A Barcelona, la tradició dels esmorzars de forquilla continua viva. Entre plats contundents i aromes de mercat, un nom destaca com el millor de Catalunya. La Pubilla, al cor del barri de Gràcia, s’ha convertit en el referent d’una manera de començar el dia que combina memòria, producte i orgull gastronòmic.
Més enllà del brunch i les modes modernes, l’esmorzar de forquilla és identitat. És un ritual que reivindica la pausa, la conversa i el plaer senzill de menjar bé des de primera hora. I en aquest ritual, Barcelona segueix sent la seva capital indiscutible.
Què és un “esmorzar de forquilla”?
L’“esmorzar de forquilla” és molt més que un àpat matinal. És una tradició arrelada als mercats i tavernes catalanes, nascuda dels treballadors que començaven la jornada abans de l’alba. Després de carregar o descarregar mercaderies, un bon plat calent —tripes, cap i pota, bacallà o mongetes amb botifarra— era el combustible per continuar.
A diferència del brunch anglosaxó, l’esmorzar de forquilla no busca sofisticació ni estètica. Busca autenticitat. Es menja a barra o a taula petita, amb el cafè o el vi acompanyant plats de cullera que parlen de territori i de memòria. Aquesta senzillesa és, paradoxalment, el que el fa únic.
Encara avui, molts mercats de Barcelona mantenen aquest esperit. Els clients fidels arriben d’hora, demanen “el de sempre” i comparteixen conversa amb el cambrer. És una escena que sembla d’un altre temps, però que sobreviu gràcies a llocs com La Pubilla.
La Pubilla, l’essència de la cuina catalana matinal
Al costat del mercat de la Llibertat, a Gràcia, La Pubilla s’ha guanyat el títol de millor restaurant d’esmorzars de forquilla de Catalunya. El seu xef, Hèctor Goikoetxea, ha aconseguit mantenir la filosofia de cuina casolana mentre innova amb sensibilitat contemporània. “Cuinem com abans, però amb consciència d’avui”, diu sovint als periodistes gastronòmics.
El local és petit, amb parets blanques i fusta clara, i a primera hora del matí s’hi respira una barreja de cafè, sofregit i bon humor. Les taules s’omplen de veïns, periodistes, turistes i treballadors del barri. Ningú hi entra amb pressa. L’esmorzar de forquilla aquí és una experiència de temps lent.
Els plats més demanats són una oda a la cuina tradicional: cap i pota amb cigrons, bacallà amb samfaina, botifarra amb mongetes, i un arròs de muntanya que s’esgota abans de mig matí. Tot fet amb ingredients de proximitat i temporada. No hi ha luxe, però sí una devoció absoluta pel producte.
Els crítics gastronòmics coincideixen: La Pubilla ha convertit una tradició popular en patrimoni cultural. No hi ha artificis ni pretensions, només una cuina que parla de casa, de records i de comunitat.
Altres temples de l’esmorzar de forquilla a Barcelona
Barcelona és plena de racons on aquesta tradició sobreviu amb orgull. Can Vilaró, davant del mercat de Sant Antoni, és potser el més autèntic. Amb els seus plats generosos i preus populars, s’ha convertit en el lloc de trobada de jubilats, treballadors i nostàlgics del bon menjar. El seu fricandó és llegendari, i les mandonguilles amb sípia són gairebé un símbol de barri.
La Cova Fumada, a la Barceloneta, és un altre d’aquells espais on el temps sembla aturat. Des del 1944 serveixen platets mariners i tapes amb esperit de taverna. El seu bacallà amb allioli i les bombes —invent local— són història viva de la gastronomia barcelonina.
No pot faltar el Bar Pinotxo, al mercat de la Boqueria. El carisma del seu desaparegut propietari, Juanito Bayen, va fer del local un mite. Avui, el seu esperit continua viu: plats senzills, cuina directa i un servei que sembla de família.
I entre els més recents, La Cuina del Papi, a l’Eixample, ha entrat amb força a les llistes de millors esmorzars de forquilla. El seu secret: plats casolans fets amb amor, racions abundants i una clientela fidel que omple les taules des de les vuit del matí.
Cada un d’aquests llocs té la seva ànima, però tots comparteixen una mateixa filosofia: el respecte pel producte i el valor del temps compartit.
Una tradició que resisteix el temps
Malgrat la globalització culinària, els esmorzars de forquilla mantenen una salut sorprenent. En un món accelerat, on el brunch s’ha convertit en una moda de cap de setmana, aquest àpat antic torna a guanyar adeptes. És un gest de resistència cultural.
Els joves xefs recuperen receptes de les àvies, els mercats tornen a ser punts de trobada, i els visitants descobreixen una Catalunya que es menja a cop de forquilla i somriure. Aquesta cuina explica d’on venim, i potser també on volem anar.
Perquè esmorzar amb forquilla és molt més que menjar. És compartir, recordar i reivindicar la senzillesa. És entendre que el bon menjar no depèn del luxe, sinó de la veritat que hi ha darrere de cada plat.
La forquilla que ens uneix
Quan a La Pubilla serveixen un plat de cap i pota o un tros de bacallà, no només ofereixen aliment: ofereixen història. Cada mossegada és un homenatge a la cuina catalana, a les mares i àvies que van mantenir viva aquesta manera d’entendre el menjar.
Potser per això, aquest restaurant ha estat reconegut com el millor d’esmorzars de forquilla de Catalunya. No només per la seva cuina, sinó per la seva capacitat de fer-nos sentir part d’una mateixa memòria gastronòmica.
I tu, quan va ser l’última vegada que vas esmorzar amb forquilla?
Potser és hora de recuperar aquest plaer antic, asseure’t sense pressa i deixar que l’aroma d’un bon sofregit et recordi d’on véns.
Perquè, al cap i a la fi, hi ha tradicions que val la pena defensar… fins i tot a primera hora del matí.
