pes d’uns 13 cèntims sobre la butxaca dels consumidors. En el cas de la patata, encara castigada, els dos punts addicionals suposaran uns 12 cèntims per compra; mentre que els ous, també entre els bàsics regulats, s’encariran uns set cèntims. Tot i el salt, Facua insisteix que “la mesura ha servit de poc per alleujar l’enorme encariment de la cistella de la compra”, i indica que s’han permet “pràctiques prohibides” a les cadenes dels supermercats sense cap vigilància. Per altra banda, l’OCU lamentava el passat mes d’octubre, quan es va conèixer la intenció de Moncloa de recuperar l’IVA regular l’1 de gener, que la retirada de les regulacions arriba “massa aviat”. Segons dades de l’OCDE, encara amb les rebaixes inflacionistes del passat any la cistella ha pujat “un 14% més que els salaris” en el mateix període, fet que pesa encara sobre les rendes del treball. Així, per a l’organització, el camí seria “prorrogar la rebaixa”, així com “augmentar de manera urgent i substancial” les ajudes a les famílies amb ingressos més baixos per accedir a productes bàsics.
1 
