Hi ha llocs que es veuen abans d’arribar-hi. S’alcen sobre el paisatge com si sempre hi haguessin estat, recordant que el temps pot desgastar parets però no l’essència dels territoris. Des de lluny, la silueta es dibuixa amb claredat: un conjunt majestuós, gairebé impenetrable, que domina un turó i vigila el pas dels segles amb una calma severa.
Un turó que custodia històries
Quan el viatger s’acosta per la vall, tot sembla conduir-lo cap a una mateixa imatge, com si la geografia volgués posar ordre en la mirada. Les cases apareixen més aviat tard, tímides, però el que marca el ritme és aquell perfil que s’imposa sobre el riu Cardener. Aquí, entre camins que serpentegen i tonalitats minerals, s’aixeca un dels conjunts medievals més fascinants del país.
És un d’aquells indrets que ja transmeten força abans de trepitjar-los. Durant generacions ha estat símbol, refugi i motiu d’orgull. I encara que el seu nom no es revela fins més endavant, la seva presència parla per si sola.
Cardona: el poder d’una fortalesa mil·lenària
En arribar a mitja alçada, el nom es fa inevitable: Cardona. Amb el seu castell majestuós coronant el turó i un nucli antic que descansa als seus peus, la vila conserva un patrimoni que abraça història, tradició i una relació íntima amb la sal, el seu “or blanc”.
A només una hora i mitja de Barcelona, aquest destí sorprèn per la seva força narrativa. De fet, la seva imatge va captivar fins i tot a Orson Welles, que l’any 1964 va triar la seva col·legiata com a escenari per rodar parts de Campanades a mitjanit. Un escenari que, vist avui, manté intacta la seva potència visual.
Un poble que respira edat mitjana
El casc antic, declarat Bé d’Interès Cultural, manté un traçat de carrerons estrets que convida a caminar sense pressa. A cada pas apareixen façanes que expliquen segles d’activitat: palaus antics, portals de muralla i petites places que encara reten memòria de mercats i trobades.
Entre els espais més estimats hi ha la plaça del Mercat, amb els seus nou arcs de formes diverses, i la plaça de la Fira, que serveix per copsar el pols de la vila. A l’església de Sant Miquel, de finals del segle XIV, es conserva la imatge de la Mare de Déu del Patrocini, una presència que omple de silenci el temple.
El castell que no va caure mai
Però el protagonisme absolut és, sens dubte, el Castell de Cardona, una construcció iniciada l’any 886 per Guifré el Pilós i ampliada al llarg dels segles. La seva fama d’inexpugnable no és casual: mai no va ser conquerit per un atac directe, ni tan sols durant els episodis més durs de la Guerra de Successió, quan Cardona va ser l’última plaça catalana a capitular, l’any 1714.
La fortalesa ofereix un recorregut que abraça més de mil anys d’història. Muralles, baluards, patis i dependències militars s’articulen en un conjunt que s’adapta perfectament al relleu. Des de 1976, part del recinte acull un parador que ha ajudat a preservar-lo i donar-li nova vida.
La joia del romànic
Al cor del castell hi reposa la col·legiata de Sant Vicenç, una obra mestra del romànic català construïda entre els segles X i XI. El seu interior, sobri i monumental, conserva una bellesa austera que es manté intacta, amb un joc de llums que ressegueix la pedra com si expliqués la seva pròpia història.
L’antiga torre i les llegendes que l’envolten
Un altre element distintiu és la torre circular romànica, coneguda popularment com la torre de la donzella. Diu la llegenda que aquí va ser reclosa Adalés, la filla del vescomte Ramon Folc, per un amor prohibit amb un jove d’origen àrab. Història o imaginació, el cert és que el lloc conserva una aura particular, com si les pedres encara guardessin secrets.
Entre galeries de sal i memòria minera
Si el castell corona Cardona, la Muntanya de Sal és la gran meravella que s’amaga a la base del territori. Aquest diapiro únic, en creixement constant, ha estat explotat des del Neolític, tot i que el gran canvi arribaria al segle XX amb la descoberta de sales potàssiques per part de l’enginyer Emili Viader.
La visita porta el viatger fins a 86 metres de profunditat, travessant galeries de bellesa sorprenent. Els jocs de vetes, tonalitats i cristalls composen un paisatge subterrani que sembla més propi d’un conte que d’un espai miner.
Entre els punts destacats del recorregut hi ha l’edifici de màquines del pou, on es pot veure una exposició fotogràfica, i un audiovisual que homenatja els miners que van donar vida, i de vegades la vida, a aquesta activitat.
El museu que guarda l’ànima salina
En tornar a la superfície, el Museu de la Sal, situat a la plaça de Santa Eulàlia, completa l’experiència. Aquí, a través de peces artesanes creades per Josep Arnau i d’un recorregut que repassa la història del treball amb sal, s’entén fins a quin punt aquest element ha marcat la identitat de Cardona.
Un final que queda obert en el record
Quan el dia s’acaba i la llum baixa per la vall del Cardener, la fortalesa torna al seu silenci habitual. Des de lluny continua dominant el paisatge, com si volgués recordar que, malgrat les batalles, els segles i les transformacions, hi ha llocs que es mantenen fidels al seu caràcter.
Cardona és un d’aquests espais que conviden a tornar-hi, a recórrer-los sense pressa i a deixar que la història, més que explicar-se, s’insinui. Potser perquè aquí, entre pedra i sal, tot sembla haver trobat el seu lloc.
