El nou pas de Marta Sanahuja a la televisió ha reactivat una pregunta que es repeteix a xarxes i cercadors. Després del comunicat oficial de RTVE sobre els canvis a MasterChef 2026, molts espectadors volen situar-la en el mapa i entendre d’on surt la seva manera de cuinar.
El seu perfil digital, conegut com Delicious Martha, fa anys que creix amb receptes i vídeos molt reconeixibles. Ara, amb el focus mediàtic a sobre, el dubte és concret: quin és el municipi que ella mateixa ha convertit en escenari habitual del seu dia a dia gastronòmic.
La resposta és Sitges. El municipi hi apareix vinculat de forma explícita en comunicacions institucionals i perfils professionals: l’Ajuntament de Sitges la va presentar com a influencer sitgetana en el marc de la Ruta del Xató, on va exercir d’ambaixadora de la temporada 2019-2020, segons la informació publicada al web municipal.
Per què es parla del poble de Marta Sanahuja ara
La incorporació de Marta Sanahuja al jurat de MasterChef ha multiplicat l’interès per la seva trajectòria. RTVE ha confirmat que s’incorpora com a nova membre del jurat juntament amb Pepe Rodríguez i Jordi Cruz en una etapa que busca reforçar la connexió del format amb el món digital.
Aquest tipus d’anunci acostuma a tenir un efecte immediat. Quan un rostre de les xarxes arriba a un espai de màxima audiència, el públic busca dades bàsiques: origen, formació, projectes i, sobretot, el lloc des d’on construeix la seva rutina i el seu relat culinari.
Del blog a una marca personal amb segell propi
Sanahuja va consolidar el projecte Delicious Martha com una plataforma de receptes, fotografia i contingut culinari. A la seva pròpia presentació pública explica que va estudiar Publicitat i Relacions Públiques i que va orientar la seva carrera cap a la cuina com a punt de trobada entre comunicació i gastronomia.
En paral·lel, canals especialitzats han recollit dades de la seva trajectòria, com el reconeixement vinculat a premis del sector gastronòmic digital i la presència en formats televisius. En una fitxa professional de Canal Cocina, per exemple, s’indica que va néixer a Barcelona i s’emmarca el seu perfil com a creadora en l’àmbit de la gastronomia.
La pista institucional que resol el dubte
La connexió amb Sitges no es basa només en mencions informals. El web de l’Ajuntament de Sitges va publicar una notícia sobre la Ruta del Xató on la identifica com a sitgetana i destaca el seu paper com a ambaixadora. Aquest és un dels elements que més pes té quan es vol verificar una dada d’origen o vinculació territorial.
Per consultar aquesta referència, es pot acudir directament a la publicació municipal: notícia de l’Ajuntament de Sitges sobre la Ruta del Xató.
Sitges com a context: què aporta a la seva narrativa gastronòmica
Sitges és un municipi del litoral de la província de Barcelona, amb una activitat cultural i turística molt consolidada. Aquesta realitat acostuma a influir en creadors de contingut que treballen amb producte, receptari i estacionalitat, perquè el territori condiciona mercats, restaurants, hàbits i fins i tot el tipus de cuina domèstica que es comunica.
En el cas de Sanahuja, el vincle amb la gastronomia local queda reforçat per la Ruta del Xató, una iniciativa de turisme gastronòmic que uneix municipis del Penedès i el Garraf al voltant d’aquest plat i les seves variants.
Dades clau del municipi en xifres
Les xifres oficials ajuden a dimensionar el municipi i evitar generalitzacions. L’Institut d’Estadística de Catalunya publica indicadors de Sitges com població, superfície i densitat. Es poden consultar a: fitxa de Sitges a lIdescat.
| Indicador | Dada |
|---|---|
| Població | 32.690 (2025) |
| Comarca | Garraf |
| Superfície | 43,85 km² |
| Densitat | 745,5 hab./km² |
| Altitud | 10 m |
La Ruta del Xató, el fil conductor que apareix en documents públics
La Ruta del Xató és una marca territorial amb presència pròpia a internet i amb contingut que situa el plat i el recorregut entre municipis. El projecte es pot consultar a: web de la Ruta del Xató.
Que Sanahuja hi fos ambaixadora no és un detall menor. Aquest tipus de rol institucional acostuma a recaure en perfils capaços de comunicar, atraure públic i donar projecció a un producte gastronòmic concret. En aquest cas, el xató funciona com a element identitari i com a porta d’entrada a la cuina de temporada.
Què se sap de la seva procedència i com es matisa la resposta
Quan es pregunta pel seu poble, sovint es barregen dos conceptes: lloc de naixement i lloc on viu o amb el qual se la vincula públicament. En el cas de Marta Sanahuja, diverses fonts mediàtiques i perfils professionals indiquen que va néixer a Barcelona, mentre que Sitges apareix com el municipi on està establerta i des d’on es projecta part del seu treball.
Aquesta distinció és habitual en creadors digitals que treballen en entorns metropolitans. Neixen a una ciutat gran, però desenvolupen el projecte i la vida quotidiana en un municipi proper, amb identitat pròpia i un ecosistema gastronòmic que alimenta el contingut.
Fonts consultables per confirmar el doble vincle
- Confirmació institucional de la vinculació amb Sitges: publicació municipal sobre la Ruta del Xató. Ajuntament de Sitges.
- Context professional i biogràfic: fitxa de creadora a Canal Cocina amb dades de trajectòria i origen. perfil a Canal Cocina.
- Nou paper televisiu: anunci oficial de RTVE sobre el jurat i les novetats del programa. RTVE.
Per què aquest detall importa a l’audiència
En el consum de contingut gastronòmic, el lloc té valor informatiu. Ajuda a entendre quins mercats es visiten, quins productes són habituals, quina temporada marca la compra i quins plats formen part del paisatge cultural del creador.
En el cas de Delicious Martha, el nom de Sitges apareix com a peça de context que encaixa amb l’exposició mediàtica actual i amb una relació documentada amb iniciatives gastronòmiques del territori. És una dada concreta, verificable i útil per interpretar com s’ha construït la seva marca personal en cuina i comunicació.
