Un hotel centenari de Barcelona guarda la memòria de dos gegants de la poesia espanyola. Federico García Lorca i Antonio Machado hi van viure capítols intensos de les seves vides, i avui el lloc es presenta com un refugi que combina luxe amb història.
L’Hotel Majestic, inaugurat el 1918 en ple Passeig de Gràcia, ha estat testimoni d’estrenes teatrals, exilis forçats i homenatges literaris. Encara manté plaques, suites commemoratives i records que el converteixen en un espai únic a Catalunya.
Un hotel amb cent anys de memòria
El Majestic va néixer en una Barcelona que vivia un procés de modernització. La burgesia impulsava edificis elegants i l’Eixample esdevenia l’epicentre cultural de la ciutat. El 1918, la família Soldevila-Casals va obrir les portes d’un hotel que aspirava a convertir-se en símbol de prestigi. Amb els seus salons senyorials, marbres polits i un servei atent, aviat va començar a atreure polítics, artistes i viatgers internacionals.
El que potser no imaginaven els seus fundadors és que, més enllà de ser un allotjament distingit, el Majestic es transformaria en un punt de trobada per a la història literària d’Espanya. Escriptors, poetes i dramaturgs hi van trobar no només descans, sinó també un escenari per a tertúlies i esdeveniments inoblidables.
Lorca a Barcelona: estrenes, homenatges i comiats
Al setembre de 1935, Federico García Lorca va arribar a Barcelona amb l’energia creativa de qui estrenava obra nova. La companyia de Margarita Xirgu posava en escena Doña Rosita la soltera o el lenguaje de las flores, i el poeta granadí va decidir instal·lar-se al Majestic durant quatre mesos. L’hotel es va convertir en el seu refugi quotidià mentre la ciutat s’agitava entre l’entusiasme cultural i les tensions polítiques.
Durant la seva estada, Lorca va rebre un homenatge que va quedar gravat a la memòria col·lectiva. Al desembre d’aquell any, amics i admiradors li van organitzar un banquet als salons del Majestic. Vuit plats, xampany i licors van servir per celebrar el poeta que ja era una figura indiscutible. El sopar va ser més que un simple agasajo: va ser el comiat de Lorca en una ciutat que el va acollir amb fervor i que, poc temps després, coneixeria l’ombra del seu tràgic destí.
Els qui van compartir taula amb ell recorden el seu entusiasme, el seu riure contagiós i la seva capacitat per omplir de vida cada conversa. Aquest ressò encara sembla ressonar a les parets de l’hotel.
Machado i la fugida del franquisme
Tres anys més tard, el Majestic va tornar a ser testimoni d’un moment històric. Antonio Machado, ja marcat per la guerra i la tristesa, es va allotjar a l’hotel el 1938 juntament amb part de la seva família. Barcelona era un dels últims refugis republicans i el poeta es trobava en trànsit cap a l’exili que finalment el portaria a Cotlliure, on moriria poc després.
El Majestic va ser per a Machado un respir breu enmig del dolor i la incertesa. Allà va coincidir amb altres intel·lectuals com León Felipe i José Bergamín, que compartien les mateixes inquietuds i temors davant l’avanç franquista. No es tractava de tertúlies literàries festives com les de Lorca, sinó de converses carregades d’angoixa i comiats silenciosos.
Aquest contrast converteix l’hotel en un lloc amb doble memòria: l’alegria lluminosa de Lorca i la tristesa resignada de Machado. Dues cares de la història espanyola que es creuen en un mateix espai físic.
Plaques i suites que evoquen els poetes
Avui, qui recorre els passadissos del Majestic pot aturar-se davant plaques de marbre que recorden l’estada de Lorca i Machado. No són simples decoracions: són homenatges discrets que conviden els hostes a reflexionar sobre el pes del passat. En alguns casos, l’hotel ha batejat habitacions com la “suite dels poetes”, un espai amb retrats i referències que mantenen viva la memòria dels seus il·lustres visitants.
Seure en aquells salons on es va organitzar el banquet de Lorca, o descansar en una habitació que ret tribut a Machado, és una experiència que transcendeix el turisme. És caminar sobre petjades que formen part de la identitat cultural d’Espanya.
El Majestic actual: luxe amb herència literària
Més d’un segle després de la seva obertura, el Majestic continua en mans de la família fundadora i manté la seva condició d’hotel de cinc estrelles. S’ha modernitzat amb spa, gastronomia d’alta cuina i comoditats pròpies del segle XXI, però conserva l’aire clàssic que el distingeix al Passeig de Gràcia. La seva façana elegant i els seus interiors restaurats combinen passat i present, tradició i sofisticació.
Per als viatgers d’avui, allotjar-se al Majestic no és només gaudir de luxe i confort. És, també, entrar en contacte amb una herència literària que dona profunditat a l’experiència. Els turistes poden sentir-se part d’un relat que uneix art, memòria i hospitalitat.
Un refugi on encara habiten les paraules
L’Hotel Majestic no és només un lloc per dormir: és un testimoni silenciós de la història cultural d’Espanya. Allà hi van conviure el riure de Lorca i la tristesa de Machado, i en els seus murs van quedar impreses emocions que transcendeixen el temps. La poesia, en certa manera, continua allotjada entre les seves habitacions.
En caminar pel Passeig de Gràcia i mirar la seva façana, sorgeix una pregunta inevitable: quins altres llocs del nostre país guarden records d’escriptors que van transformar la nostra manera de veure el món?
Comparteix, comenta i ajuda a que aquestes històries continuïn vives. Perquè cada racó que guarda memòria literària mereix ser recordat i visitat.
