Hi ha viatgers que es limiten a seguir les rutes de sempre sense mirar més enllà del mapa turístic oficial. Quan es pensa en un refugi andalús de cases blanques, el primer nom que salta a la ment de la gran majoria és el mateix de sempre. Però a poca distància d’aquesta massificació s’amaga un autèntic balcó d’Andalusia que desafia qualsevol lògica urbana penjant de la roca.
(Sí, nosaltres també vam haver de mirar el mapa dues vegades per situar-lo). Es tracta d’un racó on el paisatge s’obre pas entre hores d’oliverars i un entorn natural protegit que preserva la seva essència més genuïna. (I el millor és que encara es pot caminar pels seus carrers sense anar topant amb grups d’autobusos).
Un laberint de pedra sota els peus
La veritable sorpresa no es troba només a la superfície de les seves costerudes travesses, sinó molt més avall. (Prepareu les cames, perquè aquí no valen les excuses). El subsòl d’aquesta localitat amaga un monumental laberint de set-cents esglaons de pedra que convida a descendir cap a les entranyes de la terra. (Un descens que no apta per a verticals porucues).
Aquest recorregut subterrani ofereix uns quatre-cents cinquanta metres de galeries on la foscor regna a plaer. Dins d’aquest espai esculpit durant mil·lennis, les estalactites i les estalagmites configuren un escenari gairebé irreal. Però el detall més fascinant és que aquestes cavitats encara serveixen de refugi per a comunitats de murcièlags mentre guarden el seu tresor rupestre més antic.
No tot viatge necessita grans autopistes ni guies inabastables; de vegades, baixar set-cents esglaons de pedra et recorda que la història veritable sempre ha estat amagada sota terra.
Parlarem de petjades que transporten directament fins al neolític, mostrant com l’art primitiu va trobar en aquestes parets humides el seu llenç definitiu. Un testimoni mut que ha resistit el pas del temps a escassos metres de la vida quotidiana dels veïns. (Una autèntica classe d’història en viu i en directe).
La petjada mil·lenària de la fortalesa
Mentre la part subterrània fascina per la seva geologia i el seu art prehistòric, la corona del poble no es queda enrere. Coronant el nucli urbà s’alcen les restes d’un castell del segle IX que domina tot el territori circumdant. Des d’aquesta talaia defensiva, les vistes sobre els teulats encalats i la vastitud de la serra tallen la respiració a qualsevol visitant.
Just al costat d’aquesta antiga fortalesa àrab, el museu arqueològic local recull el testimoni material de tot allò trobat a l’interior de la cova. (Una parada obligatòria per entendre qui va trepitjar aquests mateixos carrers fa milers d’anys). Peces i objectes quotidians que expliquen la transició d’una època a una altra sense sortir del mateix recinte.
El mos definitiu per tancar l’escapada
Després de caminar amunt i avall entre costes i escalinates, el cos demana una treva que només la gastronomia local sap proporcionar. Per rematar la jornada de descoberta, res millor que perdre’s de nou per les façanes encalades fins a aterrar en alguna terrassa de la plaça principal. (I és aquí on el nostre pressupost es troba amb un autèntic plaer terrenal).
L’experiència es completa demanant una bona taula de formatge de cabra local acompanyada generosament per un bon raig d’oli d’oliva verge. (Una combinació senzilla però d’aquelles que fan valdre cada quilòmetre de carretera fins al cor d’Andalusia). Si a això li sumem la fama dels seus mantecados —considerats dels més cotitzats de tot l’Estat—, el cercle queda tancat amb excel·lència.
Quedar-se a la superfície i no atrevir-se amb el descens subterrani és perdre’s la meitat de la pel·lícula, així que val la pena planificar la visita abans que la resta del planeta descobreixi el secret. (Després no digueu que no us vam avisar a temps).
