Tots necessitem un lloc on el telèfon deixi de sonar i l’estrès de la ciutat es dissolgui en salnitre. Jordi Évole, el rostre més incisiu de la televisió, ho té clar.
Lluny dels focs de “Lo de Évole” i del soroll mediàtic de la capital, el periodista ha trobat el seu santuari particular. Un racó on les cases blanques i l’olor de mar són els únics protagonistes del seu dia a dia estival.
El búnquer de pau al Port de la Selva
Es tracta del Port de la Selva, una joia situada en ple cor de l’Alt Empordà. Aquest municipi gironí no és una destinació qualsevol; és l’antítesi del turisme de masses que de vegades asfixia el Mediterrani català.
Per a Évole, aquest enclavament dins del Parc Natural del Cap de Creus s’ha convertit en el seu búnquer emocional. És aquí on el periodista recarrega piles al costat de la seva família, envoltat d’una natura que sembla protegida per una càpsula del temps.
El municipi conserva un esperit mariner intacte. Les seves embarcacions tradicionals i el seu petit port són el mirall d’una vida que, senzillament, va a una altra velocitat.
Arquitectura integrada: Una casa per observar el mar
L’habitatge d’estiu d’Évole en aquest racó de la Costa Brava no busca l’ostentació. Tot el contrari. Es tracta d’una construcció que aposta per l’harmonia amb el paisatge, utilitzant materials locals per no trencar l’estètica de l’entorn.
El disseny destaca pels seus grans finestrals, pensats per esprémer cada raig de llum natural de l’Empordà. El “cor” exterior de la casa és una piscina de 35 metres quadrats situada estratègicament a prop del litoral.
Aquesta proximitat al mar reforça la sensació de connexió total amb l’ecosistema. No és una exhibició de patrimoni, sinó una eina de descans. (Sí, nosaltres també ens hi mudaríem demà mateix si poguéssim).
Història i misticisme: El Monestir de Sant Pere de Rodes
Però el Port de la Selva no és només platja. Si aixeques la vista cap a la serra de Verdera, et trobes amb una de les joies del romànic català: el Monestir de Sant Pere de Rodes.
Aquest conjunt monumental dels segles X i XI domina tota la badia. És el lloc perfecte per a aquells qui, com el mateix Évole, busquen una perspectiva diferent de la realitat. Les ruïnes del Castell de Sant Salvador completen un paisatge que convida a la reflexió profunda.
Passejar per l’antic poblat de Santa Creu de Rodes permet entendre la importància estratègica que va tenir aquest enclavament durant l’Edat Mitjana. Un viatge al passat a pocs minuts de l’hamaca.
Esports de risc i senders infinits
Per als qui no saben estar quiets, l’entorn és un parc d’atraccions natural. La claredat de les aigües de la badia converteix l’esnòrquel i el busseig en experiències gairebé religioses sota la superfície.
A més, la zona és famosa per les seves condicions per a la vela. Però el veritable tresor per als amants de l’exercici és el Camí de Ronda. Aquest sender voreja la costa unint cales recòndites, fars solitaris i penya-segats de vèrtigen.
Caminar per aquests senders permet descobrir la vegetació salvatge del Cap de Creus, emmotllada per la força de la Tramuntana. És un territori on la urbanització no ha aconseguit vèncer la natura.
Atenció: Les cales més petites solen estar arrecerades per roques. Si busques privadesa total, prepara’t per a una petita caminada que valdrà la pena.
Per què el Port de la Selva és tendència ara?
En un món hiperconnectat, el luxe ja no és l’or, sinó el silenci. El Port de la Selva ofereix aquest anonimat que figures públiques com Évole necessiten per ressetejar el cervell abans de la nova temporada televisiva.
A prop d’allà, altres punts com Cadaqués atreuen més flaixos, però aquest poble manté aquesta “distància de seguretat” que el fa irresistible. És el refugi ideal per llegir, escriure o simplement veure passar els vaixells.
Si estàs pensant en una escapada que combini cultura, senderisme i la millor gastronomia marina, aquest és el teu lloc. Això sí, no esperis trobar-hi grans discoteques; aquí la música la posa el vent i l’onatge.
Al capdavall, visitar els llocs que trien els qui saben explicar històries ens ajuda a entendre per què són tan bons en la seva feina. La calma és el millor fertilitzant per a les idees.
T’animes a descobrir per què aquest racó de Girona és el secret més ben guardat del periodisme català?
