Diu la llegenda que la justícia espanyola és coixa, i per això és lenta, però quan t’enxampa, et pega amb el bastó. Però, en cas que l’acusat sigui un banquer, el bastó queda curt o és tan feble que ni es nota. El darrer exemple és la sentència de la Sala Penal de l’Audiència Nacional que ha decidit absoldre l’excúpula de la caixa Sa Nostra del delicte d’apropiació indeguda i d’administració deslleial. Unes acusacions que sostenien la fiscalia com l’Advocacia de l’Estat, en representació del FROB, per “operacions de finançament d’una immobiliària per a una sèrie de projectes urbanístics” força dubtosos. En tot cas, els magistrats conclouen que la prova practicada no permet bastir una condemna. Un cas que s’arrossegava des del 2011.
En la resolució, els magistrats de la Secció Segona absolen el que fou president de Sa Nostra Fernando Alzamora Carbonel, els exdirectors generals Rafael Gerardo Oliver Roca, Pau Dols Bover, Pere Josep Batle Mayol, Antonio Cantallops Gual i els empresaris Adolfo Sánchez Movellan Ruiz i Francisco José Morales de Jodar. Per a tots aquests executius de l’entitat de crèdit, el ministeri públic reclamava penes entre 2 i 4 anys de presó per un delicte continuat d’apropiació indeguda dels articles 74 i 252, en relació amb el 250.6, del Codi Penal, mentre que el FROB demanava condemnes per administració de fins a quatre anys de presó.
Estirada d’orelles al fiscal
En la seva resolució, de 59 pàgines i a la que ha tingut accés MónEconomia, els magistrats raonen que de la prova practicada no ha quedat acreditat que s’hagi produït un delicte d’apropiació indeguda de l’art 252 del Codi penal, això sí, amb relació a la redacció anterior a la reforma de la LO1/15 per part dels acusats. De fet, retreuen al ministeri fiscal que en el seu informe de conclusions va ser “poc concís en els fets concrets subsumibles al delicte d’apropiació indeguda i absent al títol d’imputació de cada acusat”.
De tota manera, el tribunal admet, que de la prova practicada es pot concloure que si bé les decisions financeres aprovades entre el 2006 i el 2011 van ser “arriscades i qüestionables des d’una perspectiva empresarial, no constitueixen un delicte”. Per a la Sala no ha quedat acreditat que actuessin amb ànim de lucre ni que desviessin fons de manera indeguda en perjudici de l’entitat financera. La sentència reconeix que els préstecs atorgats per Sa Nostra i Invernostra a Sotohermoso es van formalitzar el marc de “L’activitat bancària ordinària i amb l’objectiu declarat de desenvolupar projectes urbanístics”. En aquest sentit, asseguren que la inversió va ser aprovada pels òrgans corresponents i es va materialitzar amb l’aval d’Anàlisi de Rendibilitat sobre els actius immobiliaris implicats.
La crisi immobiliària, també protagonista
El tribunal contextualitza els fets a la crisi immobiliària des del 2007 i les dificultats de liquiditat que va afrontar la promotora i que van deteriorar la viabilitat dels seus projectes. Això no obstant, indica que la no devolució dels préstecs comporta un incompliment contractual però no un delicte penal. Afegeix que no hi ha prou prova que els acusats actuessin amb intenció d’afavorir tercers, ni d’obtenir beneficis personals.
La Sala reitera que no ha quedat acreditada cap disposició legítima de diners, que s’hagi convertit en il·legítima a conseqüència de l’apropiació o la distracció del diners, ni ha quedat acreditat ànim de lucre dels acusats. “Per tot el que s’ha exposat es conclou que la hipòtesi de la comissió d’un delicte d’apropiació indeguda continuada no està provada”, conclou. Curiosament, pel que fa al delicte d’administració deslleial la Sala conclou que, encara que hi va “haver decisions negligents i faltes de rigor en la gestió del projecte”, no s’ha demostrat l’abús de funcions que exigeix el tipus penal ni l’existència d’un perjudici causat de manera dolosa i conscient.
“No es pot criminalitzar la mala gestió empresarial si no hi ha dol ni deslleialtat”, raona la sala. Així, els magistrats interpreten que es pot “censurar” la conducta dels acusats En el cas enjudiciat, i atesa la prova que s’ha practicat en l’acte del judici, el Tribunal estima que no hi ha indicis suficients, més enllà de la censura que es pugui fer a la gestió dels acusats, per concloure que ens trobem davant d’un delicte administració deslleial.
