Des de l’andana d’una estació, amb una motxilla a l’esquena i el cor obert, pots descobrir racons que semblen inaccessibles. No cal viatjar hores ni sortir de Catalunya per trobar una ruta que et deixi sense paraules. De vegades, només cal agafar un tren.
Quan el camí comença a l’estació
Puja al tren i en menys d’una hora, estaràs a punt de començar una de les excursions més singulars de Catalunya. Sense embussos, sense buscar aparcament, sense presses. Només tu, el paisatge i un dia per endavant.
Aquest tipus de ruta és estrany: pròxima, assequible, ben comunicada i, tot i així, d’una bellesa difícil d’explicar amb paraules. És el tipus de sortida que pots improvisar un diumenge al matí o planificar per fer-la amb amics, família o tot sol.
La muntanya t’espera amb la seva silueta imponent, visible des del tren. I quan comencis a pujar, t’adonaràs que tot aquest entorn és molt més que un fons de postal.
Montserrat una muntanya plena de misteris i llegendes
El punt de partida és conegut per molts, però pocs el veuen com el que realment és: una porta d’entrada a un laberint de senders, roques gegants i silenci. Des de l’esplanada del Monestir, et pots endinsar per una de les rutes més completes i evocadores: el camí que puja fins al punt més alt d’aquesta muntanya emblemàtica.
Hi ha un moment concret, just quan deixes enrere el camí de Sant Miquel i t’enfiles cap al pla de les Taràntules, en què comences a sentir que estàs dins d’un escenari natural únic. Les agulles de pedra t’envolten com guardians antics. De tant en tant, un voltor passa lentament pel cel. I a sota, la vall s’estén com un mar verd ondulant.
El cim que et regala el món als teus peus
Aquesta excursió culmina al pic de Sant Jeroni, el més alt d’aquesta muntanya, amb 1.236 metres d’alçada. El camí hi arriba per un itinerari circular que combina trams suaus amb pujades sostingudes i corriols més salvatges.
Des de la capella de Sant Joan fins a la Miranda de Sant Jeroni, el camí serpenteja entre paisatges rocosos i vistes infinites. Un cop a dalt, el premi és immens: una panoràmica de 360° que, en dies clars, permet veure fins als Pirineus, el mar i la plana central catalana.
És el tipus de moment que demana silenci, una fotografia, o potser només una respiració profunda. No hi ha presses per baixar quan tens el món sota els teus peus.
Detalls tècnics per organitzar l’excursió
Aquesta és una ruta circular de dificultat mitjana, amb una distància total de 15 km i un desnivell de 681 metres. Es completa en aproximadament 5 hores (anada i tornada), sense incloure les parades per gaudir del paisatge o fer un mos.
L’excursió comença al Monestir de Montserrat, al qual pots arribar fàcilment des de Barcelona amb la línia R5 de Ferrocarrils de la Generalitat. Des de Plaça Espanya, agafes el tren fins a Monistrol-Vila, on pots pujar al cremallera (15 minuts de trajecte) o bé baixar a Monistrol-Aeri i agafar el telefèric (5 minuts). Les dues opcions et deixen a tocar del Monestir.
A peu, el recorregut segueix el Camí de Sant Miquel, puja cap al Camí de les Ermites, passa pel pla de les Taràntules, la capella de Sant Joan, i finalment puja fins al cim de Sant Jeroni. El descens es fa pel torrent de Santa Maria i es tanca la ruta tornant al punt d’inici pel Camí Vell de Sant Jeroni.
És recomanable portar aigua (mínim 1,5 L per persona), protecció solar i bon calçat. Tot i que hi ha punts d’ombra, el recorregut és exposat en molts trams, i a l’estiu pot fer molta calor.
Un clàssic… que mai falla
Montserrat no és un secret, però tampoc ho ha de ser. És d’aquells llocs que, per molt visitats que estiguin, sempre tenen alguna cosa nova per oferir. Una llum diferent, un dia més net, una trobada inesperada amb fauna local… o simplement, un moment de pau.
La ruta a Sant Jeroni és ideal per redescobrir aquesta muntanya des d’una perspectiva menys turística i més aventurera. És un recorregut per gaudir sense presses, sense cotxe i amb tots els sentits oberts.
T’hi atreveixes?
Aixeca’t aviat, agafa el tren, i deixa que la muntanya faci la resta. Potser avui no tens cotxe, però sí ganes d’escapar-te. I això, al final, és el que més importa.
Comparteix aquesta ruta amb qui més t’inspiri a caminar. I si ja l’has feta, torna-hi. Montserrat sempre et rep amb alguna sorpresa nova.
