El poble es diu La Garriga. A només 30 minuts de Barcelona, combina el llegat de la burgesia modernista amb una tradició termal que es remunta a l’època romana.
Els seus carrers, jardins i balnearis expliquen una altra història del Maresme, més íntima, serena i sorprenent.
Un llegat romà entre viles burgeses
Passejar per La Garriga és caminar entre segles. Al subsòl d’aquest municipi barceloní dormen les restes d’una vil·la romana coneguda com Can Tarrés, un jaciment que revela la sofisticació de les antigues termes romanes: sales d’aigua freda i calenta, forns subterranis, piscines i espais socials. Ja aleshores, l’aigua era sinònim de benestar.
Però va ser al segle XIX quan aquest petit poble va canviar per sempre. Les classes benestants de Barcelona van començar a mirar cap aquí cercant salut, aire pur i tranquil·litat, empeses per l’auge del termalisme a Europa. Així, La Garriga va començar a transformar-se en una vila d’estiueig, i l’urbanisme es va omplir de jardins, carrers amplis i noves construccions.
Modernisme a peu de carrer
El modernisme a La Garriga no és un espectacle massiu ni una postal repetida. És un modernisme íntim, contingut, integrat en la vida quotidiana. Només cal caminar pel carrer Banys o per l’avinguda Onze de Setembre per descobrir façanes amb mosaics, reixes florals, vitralls multicolors i línies corbes que semblen dansar amb l’entorn.
Un dels edificis més emblemàtics és el Balneari Blancafort, que conserva l’essència del seu origen modernista. Fundat el 1840 i ampliat a finals del segle XIX, aquest balneari va ser lloc de reunió per a la burgesia catalana. Avui, reconvertit en spa de luxe, continua oferint una experiència on el disseny i la salut van de la mà.
Altres cases com la Casa Barbey o la Torre Iris són exemples sublims d’aquest patrimoni arquitectònic. Els seus noms potser no sonen tant com els de Gaudí o Domènech i Montaner, però el seu valor és indiscutible. De fet, hi ha rutes guiades que permeten descobrir aquestes joies ocultes a un ritme pausat, com dicta l’esperit del lloc.
A banda dels balnearis, el centre històric de La Garriga conserva edificis modernistes i eclèctics que parlen del passat burgès de la vila. Passejant pels seus carrers, s’hi poden veure torres amb miradors, esgrafiats i vitralls que fan de la visita una experiència estètica i arquitectònica completa.
L’aigua com a experiència sensorial
La tradició termal continua viva a La Garriga. A més del Blancafort, el poble compta amb altres instal·lacions que aprofiten els brolladors mineromedicinals que emergeixen a més de 60 °C des del subsòl. Aquestes aigües, riques en bicarbonat i liti, s’han utilitzat des de fa segles per alleujar dolors musculars, estrès o problemes respiratoris.
Però més enllà de les seves propietats terapèutiques, l’experiència de l’aigua a La Garriga és gairebé ritual. Submergir-se en una terma calenta mentre s’observa el jardí modernista o s’escolta el silenci de l’entorn és una forma de reconnectar amb un mateix. Molts visitants no venen per cap dolència, sinó per una necessitat: la de parar.
Un refugi verd a tocar de la ciutat
Part de l’encant de La Garriga resideix en el seu entorn. Situat a la comarca del Vallès Oriental, als peus del Parc Natural del Montseny, el poble ofereix paisatges de turons suaus, camins entre vinyes i masies centenàries. És habitual veure ciclistes i excursionistes compartint ruta amb veïns que van a comprar el pa.
El tren que connecta La Garriga amb Barcelona triga menys de 40 minuts, però el canvi de ritme és immediat. Aquí, la pressa no existeix. El modern conviu amb el natural, i l’antic encara respira. Potser per això, qui arriba per curiositat, torna per necessitat.
I tu, ja coneixes La Garriga?
El modernisme barceloní sovint evoca multituds, fotos ràpides i façanes de postal. Però hi ha una altra cara, més discreta, més viscuda. A La Garriga, la bellesa no s’exhibeix, s’habita. I l’aigua no es ven com a tendència, sinó com a herència.
Potser és hora de mirar més enllà del mapa turístic i acostar-se a aquells racons que encara guarden històries per explicar. Comparteix aquest descobriment amb qui necessiti una escapada perfecta. Potser és a només mitja hora de distància.
