El “Regne de la Boira” a Tarragona ofereix una experiència sensorial entre esquerdes, avencs i pobles fantasmes.
Ideal per a qui busca desconnectar… o desaparèixer una estona.
Situada a la Serra de la Mussara, aquesta ruta d’uns 11 km convida a endinsar-se en paisatges coberts de boira, roques humides i misteri.
És una travessa que no només exigeix bones botes, sinó també respecte per un terreny on l’orientació pot ser tot un repte.
Un escenari de pel·lícula: així és el Regne de la Boira
Endinsar-se en aquesta ruta és com submergir-se en una dimensió suspesa entre el real i el fantàstic. La boira, que aquí no és una excepció sinó una constant, cobreix tot amb una pàtina blanquinosa que difumina contorns i distàncies. Els arbres alts es perfilen com ombres, les roques humides brillen tènuement, i el silenci és tan dens com la humitat que ho embolcalla tot.
La Serra de la Mussara s’eleva a més de 1.000 metres d’altitud, fet que afavoreix la formació de bancs de boira freqüents. De fet, s’estima que en aquesta zona s’acumulen més de 1.100 hores de boira l’any. No és estrany, doncs, que aquesta ruta s’hagi guanyat el nom de “El Regne de la Boira”.
On comença aquesta ruta? Punts clau i orientació
El recorregut comença a l’aparcament del quilòmetre 22 de la carretera TV‑7041, que connecta Vilaplana amb la Mussara. Des d’allà, s’accedeix fàcilment al Pla de la Mata, un ample clar des d’on s’inicia la pujada cap al Pla de l’Agustench. Aquest tram inicial és accessible i serveix com a escalfament pel que vindrà.
En arribar al Pla de l’Agustench, es creua amb el sender de gran recorregut GR‑7. Aquí es presenta una bifurcació: pots optar per dirigir-te cap als Avencs dels Motllats de la Pona o continuar cap als més coneguts Avencs de la Febró. La majoria tria aquest últim camí, però ambdues opcions són igualment suggeridores. Això sí, a la zona dels Motllats, l’orientació esdevé un autèntic desafiament: múltiples senders es creuen, les senyals es perden entre la vegetació i la boira pot desorientar fins i tot els més experimentats.
Els Avencs de la Febró: esquerdes, eco i vertigen
Els Avencs de la Febró són el cor geològic i emocional d’aquesta ruta. Es tracta d’una esquerda natural de més de 200 metres de llarg, amb parets verticals i cobertes de molsa, on gairebé no entra la llum directa. Aquí l’aire és fred fins i tot a l’estiu, i la humitat s’enganxa a la pell com un xiuxiueig constant.
Caminar dins d’aquesta sima és una experiència única. Les veus reboten de forma inquietant, les passes sonen buides, i cada cantonada sembla un portal cap a l’inconegut. És habitual trobar excursionistes en silenci, no pas pel cansament, sinó pel respecte al lloc. Alguns asseguren haver sentit “presències”, d’altres simplement gaudeixen de la frescor i la màgia de l’entorn.
En un dels extrems, una roca coneguda com la Roca del Migdia ofereix vistes espectaculars sobre el poble de la Febró, enclavat al fons de la vall. Des d’aquí, si la boira ho permet, es pot contemplar el contrast entre el bosc espès i el blau llunyà del mar Mediterrani.
El poble fantasma de la Mussara: llegenda i realitat
Per completar aquesta experiència màgica, res millor que una visita al proper poble abandonat de la Mussara. Les seves ruïnes —cases sense sostre, murs envaïts per la vegetació, una església encara dreta— expliquen la història d’un lloc que va estar habitat fins a mitjans del segle XX i que avui viu a la frontera entre l’oblit i la llegenda.
Els veïns i senderistes acostumen a explicar històries de desaparicions, de boires que “engoleixen” camins, de brúixoles que es tornen boges en determinats punts. Tot això ha alimentat la fama de la Mussara com un lloc amb “energia estranya” o fins i tot “portes a altres mons”. Mite o realitat, el cert és que passejar pels seus carrers buits, amb la boira com a única companyia, és una experiència difícil d’oblidar.
Consells pràctics per a una escapada segura
La bellesa d’aquesta ruta va de la mà amb certs riscos, per això convé prendre precaucions. El primer: calçat adequat. El terreny és rocós, humit i en molts trams relliscós. Portar bastons pot ajudar, especialment en les baixades i zones amb més pendent.
Pel que fa a l’orientació, l’ideal és portar un GPS o una aplicació de senderisme amb el track prèviament descarregat. Les marques al terreny poden ser confuses, sobretot als Avencs dels Motllats. Evita fer la ruta si hi ha previsió de boira densa, llevat que la coneguis bé o vagis acompanyat d’algú amb experiència.
Porta prou aigua, alguna peça impermeable lleugera, i no oblidis avisar algú del teu itinerari. I, per descomptat, respecta l’entorn: no deixis deixalles, no cridis ni facis foc, i sigues conscient que estàs caminant per un ecosistema delicat.
Si vols allargar l’escapada, pots fer pícnic en alguna de les zones habilitades prop del Pla de la Mata, o fins i tot buscar allotjament rural a Vilaplana o Prades.
Una ruta per perdre’s… i retrobar-se
A només una hora de Tarragona, el Regne de la Boira ofereix una desconnexió total. Aquí, el mòbil perd cobertura, el temps s’allarga i els pensaments s’ordenen amb cada pas. És una ruta per deixar enrere el soroll, la pressa i les pantalles, i retrobar-se amb la terra, el silenci i un mateix.
“En temps de soroll, el Regne de la Boira és un luxe sense cobertura.”
T’hi atreveixes? Comparteix aquesta ruta amb qui no tingui por de desaparèixer una estona.
