Hi ha figures que ens inspiren a somiar, a trencar barreres i a explorar el món més enllà del que és conegut. Jesús Calleja és, sense dubte, una d’elles. Però, t’has preguntat mai d’on sorgeix aquesta passió indomable, on va néixer la flama que l’ha portat a les cimeres més altes del planeta?
Ara, el mateix aventurer ha revelat el seu particular «quilòmetre zero de l’Everest», un lloc secret, humil i ple de records on tot va començar. I no, no és Nepal ni cap indret exòtic, sinó un racó sorprenent i profundament arrelat a la nostra geografia que ara et destapem.
Però, on se situa exactament aquest lloc imprescindible, aquest altar personal de l’aventura que el mateix Calleja venera? El descobriment promet ser tan sorprenent com el mateix paisatge que amaga. Preparat per desvelar un dels orígens més inspiradors de l’alpinisme modern?
El lloc no és altre que la majestuosa Peña Ubiña, una muntanya de 2.417 metres situada entre Astúries i Lleó, i el seu punt d’accés principal: el petit i autèntic poble de Tuiza de Arriba. «Aquí d’adolescent va començar tot, mai vaig imaginar les muntanyes que després escalaria, inclòs el mateix Everest», ha confessat Calleja, referint-se a aquesta com la seva «muntanya favorita» i un entrenament definitiu per a reptes futurs.
Aquest racó amagat, un autèntic tresor natural dins del Parc Natural de Las Ubiñas-La Mesa, va ser la primera gran escola per a l’aventurer, un laboratori on va forjar el seu esperit explorador. I és que, fins i tot els més grans, van tenir un inici humil, un punt de partida que ho va canviar tot.
Descobreix el cor salvatge de les Astúries menys conegudes
A 1.223 metres d’altitud, Tuiza de Arriba serveix de porta d’entrada a aquest massís imponent, una terra que ja al 1792 va meravellar a Gaspar Melchor de Jovellanos, qui la va descriure com la «més alta d’Espanya» (sí, nosaltres també al·lucinem amb aquesta dada històrica, un error que no li treu ni una mica de grandesa). Les seves gairebé perfectes piràmides de roca nua, modelades per antics glaciars, ens recorden la força primigènia i el poder d’una natura que esculpeix paisatges eterns.
El nom de la muntanya, Ubiña, prové del llatí «albinus», que significa «de color blanc», una descripció que, tal com demostren els vídeos de Calleja fa quasi dos anys, és totalment encertada per la seva espectacular coberta de neu durant bona part de l’any. És un territori compartit per asturians i lleonesos, històricament un pas de muntanya per a tot tipus de viatgers, des de contrabandistes fins a fugitius durant la Guerra Civil, el que li atorga una riquesa cultural i un caràcter únic i indomable.
Aquest petit llogaret, amb menys de trenta veïns, és l’epítom de l’adaptació i la resiliència, un model de vida que li va valer ser reconegut com a Poble Exemplar d’Astúries al 1998. El jurat va destacar la seva capacitat per «transformar el seu mode de vida i recuperar el seu patrimoni cultural i ecològic, adaptant les formes ramaderes tradicionals a les necessitats actuals». Aquí, la ramaderia tradicional conviu amb un respecte profund per un entorn que és pur contrast: cims altíssims, boscos frondosos i valls tapissades de vegetació que amaguen una valuosa arquitectura popular de muntanya.
Pensar que en aquestes “brañas”, on pastura el bestiar durant l’estiu, encara trobem cabanyes de “teito” i antics “corros” de pedra aixecats sense argamassa, ens connecta amb un passat que es resisteix a desaparèixer. A més, és un santuari de vida salvatge: l’ós bru cria a Quirós, el llop campeja pels boscos i els isards trepen pels farallons del massís amb una soltesa envejada per qualsevol muntanyista. Una autèntica «Alaska asturiana», tal com la va anomenar el mateix Calleja, una experiència salvatge i imprescindible esperant ser explorada.
La saviesa popular diu que per arribar lluny, cal saber d’on venim. Aquest indret és la prova vivent que les grans aventures neixen en els racons més autèntics i inesperats del nostre propi territori, una autèntica solució per a la nostra ànima exploradora.
Per a aquells que volen endinsar-se en aquest paisatge, la ruta de Peña Ubiña i El Meicín és considerada «una de les més icòniques de tota la cordillera Cantàbrica». Hi ha dues opcions per gaudir de la natura en funció de les condicions físiques de cadascú. La primera és una ruta més assequible, d’uns cinquanta minuts entre prats de sega i pasturatges salpebrats per orquídies, que porta fins al Refugi del Meicín, en un preciós entorn de vall glacial envoltat de cims imponents.
Però si busques el veritable desafiament de l’alta muntanya, una experiència definitiva només per a preparats, passat el refugi, el sender ascendeix fins a la Collada Terreos, a 1.888 metres, on s’endinsa en terres lleoneses. El trajecte continua a mitja vessant fins a assolir els 1.978 metres del Collado del Ronzón. Des d’aquí, entre pedregars, canals i crestes, hi ha trams sense senyalitzar i zones d’escalada lleugera on cal usar les mans. En total, gairebé 12 quilòmetres, unes set hores d’immersió total i un desnivell que supera els 1.100 metres. Això sí, assolida la cimera, es regala una panoràmica espectacular sobre el parc, la Babia lleonesa i els Valls de l’Ós, un secret que només els més audaços descobriran.
El nou paradigma del viatge autèntic
En un moment on el turisme de masses sovint eclipsa la recerca d’experiències genuïnes, la història de Calleja i la seva «muntanya favorita» ens recorda un secret ocult: no cal volar a l’altra punta del món per trobar la inspiració o l’aventura transformadora. A vegades, la grandesa resideix en la proximitat, en aquells llocs que tenen una història, un caràcter i una bellesa que esperen ser desvetllats per aquells que s’atreveixen a mirar més enllà dels circuits convencionals.
Aquest racó d’Astúries representa la connexió amb l’essència, un lloc on l’ànima aventurera es pot forjar, igual que ho va fer la de Calleja. És una invitació a redescobrir la força de la nostra pròpia geografia, el potencial d’un viatge que, tot i no ser tan llunyà com l’Everest, pot ser igualment profund i revelador. Una tendència que cada vegada pren més força entre els que busquem el valor real en cada escapada.
No deixis escapar aquest tresor
La veritat és que aquestes muntanyes guarden una màgia que no és fàcil de trobar. L’oportunitat de trepitjar el «quilòmetre zero» de la passió d’un dels aventurers més grans del nostre temps és una experiència que no podem deixar escapar. És el moment perfecte per planificar una escapada, per sentir la terra sota els peus i entendre, de primera mà, com un lloc així pot encendre una espurna que canviï el rumb d’una vida.
No és una alerta qualsevol. És la invitació a descobrir un tros d’història personal i col·lectiva, un punt de partida per a les nostres pròpies aventures, petites o grans. La seva autenticitat és el seu valor més gran i, com tot tresor, demana ser tractat amb cura i respecte. (Sí, nosaltres ja estem pensant en fer les maletes).
Si has arribat fins aquí, és perquè saps que hi ha secrets que mereixen ser desvetllats, i llocs que, sense ser el cim més alt, són el punt de partida de totes les grans conquistes. Acabes de descobrir un d’ells, un racó d’Astúries que promet una aventura diferent, una connexió autèntica amb la natura i amb l’esperit indomable. Quina serà la teva pròxima muntanya?
