Imagina un lloc on la història, la natura i la geopolítica es donen la mà, just al punt més meridional d’Europa. Un espai que prometia ser una joia turística accessible per a tothom, però que ara roman blindat per una decisió ministerial. Parlem d’una illa estratègica a l’Estret de Gibraltar, un enclavament que ens obligaria a reescriure algunes de les nostres nocions sobre el patrimoni i l’accés públic.
Per què una ubicació tan vital, amb un potencial d’atracció turística innegable, continua tancada al públic? La resposta amaga un complex entramat d’interessos, història i seguretat que pocs coneixen, i que Marlaska ha decidit mantenir sota clau.
Des del 14 de maig, l’illa de Las Palomas, a Tarifa, està tancada per ordre directa del Ministeri de l’Interior, liderat per Fernando Grande-Marlaska. La justificació oficial és clara: motius de seguretat per als visitants. Però aquesta decisió ha tancat les portes a un tresor que, fins fa ben poc, es podia explorar per un preu simbòlic (4 euros per adult, i fins i tot gratuït per a menors de 12 anys).
Per entendre la magnitud d’aquest tancament definitiu (almenys de moment), hem de situar-nos. L’illa de Las Palomas no és una illa qualsevol; està unida al nucli urbà de Tarifa per un espigó construït el 1808. Aquest passeig, avui infranquejable per una valla, ens porta a un punt on Europa mira directament a l’Àfrica, una posició estratègica que l’ha convertit en testimoni de segles d’història.
La seva història és un autèntic llibre obert. Des d’una torre de vigilància del segle XVI, erigida per defensar-se dels pirates barbarescos i avui convertida en un far de primer ordre i un Bé d’Interès Cultural des del 1985, fins a la seva funció com a fortalesa amb bateries de costa, casamates i polvorins. L’illa ha estat un punt clau en la defensa i la vigilància de l’Estret, un lloc de secrets militars i, posteriorment, fins al 2020, un Centre d’Internament d’Estrangers (CIE).
Un tancament amb precedents i un patrimoni ocult
No és la primera vegada que l’accés a l’illa es restringeix. Durant el temps que el CIE va estar actiu, les visites eren gestionades en grups organitzats que evitaven la zona del centre d’internament, generant ja aleshores queixes de col·lectius ecologistes. La seva reobertura total al públic a finals de 2022, amb un punt d’atenció al visitant i rutes guiades, semblava obrir una nova era, una solució que finalment ha durat poc més de tres anys.
M’indigna pensar com de fàcil és tancar les portes a la història i la bellesa quan la burocràcia i la seguretat s’enreden. La nostra capacitat per gaudir del patrimoni no hauria de ser una víctima col·lateral.
Però l’illa és molt més que una antiga fortalesa. Al seu subsòl i en el seu paisatge es conserven restes d’una necròpolis fenícia, un testimoni únic de les civilitzacions antigues que van poblar la Mediterrània. És un jaciment arqueològic d’un valor incalculable que avui, amb el tancament, es manté fora de l’abast dels ulls curiosos, i que probablement es deteriora de forma continuada sense una intervenció adient.
I el tresor no s’acaba a la superfície. Sota les seves aigües s’amaga un ecosistema marí impressionant, amb comunitats de corall i una biodiversitat que és autèntic motor de vida a l’Estret. A més, el seu fons marí guarda les restes de nombrosos naufragis, autèntics museus submarins que també romanen inaccessibles. L’ancoratge nord-est i l’espai subaquàtic de l’illa estan protegits, un fet que subratlla la seva importància ecològica.
La paradoxa administrativa darrere de la decisió
La decisió de Marlaska posa de manifest un nuc administratiu de grans dimensions. L’illa de Las Palomas és domini públic marítim-terrestre des del 1988 i forma part del Parc Natural de l’Estret des del 2003. Gran part del seu patrimoni, tant terrestre com submarí, està protegit per diverses lleis i declaracions. Un embolic de competències que sembla anar més enllà de la simple seguretat.
La paradoxa és evident: la Demarcació de Costes d’Andalusia-Atlàntic, dependent del Ministeri per a la Transició Ecològica, va ser qui va advertir del deteriorament de diverses estructures. Tot i això, la decisió final sobre la reobertura recau en el Ministeri de l’Interior. Sembla que aquí, el que és bo per a la natura i la història, no sempre casa amb les preocupacions de seguretat o les decisions polítiques.
De fet, no ha faltat inversió pública en aquesta zona estratègica. L’Autoritat Portuària de la Badia d’Algesires va destinar 725.000 euros a rehabilitar el far i 166.799 euros més per al seu edifici annex, que es va convertir en el punt d’atenció als visitants. El mateix Ajuntament de Tarifa va presentar als fons europeus Next Generation un ambiciós projecte per regenerar-la ambientalment i dotar-la de nous usos turístics, incloent un aquari subterrani de 500 metres quadrats, però el projecte va ser rebutjat.
Un futur incert per a la perla de l’Estret
Aquest tancament temporal, que ja s’allarga des de fa mesos, significa que una part de la nostra història i del nostre patrimoni natural roman inaccessible. Per a nosaltres, els ciutadans, és una oportunitat perduda de connectar amb un lloc que ha estat testimoni de milers d’anys d’intercanvis i conflictes.
La situació de l’illa de Las Palomas és un recordatori que, fins i tot amb la millor de les intencions i inversions significatives, la complexitat burocràtica i les decisions de seguretat poden prevaldre sobre el dret a l’accés i el gaudi del patrimoni. Continuarà sent una joia oculta per sempre? O algú trobarà la solució definitiva per fer-la accessible i segura, a la vegada?
