A aquesta preciosa joia d’història i arquitectura s’hi pot accedir en una ruta per la província que forma part de la Ruta del Cister, juntament amb els monestirs de Poblet i Santes Creus.
Tots tres conformen les construccions religioses d’aquesta branca reformada dels benedictins, fundada l’any 1098 per un grup de monjos liderats per Robert de Molesmes a Cîteaux, França.
Segles d’història i empremta cistercenca
Aquesta ruta t’invita a un viatge màgic ple d’història i cultura, i a més, és una manera de fer turisme rural que t’encantarà. L’abadia té la seva primera notícia documentada el 1153 i es diu que va sorgir gràcies als treballs impulsats per una comunitat d’eremites al segle XII.
El més característic és que, el 1175, els homes es van retirar i només van quedar dones, que van passar a formar part de manera formal de l’Ordre del Cister, sota l’abadessa Oria Ramírez.
Només veure la façana de l’abadia és un viatge al passat amb la teva pròpia màquina del temps. Parets, finestres, racons, columnes… Tot és la fotografia d’un passat ple d’històries que xiuxiuegen els seus antics habitants amb l’alè del vent.
Una comunitat monàstica femenina que ha resistit el pas del temps
L’any 1835, el monestir va ser abandonat durant alguns mesos arran de la Desamortització de Mendizábal.
Com és sabut, aquest moviment, liderat per Juan Álvarez Mendizábal, tenia com a objectiu confiscar i vendre els béns de l’Església i de les ordres religioses per reduir el deute de l’Estat, fomentar la propietat privada i modernitzar l’economia agrícola i urbana.
Tot i que l’edifici va passar a ser propietat de l’Estat, les monges van continuar habitant-hi, negant-se a abandonar la seva llar i cuidant-ne cada racó.
Avui dia, representa l’únic monestir femení que es pot visitar dins de la Ruta del Cister.
En la seva millor època (entre els segles XIII i XV) va arribar a acollir fins a 80 monges. Actualment, només hi resideixen vuit religioses. Al llarg de la seva història, el monestir va ser clau en la política i la monarquia catalanes, ja que hi van passar diversos reis: Alfons el Savi, Alfons el Cast i Jaume el Conqueridor.
D’aquell període històric (segles XIII i XIV) queda també el sepulcre de Violant d’Hongria, segona esposa de Jaume el Conqueridor, qui va disposar que Vallbona fos la seva darrera morada després de la seva mort.
De l’estil romànic al gòtic: l’evolució arquitectònica del monestir
És interessant observar com les quatre galeries del claustre reflecteixen diferents estils arquitectònics. Les pots recórrer d’Est a Oest i de Nord a Sud. Totes són producte de l’evolució al llarg dels segles XII al XV.
La galeria Sud, construïda al segle XII, destaca per la seva sobrietat i és una representant típica de l’estil romànic cistercenc. És a dir, mostra la seva austeritat, murs gruixuts, arcs de mig punt, voltes de canó i molta funcionalitat.
Per la seva banda, la galeria Est també és considerada de estil romànic, però incorpora columnes amb decoracions florals i de fullatge en alt i baix relleu, en contrast amb les columnes llises i simples del tram més antic. Això es considera una evolució del romànic primigeni.
Molt més tard, al segle XIV, es va construir l’ala Nord. Aquesta part del monestir de Vallbona de les Monges exhibeix la majestuositat de l’estil gòtic ogival, amb arcs apuntats, voltes de creueria, grans vitralls, verticalitat i una elegància marcada per detalls meticulosos.
Finalment, tenim la galeria Oest, edificada durant el Renaixement, que adopta un estil neoromànic i busca recuperar els arcs de mig punt, murs robustos, torres més altes, decoració senzilla i simetria. És per això que podem assegurar que recórrer el monestir de Vallbona es converteix en un autèntic viatge pels segles i els estils arquitectònics, amb contrastos que enriqueixen l’experiència.
El silenci es fa paraula a la Sala Capitular
Des del claustre es pot accedir a la Sala Capitular, un espai esplendorós que encara s’utilitza per al fi amb què va ser creat: cinc vegades al dia s’hi llegeix un dels 73 capítols de la Regla de Sant Benet.
Aquesta sala és d’estil gòtic i destaca pel seu sostre elevat i per les ogives que permeten una major entrada de llum.
Fins al segle XVI, servia com a lloc de sepultura per a les abadesses del monestir.
