Hi ha gestos que formen part de la vida quotidiana amb una naturalitat sorprenent. A migdia, quan les ciutats afluixen el ritme i els carrers desprenen aquella olor barreja de sofregit i pa acabat de fer, el menú del dia es converteix en un refugi domèstic a l’exterior.
És un ritual senzill, gairebé automàtic, que connecta oficines, tallers i bars de sempre. I malgrat aquesta familiaritat, alguna cosa està canviant en silenci.
Un indicador que trenca una barrera psicològica
Segons una enquesta elaborada per Hostaleria de España en col·laboració amb Edenred, el preu mitjà del menú del dia a l’Estat ha arribat als 14,2 euros, un increment discret però significatiu respecte als 14 euros de l’any passat. No és només una pujada de cèntims, sinó una línia que confirma un procés lent però sostingut.
A Catalunya, la situació és encara més evident. El menú s’enfila fins als 15,4 euros, un registre que situa el territori entre els més cars del país, només superat per les Illes Balears i el País Basc. És la primera vegada que se supera aquesta frontera i, d’alguna manera, marca un abans i un després.
En paral·lel, els professionals del sector mostren una inquietud creixent. Per a molts, el menú del dia continua essent una eina imprescindible. Centenars de milers de treballadors depenen d’aquesta fórmula per menjar fora de casa de manera assequible, equilibrada i coherent amb la tradició culinària local.
Un model que aguanta, però amb fissures
Tot i que la facturació del sector va créixer un 3,4 per cent fins a l’agost, la rentabilitat es va reduir un 0,6 per cent. La fotografia general és paradoxal: més ingressos, però menys marge. Un equilibri que, per a molts restauradors, resulta insostenible en el temps.
El menú del dia sempre ha estat un compromís entre preu i identitat. És un format que aposta per producte de temporada, cuina tradicional i poca generació de residus. Segons l’estudi, fins a quatre vegades menys que el consum domèstic. Però aquesta virtut xoca frontalment amb la nova realitat dels costos.
L’escalada dels preus: dels ous al cafè
Els increments de preus afecten gairebé tots els ingredients essencials: els ous han pujat un 17,9 per cent, la carn de boví un 16,5 per cent, el cafè un 19,9 per cent i els olis gairebé un 18 per cent. A això s’hi afegeix l’encariment de l’electricitat, que el setembre va augmentar un 16,8 per cent.
Davant d’aquesta pressió, molts restauradors expliquen que el menú del dia s’ha convertit en un producte límit. Un servei que necessiten mantenir per fidelitzar els clients, però que cada cop els costa més sostenir sense retallar qualitat o augmentar el preu.
Desigualtats territorials: una geografia de preus
La mateixa enquesta revela diferències marcades segons la comunitat autònoma. Mentre que Canàries registra el menú més econòmic del país, amb 13 euros, seguit d’Astúries i d’Andalusia i Múrcia (13,2 i 13,4 euros respectivament), altres territoris dibuixen un patró oposat.
Catalunya ocupa la part alta d’aquest rànquing, amb 15,4 euros, seguida de prop per la Comunitat Valenciana i Navarra. Aquest contrast ajuda a entendre que el menú del dia no és només un indicador gastronòmic, sinó també un termòmetre social i econòmic.
Un límit fiscal que ja no acompanya el ritme
Una altra qüestió que plana sobre tot aquest debat: el límit de l’exempció fiscal. Aquest topall, fixat en 11 euros diaris, queda molt per sota de la realitat actual.
Actualitzar aquest llindar permetria donar oxigen tant als treballadors com als restauradors. Reflectiria millor l’evolució dels preus i ajudaria a enfortir polítiques de benestar laboral i alimentació saludable.
Per ara, la distància entre el cost real i la cobertura fiscal s’amplia. I aquesta desconnexió provoca que, per a molts treballadors, el menú del dia deixi de ser tan accessible com ho era fa només uns anys.
Un futur incert però necessari
El debat continua obert. Com mantenir la competitivitat d’un producte tan emblemàtic sense perjudicar la viabilitat dels establiments. Les patronals i les empreses proveïdores coincideixen que el menú del dia es troba en un punt crític. Un equilibri fràgil entre identitat, preu i sostenibilitat econòmica.
Tot i això, la importància del menú del dia dins de la cultura gastronòmica catalana és innegable. És una manera d’explicar el territori. Una manera de dinar. Una manera de trobar-se. I fins i tot ara, en aquest moment de pressió econòmica, continua sent un element que uneix oficines, barris i taules petites on encara s’escolta el soroll dels plats de sempre.
Quan arriba l’hora de tornar a la feina, quedarà sempre la sensació que, entre el primer i les postres, hi ha alguna cosa més que un àpat. És un espai on es preserva una part de la vida quotidiana. I potser per això, malgrat tot, continua sent un dels rituals que més ens defineixen.
