Quan la calor apreta i les platges urbanes es col·lapsen, molts busquen un lloc on el temps sembli aturar-se. Un espai sense presses, on l’únic so que acompanya és el de les onades i el vent filtrant-se entre els pins. Un racó on l’aire fa olor de sal i resina, i on caminar uns minuts de més té la recompensa d’un paradís gairebé verge.
El misteri d’una cala amagada
A la Costa Daurada, coneguda pels seus llarguíssims arenals i serveis pensats per a famílies, hi ha un indret que escapa d’aquest patró. No hi ha quiosquets ni gandules. Tampoc música ni venedors ambulants. El que hi ha és naturalesa en estat pur, un paisatge que sembla resistir-se al pas del temps i a la pressió del turisme massiu.
Per arribar-hi, cal travessar un sender que s’endinsa en el Bosc de la Marquesa, un espai natural que ja anuncia que el que espera al final no és una platja qualsevol. Potser aquesta és la clau: només hi arriba qui realment la busca.
Una joia natural reconeguda internacionalment
Encara que sembli un secret local, aquesta cala ha captivat mitjans internacionals. National Geographic i Time Out l’han inclòs entre les platges més boniques i imprescindibles del litoral mediterrani. El motiu és clar: el seu caràcter salvatge i tranquil, un tresor cada vegada més escàs.
Quan la majoria de turistes pensen en la costa catalana, posen al mapa llocs com Calella de Palafrugell, Cadaqués o Begur. Però aquí, a pocs minuts de Tarragona, s’amaga una alternativa que res té a envejar a aquests destins.
Un paisatge sense artificis
El que sorprèn en arribar és la sensació d’aïllament. Davant, el blau profund del Mediterrani, darrere, la muralla verda dels pins i la roca nua dels penya-segats. Tot plegat genera un escenari quasi intacte, on els peus s’enfonsen en una sorra més gruixuda i daurada, i l’aigua es mostra neta i transparent.
No hi ha serveis, i això forma part del seu encant. Els qui hi arriben han de portar el que necessiten: aigua, menjar, ombra. Però és just aquesta absència d’instal·lacions la que permet que el lloc conservi l’autenticitat i la calma.
La ruta fins al paradís
L’accés no és complicat, però sí diferent del que molts estan acostumats. No hi ha pàrquings a tocar, ni rampes asfaltades. Des del camí principal cal caminar uns 15-20 minuts pel bosc fins arribar a la sorra. El recorregut, però, val la pena: és un passeig entre pins i aromes mediterrànies que et prepara per al que vindrà.
Aquest requisit fa que el nombre de visitants sigui menor que a altres platges de Tarragona, com la platja de la Mora o la de Tamarit. El resultat: un ambient més tranquil, gairebé íntim.
El silenci com a protagonista
El que diferencia aquest indret d’altres és l’absència de soroll artificial. No hi ha motors de llanxes ni música a tot volum. Només el mar que colpeja suaument la sorra i els crits llunyans de les gavines.
És un lloc perfecte per desconnectar, estirar-se amb un llibre o simplement caminar descalç per la vora de l’aigua. També per als qui gaudeixen del snorkel, ja que el seu fons marí, amb roques i praderies de posidònia, amaga una vida submarina sorprenent.
Cala Fonda, la gran desconeguda
Ara sí: el nom d’aquest tresor és Cala Fonda, tot i que molts la coneixen també com Waikiki. Aquest renom no és casual: el seu entorn recorda a les platges més exòtiques, però aquí no cal creuar mig món per gaudir-ne.
Situada a només uns minuts en cotxe de Tarragona, Cala Fonda és la demostració que la Costa Daurada no és només urbanitzacions i turisme de masses. És també natura pura, racons amagats i espais que resisteixen.
Què cal saber abans d’anar-hi
Tot i la seva bellesa, és important tenir en compte algunes coses:
- No hi ha serveis, així que cal portar menjar, beguda i tot el necessari.
- L’accés és a peu i no és apte per a persones amb mobilitat reduïda.
- Millor anar-hi aviat: encara que no és massificada, a l’estiu cada vegada rep més visitants.
- Respectar l’entorn: és un espai natural i cal deixar-lo tal com es troba, sense deixar residus.
@diariodealguien Cómo llegar a Cala Waikiki, Tamarit (Tarragona) #travel #playa #playaescondida #catalunya #españa #tarragona #cala #waikiki ♬ SUNNY DAY – Matteo Rossanese
Un racó per tornar-hi
Qui trepitja Cala Fonda per primera vegada sol quedar-se amb la sensació que ha descobert un secret. Un lloc on el temps no pressiona, on la natura marca el ritme i on és fàcil sentir-se part d’un paisatge més gran.
Potser no té bars ni serveis. Però té allò que cada cop escasseja més: autenticitat. I això la converteix en una de les joies més valuoses de la Costa Daurada. I tu, t’atreveixes a caminar pel bosc per descobrir aquest paradís amagat?
