Hi ha racons a la península on la tardor no és només una estació, sinó un espectacle visual d’una intensitat gairebé irreal. Quan el fred comença a prémer i busquem una escapada que ens desconnecti del soroll urbà, les muntanyes de l’extrem sud d’Astúries amaguen un dels secrets naturals més ben guardats de la Cordillera Cantàbrica. Parlem d’una travessa imprescindible que combina el vermellós de les fagedes frondoses, el brogit de les cascades d’aigua pura i la memòria viva dels antics pastors de la zona.
(Sí, nosaltres també hem quedat fascinats per la història d’aquesta vall on la natura sembla treta d’un conte de fades). Es tracta del concejo d’Aller, una comarca històricament lligada a la feina del carbó i als camins reials que connectaven la meseta amb Oviedo. Aquí mateix, fa prop de nou segles, va néixer la reina Urraca i van transcórrer generacions d’arriers i devots. Avui, la vertadera joia de la corona és una ruta de senderisme senyalitzada com a PR-AS 48, una opció d’alta muntanya protegida per la Red Natura 2000 que s’endinsa directament en el cor del bosc d’El Gumial.
Un recorregut entre llegendes, fagedes i cabanes tradicionals
El trajecte oficial arrenca a la zona d’El Fielato, un petit grup de cabanes situat ben a prop de la carretera del port de Sant Isidre. Aquest punt és la porta d’entrada a un entorn dominat per cims imponents que superen els 2.000 metres d’altitud, com el pico Fuentes o el Nogales. El camí comença a guanyar alçada de forma suau entre piorns fins a arribar a la majada de Brañarredonda, un antic assentament ramader vigilat per penya-segats espectaculars. La sensació de solitud i connexió amb la terra és absoluta des dels primers minuts de caminada.
Un cop superat el collat de Beldosu, a més de 1.500 metres d’altitud, la llum es torna més feble i la humitat ho envaeix tot. Estem vorejant el Monte’l Tuzu, una fageda centenària on els troncs retorçats i la catifa de fulles seques creen una atmosfera gairebé màgica. El sendero ens condueix directament cap als pastos d’estiu d’El Gumial, situats a més de 1.300 metres. Aquest conjunt de cabanes de pedra i teula, on els pastors deixaven la llenya apilada per a l’hivern, conserva intacte l’esperit de la vida ramadera d’antany.
Un detall pràctic essencial: com que es tracta d’una ruta lineal amb un descens pronunciat, l’opció més intel·ligent és deixar un vehicle al poble de Cuevas abans de començar a caminar a El Fielato. I recorda respectar el ramat que trobaràs pel camí: els gossos mastins fan la seva feina de custòdia i és millor no acostar-s’hi.
El descens de la garganta de l’Alba i el secret dels hayucos
Després de deixar enrere la pau de les cabanes d’alçada, s’inicia el tram més espectacular del recorregut: un llarg descens pel bosc humit on l’arroyo del Alba s’obre pas a través d’una estreta garganta. Les cascades i els saltos d’aigua se succeeixen de manera ininterrompuda, agafant tota la seva força amb les pluges de tardor o durant el desgel. Entre el verd intens del musgo que cobreix les pedres, la fageda va deixant pas progressivament a altres espècies com castanyers, freixes, avellaners i noguers a mesura que perdem alçada.
Els veïns de la vall tenen un saber ancestral molt concret sobre aquest entorn natural. Quan el terra del bosc es cobreix de manera abundant de hayucos —els fruits de la faig—, els locals auguren immediatament un hivern dur i carregat de molta neu. En total, aquesta travessa suma un recorregut de nou quilòmetres de llargada, amb un temps estimat d’entre tres i cinc hores de marxa. És una caminada accessible, però que exigeix parar atenció als genolls, ja que es completen més de 800 metres de desnivell negatiu fins a arribar al poble de Cuevas.
Alternatives per als amants de la gran muntanya
Per als senderistes més exigents que busquen reptes addicionals o itineraris amb més desnivell, la zona de l’alt Aller ofereix variants igualment fascinants. Una opció habitual és realitzar la ruta en sentit invers, pujant des de Cuevas cap a les cabanes d’El Gumial, o bé coronar la peña del Alba, el cim més assequible del sector. Des d’aquesta talaia privilegiada, la vista sobre la vega de l’Alba permet contemplar la grandiositat d’un antic circ glaciar modelat pel pas dels mil·lennis.
Una altra alternativa de primer nivell és la Ruta de Las Brañas (PR-AS 30), un itinerari de més de 13 quilòmetres que parteix des de la pintoresca Felechosa i culmina a l’àrea recreativa de Las Moyás. Aquesta travessa de més de cinc hores d’exigència física creua diferents assentaments de pastors com La Tabierna i permet entendre a fons la duresa de la vida a la muntanya asturiana. Qualsevol d’aquestes opcions garanteix una immersió inoblidable en un paisatge protegit de valor incalculable.
La tardor a les muntanyes d’Aller té una data de caducitat molt clara: quan caiguin les primeres nevades importants al port de Sant Isidre, molts d’aquests camins quedaran tancats sota el mantell blanc. Planificar ara una escapada a aquesta fageda entre cascades és la decisió més intel·ligent per als qui busquen l’equilibri perfecte entre natura salvatge, història i senderisme del bo. N’hi ha prou amb calçar-se unes bones botes, carregar la motxilla i deixar-se portar pel brogit de l’aigua. Quina millor manera de donar la benvinguda al fred que perdent-se entre arbres centenaris?
