Imagina caminar per un carrer tan estret que gairebé pots tocar les parets amb els braços estesos. Ara imagina que, al final d’aquest carrer, el terra desapareix sota els teus peus i s’obre un abisme de 50 metres.
No és una pel·lícula de fantasia ni un escenari de Joc de Trons. És Castellfollit de la Roca, un racó de la comarca de la Garrotxa que desafia les lleis de la física i de la lògica urbanística.
Si pateixes de vertigen, potser aquest no és el teu lloc. Però si busques la foto definitiva per al teu Instagram, aquest petit municipi de tot just un quilòmetre quadrat és la teva propera parada obligatòria.
Per què tothom n’està parlant ara? Perquè en un món de destinacions massificades, Castellfollit ofereix una cosa que els diners no poden comprar: la sensació d’estar literalment penjat del cel.
El miracle geològic: dues colades de lava i un destí
El que veus no és pedra convencional. Les cases d’aquest poble descansen sobre una impressionant paret de basalt que es va formar fa milers d’anys. (Sí, estem trepitjant foc petrificat).
La història és fascinant: el xoc de dues colades de lava procedents dels volcans d’Olot va crear aquest cingle quilomètric. Amb el temps, els rius Fluvià i Toronell van fer la resta, esculpint la roca fins a deixar aquest perfil impossible.
És un dels pobles més petits d’Espanya, però el seu impacte visual és, sens dubte, el més gran de tota la província de Girona. En veure’l des de la distància, sembla que les cases hagin de vessar pel precipici en qualsevol moment.
La cantera de basalt de Castellfollit és l’única que continua activa a tot l’estat. D’aquí surt el material per pavimentar mig món, una dada que molts desconeixen mentre passegen per les seves zones més altes.
El mirador que et tallarà la respiració
Si penses visitar Castellfollit, has de dirigir-te directament a la Plaça de Josep Pla. És el balcó definitiu. Des d’aquí, la vista es perd a la vall i entens per què els antics van triar aquest lloc per viure: era una fortalesa natural imbatible.
Passejar pel seu nucli antic és viatjar a l’edat mitjana. Les cases estan construïdes amb la mateixa pedra volcànica sobre la qual s’assenten, creant una harmonia cromàtica fosca i magnètica que no veuràs en cap altre lloc.
No esperis grans centres comercials ni sorolls estridents. Aquí el luxe és el silenci absolut interromput només pel so de l’aigua dels rius que corren allà baix, al fons de l’abisme.
L’església de Sant Salvador, reconstruïda després de la Guerra Civil, s’aixeca a l’extrem del cingle com un far de pedra. És, probablement, l’edifici amb les millors vistes de tota Catalunya.
Guia de supervivència: com arribar-hi i què menjar
Arribar-hi és sorprenentment fàcil. Està a poc més d’una hora de Barcelona i tot just a 10 minuts de la mítica Fageda d’en Jordà. És el complement perfecte per a un cap de setmana de natura i relax.
Però atenció, el poble es recorre ràpid. El meu consell personal és que aparquis a la zona baixa, a prop del riu, i pugis caminant. Així podràs veure la magnitud de la paret volcànica des de baix abans de conquerir el cim.
Pel que fa a la gastronomia, no te’n pots anar sense provar les patates d’Olot o els embotits de la zona. És cuina de muntanya, d’aquella que t’abraça l’ànima i et treu el fred de cop.
Un secret que pocs saben: si vols la foto de portada de revista, busca la passarel·la sobre el riu Fluvià. Des d’allà tindràs la perspectiva completa del poble “flotant” sobre el penya-segat.
És perillós viure a la vora de l’abisme?
És la pregunta que tots ens fem en veure aquelles finestres abocades al buit. La resposta és un no rotund. La roca basàltica és extremadament dura i resistent. (Encara que jo, per si de cas, no posaria el llit tocant a la finestra).
L’ajuntament i els geòlegs monitoren constantment la paret. Viure aquí és un exercici de respecte absolut per la natura. Els veïns estan orgullosos de la seva ubicació extrema, i no és per a menys.
Aquest lloc ens recorda que som petits i que la terra té els seus propis plans. És un lloc per reflexionar, per respirar fons i per adonar-te que el món és increïble si saps on mirar.
Si estàs planejant la teva propera escapada, deixa de buscar. Castellfollit de la Roca t’està esperant amb els seus carrers estrets, la seva olor de llenya i aquell vertigen meravellós que només els llocs especials saben regalar.
T’atreviràs a treure el cap al límit o prefereixes veure-ho des de la barrera? Sigui com sigui, prepara la càmera, perquè no pararàs de disparar.
Al cap i a la fi, les millors experiències són les que ens treuen un poc de la nostra zona de confort, oi?
