A poc més d’una hora de Barcelona, una ruta de cent quilòmetres enllaça tres joies cistercenques, pobles de pedra, boscos mediterranis i horitzons oberts. És la Ruta del Cister (GR-175), un recorregut circular que uneix els monestirs de Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges, i que molts consideren el viatge més complet per la història, l’espiritualitat i la natura catalanes.
Cent quilòmetres, tres monestirs, segles d’herència i una terra viva. Així es presenta una travessia que no només convida a caminar, sinó a aturar-se, contemplar i retrobar l’essència del temps.
Origen històric i la marca de la Ruta del Cister
La Ruta del Cister va néixer oficialment l’any 1989 com un projecte conjunt de tres comarques —l’Alt Camp, la Conca de Barberà i l’Urgell— que compartien un mateix patrimoni monàstic. L’objectiu era unir en un itinerari coherent els tres grans monestirs cistercencs de Catalunya, però també impulsar el desenvolupament rural dels pobles de l’interior.
El resultat va ser un traçat de 103 quilòmetres senyalitzats dins la xarxa de senders GR-175, un recorregut circular que pot iniciar-se en qualsevol dels tres monestirs. Amb el temps, la ruta s’ha consolidat com un referent de turisme cultural i senderisme sostenible. N’existeixen variants per fer-la a peu, en bicicleta o fins i tot en cotxe, amb etapes adaptades i una bona xarxa d’allotjaments rurals.
Però més enllà de la logística, la ruta és un viatge per la història del medievo català, quan els monjos del Cister expandien la seva orde per Europa amb un missatge de treball, silenci i contemplació.
Els tres monestirs cistercencs: Poblet, Santes Creus i Vallbona
El Monestir de Poblet, a Vimbodí i Poblet, és el més majestuós i conegut dels tres. Fundat l’any 1151, va ser panteó reial de la Corona d’Aragó i avui és Patrimoni Mundial de la UNESCO. Les seves muralles protegeixen un conjunt monumental impressionant: una església gòtica lluminosa, un claustre serè i les tombes reials de reis com Jaume I i Pere el Cerimoniós. Encara avui, una comunitat monàstica hi viu i hi prega, fet que li dóna una autenticitat especial.
Santes Creus, per la seva banda, ofereix una experiència més silenciosa i oberta al visitant. Situat vora el riu Gaià, aquest monestir també va ser residència reial i conserva un claustre decorat amb capitells de pedra que narren escenes bíbliques i mitològiques. Aquí es percep el pas del temps entre arcs, voltes i jardins interiors on el murmuri de l’aigua sembla encara guiar els monjos invisibles.
El tercer, Vallbona de les Monges, és el més petit, però també el més singular: és un monestir femení actiu des del segle XII. Les monges cistercenques continuen mantenint-hi una vida de pregària i treball, cosa que el converteix en un espai on el passat no s’ha aturat. La seva església, d’estil romànic-gòtic, i el claustre de columnes bessones creen un ambient íntim i ple de llum.
Cadascun d’aquests monestirs representa una faceta diferent de l’espiritualitat medieval catalana. Junts formen un triangle perfecte entre història, fe i arquitectura.
Natura i paisatges entre monestirs
Més enllà dels murs i dels segles, la Ruta del Cister és un viatge per la natura mediterrània en estat pur. Entre Poblet i Vallbona, el camí s’enfila per la serra del Tallat, una carena ventosa esquitxada d’aerogeneradors que contrasten amb els valls agrícoles. Des d’allà, les vistes són immenses: vinyes, ametllers, camps de cereals i, al fons, les Muntanyes de Prades.
El tram de Poblet travessa un dels boscos més valuosos de Catalunya, el Bosc de Poblet, declarat Paratge Natural d’Interès Nacional. Pins, alzines i roures acompanyen el caminant per senders frescos i ombrívols, on l’olor de resina i terra humida es barreja amb el cant dels ocells.
