El poble es diu La Garriga. A només 30 minuts de Barcelona, combina el llegat de la burgesia modernista amb una tradició termal que es remunta a l’època romana. Els seus carrers, jardins i balnearis expliquen una altra història del Vallès Oriental, més íntima, serena i sorprenent.
Un llegat romà entre viles burgeses
Passejar per La Garriga és caminar entre segles. Al subsòl d’aquest municipi hi dormen les restes d’una vil·la romana coneguda com Can Tarrés, un jaciment que revela la sofisticació de les antigues termes: piscines, sales d’aigua freda i calenta, forns subterranis i espais pensats per a la vida social. Ja aleshores, l’aigua era sinònim de benestar.
Però va ser al segle XIX quan aquest poble va transformar-se definitivament. Les classes benestants de Barcelona van començar a mirar cap aquí per buscar salut, aire pur i tranquil·litat, seguint la moda termal que s’estenia per Europa. Així va néixer una vila d’estiueig, plena de jardins, torres elegants i carrers pensats per passejar-hi sense pressa.
Modernisme a peu de carrer
El modernisme a La Garriga no és un espectacle multitudinari, sinó un modernisme íntim, discret, que s’amaga entre la vida quotidiana. Al carrer Banys o a l’avinguda Onze de Setembre, les façanes revelen mosaics, vitralls, reixes florals i línies ondulants que fan del passeig una petita descoberta contínua.
Un dels edificis més emblemàtics és el Balneari Blancafort, fundat el 1840 i ampliat a finals del segle XIX. Durant dècades, va ser lloc de trobada per a l’elit catalana que hi venia buscant salut i distinció. Avui, convertit en spa de luxe, manté aquella essència modernista que el fa únic.
També destaquen la Casa Barbey i la Torre Iris, autèntiques joies arquitectòniques que, tot i no tenir la fama dels grans noms del modernisme barceloní, conserven un valor patrimonial extraordinari. Les rutes guiades del municipi permeten descobrir-les amb calma, seguint el ritme tranquil que defineix La Garriga.
Al centre històric, torres amb miradors, esgrafiats i vitralls expliquen el passat burgès de la vila, mentre els jardins i passejos aporten un encant reposat que convida a deambular-hi hores.
L’aigua com a experiència sensorial
La tradició termal és encara avui un dels grans tresors de La Garriga. A més del Blancafort, el poble aprofita brolladors mineromedicinals que emergeixen a més de 60 °C des del subsòl. Aigües riques en bicarbonat i liti, utilitzades des de fa segles per tractar dolors musculars, estrès i afeccions respiratòries.
Però més enllà de les seves propietats terapèutiques, l’experiència de submergir-se en aquestes aigües és gairebé ritual. Una terma calenta, un jardí silenciós i la sensació que el temps s’alenteix. Molts visitants no hi van per cap dolència concreta, sinó per una necessitat més profunda: desconnectar.
Un refugi verd a tocar de la ciutat
L’encant de La Garriga també rau en l’entorn natural. Situada al Vallès Oriental i molt a prop del Parc Natural del Montseny, ofereix paisatges de turons suaus, vinyes, boscos i masies centenàries. És habitual trobar ciclistes, excursionistes i veïns que es creuen als camins mentre tornen de comprar el pa.
El tren que connecta el poble amb Barcelona triga menys de 40 minuts, però el canvi d’ambient és immediat. Aquí, el soroll es dilueix, la mirada respira i la pressa desapareix. El modern conviu amb el natural, i l’antic continua present en cada detall.
I tu, ja coneixes La Garriga?
Quan pensem en modernisme, sovint imaginem grans monuments i carrers plens de visitants. Però existeix una altra cara, més serena, més habitada. A La Garriga, la bellesa no competeix: s’insinua. I l’aigua, lluny de ser una moda, és herència.
Potser ha arribat el moment de mirar més enllà del mapa habitual i acostar-se a aquests racons que encara guarden històries per explicar. Potser el teu proper refugi està a només mitja hora de distància.
