La mesura, prevista per a 2026, ha despertat debat: sostenibilitat o elitisme? Amb 2,6 milions de visitants anuals, la pressió turística ja no és només una postal bonica.
El que sembla un escenari de conte, amb canals tranquils i olor de galetes, s’ha convertit en el centre d’un intens debat sobre el futur del turisme cultural. A partir de la primavera de 2026, els turistes que vulguin entrar a Zaanse Schans hauran de pagar 17,50 €. La decisió, aprovada pel municipi de Zaanstad, busca protegir el patrimoni i alleujar la saturació turística, però també ha encès crítiques per part de comerciants locals i visitants habituals.
El encant congelat en el temps
Zaanse Schans no és un poble qualsevol. Situat a pocs quilòmetres d’Àmsterdam, aquest conjunt històric recrea la vida tradicional holandesa amb molins de vent, tallers de sabots, formatgeries i petites botigues d’artesania.
Amb l’aspecte d’un museu a l’aire lliure, aquest lloc atrau milions de persones que volen fer-se la foto perfecta entre canals, vaques pasturant i teulades verdes. Però sota aquesta bellesa aparent, el flux turístic ha anat superant els límits.
“Cada dia és com un dissabte”, deia un veí en declaracions recents. La vida quotidiana ha quedat diluïda darrere de grups guiats, selfies, i autocars que arriben a tota hora.
2,6 milions de visites… i el desgast invisible
Amb una mitjana de 2,6 milions de visitants anuals, Zaanse Schans ha experimentat un desgast progressiu que no es veu a les fotos. Els camins es deterioren, els serveis col·lapsen i l’ambient perd la seva autenticitat.
Per això, les autoritats locals han decidit actuar. A partir de 2026, només es podrà accedir al conjunt patrimonial mitjançant una entrada de 17,50 € per persona. Els ingressos aniran destinats a manteniment, personal, seguretat i millores d’infraestructura.
Els residents locals podran accedir-hi de franc, i no s’instal·laran barreres físiques al voltant del lloc, però es vigilarà amb sistemes de control de flux.
Un peatge al passat: ¿qui ha de pagar?
La mesura ha estat defensada per l’Ajuntament com un mal necessari per preservar el lloc. El regidor de Turisme ha afirmat que “no es tracta de fer negoci, sinó de protegir un bé comú”.
El càlcul és clar: si el nombre de visitants cau fins als 1,8 milions, però cada un paga entrada, el lloc podria mantenir-se sense dependre de subvencions.
Tanmateix, no tothom ho veu igual. Els comerciants locals temen que la reducció de visitants afecti les vendes. A més, la percepció de “pagar per caminar per un poble” no agrada a molts visitants, que consideraven Zaanse Schans com una escapada accessible i autèntica.
Preservació o privatització?
El debat ha arribat als mitjans i a les xarxes. Alguns veuen en aquesta mesura un exemple de turisme responsable, que reconeix els límits d’un entorn fràgil. D’altres, però, la consideren una privatització encoberta d’un espai públic.
També s’han alçat veus legals i polítiques demanant referèndums locals i revisions de la mesura. L’assumpte no és només econòmic, sinó cultural i emocional.
Zaanse Schans, símbol de l’orgull neerlandès, es converteix així en un camp de batalla entre la identitat local i les exigències del turisme global.
Un debat que va més enllà de Zaanse Schans
El cas de Zaanse Schans no és aïllat. Ciutats com Venècia, Dubrovnik o Barcelona també han implementat o discutit mesures per controlar l’allau turística. El dilema és com equilibrar els beneficis econòmics amb la qualitat de vida local i la preservació patrimonial.
¿Estem disposats a pagar per preservar el que ens agrada?
¿O preferim consumir-lo fins que deixi de ser especial?
¿Cobrar per mirar?
Zaanse Schans ens recorda que res és etern, ni tan sols els pobles de postal.
Potser és hora de preguntar-nos si el turisme que volem implica més respecte que quantitat.
Comparteix aquest article si creus que cal repensar com viatgem.
Quin valor té, per a tu, un molí de vent que encara gira?
