La cuina revela històries a través dels sabors. Hi ha llocs on cada mos et transporta, on allò senzill és molt més que una recepta: és com un abraç familiar, com una tornada al que importa, cuinat a foc lent i amb molt d’amor.
Tornar al que és essencial
Hi ha llocs on no calen floritures. On una croqueta pot dir més que mil paraules, i una cassoleta et parla de les àvies que cuinaven sense receptes, però amb tota la saviesa del món. L’experiència gastronòmica que ofereix aquest espai no busca impressionar: vol emocionar.
Un restaurant normal en una cantonada normal d’una ciutat normal.
Al centre històric de Girona, en una placeta amb encant, hi ha un restaurant que porta per nom Normal. I no és cap broma: aquí el luxe és la normalitat ben feta. El projecte neix del desig dels germans Roca de tornar als orígens, de fer una cuina que no necessiti disfresses perquè ja té ànima pròpia.
Amb la cuinera Elisabet Nolla al capdavant, aquest espai s’erigeix com un homenatge a les receptes de casa. L’Elisabet ve d’una tradició familiar profunda: la seva àvia Angeleta i la seva mare Montserrat ja cuinaven amb el que tenien a mà i ho convertien en festa. Aquesta herència, passada per un sedàs contemporani, és la base del restaurant.
Una croqueta que fa parlar
Hi ha plats que defineixen un lloc. I al Normal, aquesta definició té forma de croqueta. Elaborada amb llet crua d’ovella i pernil ibèric, és una explosió suau i intensa que resumeix tot el que aquest espai vol transmetre: respecte pel producte, tècnica cuidada i una passió pel sabor autèntic.
Però el secret no és només l’ingredient. És la manera com es cuina: lentament, amb paciència i amor, com si fos per a la família. Aquesta croqueta ha esdevingut gairebé un símbol, i no és estrany que molts la considerin la millor de la ciutat.
Cuina de memòria, però amb mirada pròpia
La carta del Normal no vol reinventar res. Vol reconnectar. Els plats són clàssics que tots coneixem, però passats per una mirada respectuosa i valenta: calamars a la romana com els feia la mare, capipota amb el punt just, arrossos que no tenen pressa i un bocadillo de ronyons de conill que et transporta.
No hi ha pretensió, només veritat. Una cuina que no busca aplaudiments, sinó complicitats.
Un espai que acompanya el relat
El local, càlid i sobri, acompanya perfectament aquest esperit. Fusta, materials reciclats, llum suau i una estètica que aposta per l’imperfecció honesta. Aquí tot té sentit: les cadires, les taules, les làmpades… tot et parla de proximitat, d’artesania i de respecte per la feina ben feta.
És un ambient que convida a quedar-s’hi, a parlar sense presses, a gaudir del menjar sense mirar el rellotge. No hi ha pressa quan el menjar et fa sentir com a casa.
El vi també té cor
La carta de vins no es queda enrere. No està pensada per lluir-se, sinó per acompanyar. Vins que parlen del territori, que no tenen grans noms però sí grans històries. Referències escollides amb emoció i coneixement, que harmonitzen amb els plats i aporten matisos sense protagonismes.
És una bodega pensada amb el cor, no amb el màrqueting.
Opinions que es repeteixen: senzillesa exquisida
Els qui han passat pel Normal sovint ho expressen amb la mateixa paraula: autenticitat. Tant si són gourmets exigents com si només busquen menjar bé, coincideixen en que aquí es viu una experiència especial. El servei és càlid, atent, i el menjar emociona sense artificis.
Molts afirmen que han trobat “les millors croquetes de la seva vida”. Altres destaquen el respecte pels sabors de sempre, la generositat de les racions i la qualitat-preu sorprenent.
Cuinar com es vivia
El que fa únic aquest restaurant no és la tècnica, ni la fama dels seus impulsors. És l’ànima. És cuinar com abans, quan el menjar era un acte d’amor. Quan l’estómac i el cor anaven lligats, i quan cada plat explicava una història petita però poderosa.
A Girona, on la gastronomia té noms molt grans, aquest racó aposta per ser petit. Per no fer soroll. Per cuinar des de dins.
I el més bonic és que… funciona. T’hi atreveixes? Ves-hi amb gana, però sobretot, amb ganes de sentir.
