Hi ha murs que no només protegeixen, sinó que conserven memòries. Quan un passeja per passadissos foscos, escolta l’eco d’antigues veus i sent l’olor freda de la pedra humida, pot intuir que allò que té davant no és una simple construcció, sinó una peça viva de la història. Algunes fortaleses encara mantenen aquesta força invisible, com si les seves pedres volguessin explicar-ho tot a qui les sap escoltar.
Una frontera marcada pel foc i la pedra
Catalunya és terra de castells. Al llarg dels segles, més de 600 fortaleses s’han aixecat sobre turons, costes i valls, cadascuna amb una funció clara: defensar, controlar o mostrar poder. La seva posició estratègica, entre la península Ibèrica i Europa, convertí el territori en un espai clau per a conquestes i guerres.
Però entre totes aquestes construccions, n’hi ha una que destaca per la seva grandiositat i per la seva funció essencial: protegir la frontera nord del Principat de les incursions franceses. Una tasca que va marcar el seu destí i que encara avui defineix la seva identitat.
El naixement d’una fortalesa colossal
A finals del segle XV, després que tropes franceses arrasessin el vell castell i la vila que l’envoltava, el rei Ferran II d’Aragó, conegut com el Catòlic, va decidir que calia una nova línia de defensa. D’aquesta decisió nasqué una de les obres militars més impressionants de l’època.
El disseny va tenir en compte els nous temps: ja no es tractava només de resistir setges medievals, sinó de fer front a la poderosa artilleria renaixentista. Per això, aquesta fortalesa combina la robustesa dels murs medievals amb innovacions defensives modernes: baluards baixos i amples, murs gruixuts capaços de suportar canons i un sistema de fossats que convertia l’entrada en un repte gairebé impossible.
Els primers asedis: resistència i caiguda
Tot i que encara no estava acabat, l’any 1503 ja va ser posat a prova. Tropes franceses van intentar conquerir-lo, però van topar amb una resistència ferotge i no van aconseguir el seu objectiu. Aquell primer intent va consolidar la reputació del castell com a muralla infranquejable.
Amb el pas dels anys, però, la història es repetiria. Durant la Guerra dels Trenta Anys, el 1639, els francesos van aconseguir ocupar-lo, tot i que un any després les tropes catalano-aragoneses el van recuperar. La victòria va ser breu: el 1642, en ple conflicte i coincidint amb la Guerra dels Segadors, França el va assetjar de nou i, aquesta vegada, en va prendre possessió definitiva. Des d’aleshores, malgrat el seu origen català, la fortalesa va quedar sota control francès, dins l’actual regió d’Occitània, al departament dels Pirineus Orientals.
Un pati d’armes majestuós i secrets amagats
Quan s’entra dins la fortalesa, el que més sorprèn és el seu gran pati d’armes, un espai central envoltat de muralles i torres que encara avui transmet la sensació de poder i control. Aquí es reunien soldats, es feien entrenaments i s’organitzava la vida militar.
Però aquest no és l’únic racó que impressiona. L’interior amaga una capella, una presó, una infermeria i fins i tot magatzems dissenyats per suportar setges llargs. El més sorprenent, però, és el seu sistema d’aigua: cisternes gegants amb capacitat per emmagatzemar milions de litres, assegurant que el castell pogués resistir durant mesos sense dependre de l’exterior.
Els passadissos subterranis, foscos i silenciosos, afegeixen un aire de misteri. Caminant per ells és fàcil imaginar soldats preparant-se per a un atac o presoners esperant el seu destí.
Més que una fortalesa militar
Amb el pas dels segles, aquest castell va canviar de funcions. Va ser presó, va servir com a punt de control fronterer i, en moments crítics, com a refugi. Encara que avui ja no té funció militar, la seva presència és constant: és un recordatori viu d’un passat de lluites, aliances i fronteres canviants.
A diferència d’altres castells convertits en ruïnes romàntiques, aquest continua sencer i imponent. Visitar-lo és entrar en un manual d’història a escala real, on cada pedra conserva cicatrius de la guerra.
Un símbol patrimonial
Avui, la fortalesa és considerada un monument històric i forma part del patrimoni francès. Tot i això, la seva memòria continua estretament vinculada a Catalunya, que el recorda com una de les defenses més importants de la seva història.
És, també, un lloc de trobada cultural. Les visites guiades permeten accedir a zones habitualment tancades al públic, com les galeries subterrànies, i descobrir la vida quotidiana dels soldats. Concerts, exposicions i activitats educatives han convertit el castell en un espai viu, més enllà de la seva funció militar.
Informació pràctica per visitar-lo
Si vols recórrer aquesta joia històrica, pots fer-ho durant tot l’any. Entre l’1 d’abril i el 30 de setembre, obre de 10.00 a 18.30 h, mentre que de l’1 d’octubre al 31 de març funciona en horari reduït: de 10.00 a 12.45 h i de 14.00 a 17.15 h.
El preu de l’entrada és de 9 euros, tot i que hi ha descomptes i fins i tot gratuïtat per a joves de 18 a 25 anys de la Unió Europea, persones a l’atur, estudiants i persones amb discapacitat.
Una visita completa et permetrà recórrer els baluards, baixar fins a les cisternes i perdre’t pels passadissos secrets. I si tens temps, pots completar l’experiència amb una parada al poble proper, que conserva encara l’encant de les petites viles del Pirineu Oriental.
La fortalesa que encara parla
Aquest castell no és només pedra i muralles. És un testimoni viu de segles de guerra i convivència, un símbol d’identitat i un recordatori del que significa viure en una terra de frontera.
Caminar pels seus murs és escoltar històries de soldats i camperols, de reis i presoners. És sentir la magnitud del temps i adonar-se que, malgrat les conquestes i les derrotes, els espais com aquest continuen dempeus, orgullosos i plens de vida.
I tu, t’atreveixes a recórrer el castell que un dia va defensar Catalunya de França?