Més a l’est, cap a Vallbona de les Monges, el paisatge s’obre i es torna daurat. Els camps de blat i els pobles de pedra seca evoquen una postal de serenor rural. Aquí la natura es confon amb la vida pagesa: tractors, cigales, gossos pastors i campanars que marquen el ritme del dia.
No és una ruta només per a esportistes, sinó per a qui vol escoltar el paisatge i deixar que el temps s’eixampli.
Modalitats de recorregut i etapes suggerides
L’itinerari complet pot fer-se en cinc etapes, amb distàncies diàries d’entre 18 i 25 quilòmetres. La versió clàssica comença i acaba a Poblet, tot i que molts senderistes trien Santes Creus o Vallbona com a punt inicial.
- Poblet – Montblanc – Santes Creus
Etapes inicials que combinen bosc i patrimoni urbà. Montblanc, amb el seu recinte emmurallat, és parada obligada. - Santes Creus – Forès – Vallbona de les Monges
Zones agrícoles i vistes panoràmiques. Ideal per gaudir del contrast entre pedra i camp. - Vallbona – Vimbodí – Poblet
Tram final de tons verds i aroma de muntanya, on el viatger torna a endinsar-se en el bosc.
La ruta està perfectament senyalitzada amb marques vermelles i blanques del GR-175. Els allotjaments rurals i albergs s’han adaptat per oferir descans a caminants i ciclistes, i fins i tot hi ha un tiquet combinat que permet visitar els tres monestirs a preu reduït.
Per als qui disposen de menys temps, hi ha versions parcials o rutes en bicicleta de muntanya que recorren els punts clau en un o dos dies. També pot fer-se en cotxe, seguint carreteres locals que connecten els monestirs i aturant-se en miradors, pobles i cellers de la zona.
Consells pràctics per a qui la vulgui recórrer
La Ruta del Cister pot fer-se durant tot l’any, tot i que les millors estacions són la primavera i la tardor, quan les temperatures són suaus i els paisatges mostren el seu màxim esplendor. A l’estiu, es recomana començar d’hora per evitar la calor, i a l’hivern, portar roba d’abric per a les zones altes de la serra.
El recorregut té un desnivell acumulat d’uns 2.500 metres, per la qual cosa convé estar en bona forma física. Es recomana calçat de muntanya, bastons, aigua suficient i protecció solar. Molts trams no tenen ombra ni fonts.
El web oficial de la ruta ofereix mapes actualitzats, allotjaments i variants adaptades a cada nivell. Els pobles intermedis —com Montblanc, Rocallaura o Forès— són excel·lents punts per descansar, tastar productes locals i conèixer la vida rural catalana.
Qui busca una experiència més espiritual pot participar en rutes guiades temàtiques o en retirs monàstics als monestirs actius. No és estrany trobar grups que combinen el senderisme amb la meditació o la fotografia, atrets per la serenor de l’entorn.
Cloenda: patrimoni viu i crida a l’experiència
La Ruta del Cister no és només un sender de 100 quilòmetres; és una lliçó viva de com història i natura poden caminar plegades. A cada etapa, el viatger descobreix un equilibri entre l’humà i el diví, entre la pedra treballada i el vent que mou els camps.
Caminar per aquests camins és viatjar al segle XII sense deixar el XXI. És sentir l’eco dels monjos, escoltar el repic de les campanes i mirar els mateixos horitzons que van inspirar reis i pagesos. És, en definitiva, una invitació a aturar-se, respirar i deixar-se transformar pel paisatge.
En tornar a Poblet, el cercle es tanca. Però alguna cosa canvia: qui ha recorregut la Ruta del Cister ja no veu la història com un passat llunyà, sinó com una presència que continua viva en els camins, les pedres i els silencis.
T’atreveixes a recórrer el cor medieval de Catalunya i descobrir-ne els cent quilòmetres d’eternitat?
