Hi ha celebracions que van més enllà d’un calendari, es fan rituals viscuts i col·lectius. Passes pels carrers i sents l’olor de fum, el so distant del tabal i la mirada entusiasmada d’un nen que, sense saber-ho, està visquent un instant que es gravarà per sempre en la seva memòria. Aquestes festes t’enreden, et captiven, t’embolcallen amb una energia que sembla sortir de les mateixes parets.
Un fi d’estiu amb escenes de llegenda
Cap al final d’agost arriba aquesta tradició ancestral, on el foc i la figura del malífic prenen protagonisme. Durant tres dies, l’espai urbà es transforma: de dia, carrers plens de mercats i espectacles familiars; de nit, el foc s’apodera de les places, els correfocs desafien l’obscuritat i els personatges mítics caminen entre els veïns.
Els nens tenen la seva versió: una festa adaptada, plena de tallers i desfilades, on es troben amb versions amigables del foc i les bèsties. Però arriba el dissabte, i tot es transforma.
Aquelarre de Cervera: quan el foc es fa teatre
El punt culminant arriba amb la presència d’un personatge central: una entitat demoníaca, una figura de foc i poder que s’hi apareix com protagonista d’un ritual teatralitzat. Música, foc, dramatúrgia i… sí, una inspiració sorprenent: aquest any, el guió beu de “La flauta màgica” de Mozart, amb un drama que connecta l’imaginari més clàssic amb el cor de la festa.
Una escenificació única en què el bestiari supera qualsevol guarnició: fanals, bestioles inflamables, xiulets de foc, coreografies de tragèdia i festa, i el crescendo que t’obre un somriure de pell de gallina.
Màgia, tradició i comunitat
Hi ha música en més de sis escenaris: concerts de carrer, actuacions a estils diversos i l’atmosfera espontània d’una festa «de poble» que mai deixa de donar, d’oferir instants únics i festius.
Tothom participa: gent gran que observa amb respecte l’espurna del foc, famílies que ballen guarnits amb espelmes, criatures que corren entre llampecs i risos. És el moment perfecte per reviure tradicions que ens connecten amb una cultura que vibra, encara avui, com aquella de sempre.
Et ve de gust acabar agost envoltat per correfocs, música i tradició? Aquesta festa et promet un final d’estiu d’aquells que no s’obliden.
