A vegades no cal agafar un avió per sentir que has viatjat en el temps. A només 30 minuts de Barcelona existeix un refugi de pedra on el rellotge sembla haver-se aturat al segle XIX.
Segur que has passat per la zona mil vegades, però aquest racó té una cosa que els altres no tenen. No és només un poble bonic; és l’escenari d’un jardí històric que deixa en evidència els parcs més famosos de la capital.
Parlem d’un laberint de vegetació, fonts romàntiques i estàtues que semblen xiuxiuejar-te a l’orella mentre camines. (Sí, nosaltres també vam al·lucinar la primera vegada que vam creuar la seva reixa).
El tresor ocult de l’arquitectura modernista
Som a Samalús, un nucli que forma part de Cànoves i Samalús, al bell mig del Vallès Oriental. Aquest lloc és famós per les seves cases senyorials, però n’hi ha una que destaca sobre totes: el Castell de Samalús.
El que realment ens torna boges no és només la façana de pedra impecable, sinó l’entorn que l’envolta. És un disseny que barreja la natura salvatge amb la mà experta dels millors paisatgistes de l’època.
Passejar per aquí és com ficar-se dins d’una novel·la d’època. Tens l’ombra d’arbres centenaris, el so constant de l’aigua i aquesta sensació d’exclusivitat que ja no es troba al Park Güell o a la Ciutadella.
Has de tenir en compte que l’entrada a aquests jardins sol estar restringida a esdeveniments o visites guiades molt específiques. És vital consultar l’agenda municipal abans d’engegar el cotxe per no quedar-te amb les ganes a la porta.
Per què aquest jardí és diferent a tot el que coneixes
La clau està en el seu microclima. Gràcies a la seva ubicació a la falda del Montseny, la vegetació aquí és molt més exuberant i fresca que a la costa. És el pulmó verd definitiu per fugir de l’asfalt.
A més, el disseny del jardí segueix les pautes del romanticisme europeu. No busquis línies rectes ni parterres avorrits. Aquí trobaràs grutes amagades, ponts de pedra que semblen sortits d’un conte de fades i bancs de ferro forjat on voldràs quedar-te hores.
És el lloc perfecte per a aquesta foto d’Instagram que tothom et preguntarà “Però on ets?”. El contrast entre el gris de la pedra vella i el verd intens de la molsa és simplement magnètic.
El millor és que, en ser un destí menys massificat, pots gaudir del silenci. (Aquest luxe que a Barcelona ja hem donat per perdut, oi?).
El pla rodó: Caminada, pedra i bona taula
Però Samalús no és només el jardí. Si t’animes a pujar-hi, has de recórrer els seus carrers estrets on cada finestra té una història. Les cases de pedra tradicional estan cuidades amb una cura que impressiona.
La nostra recomanació per a la butxaca: aprofita la visita per conèixer els voltants. Estàs a un cop de pedra del Pantà de Vallforners, on pots estirar les cames abans de buscar un bon restaurant de brasa al poble.
En aquesta zona es menja de cine. El producte de proximitat és el rei i els preus encara mantenen el seny que s’ha perdut al centre de la ciutat. Un bon plat de mongetes del ganxet et reconcilia amb el món.
Com a truc d’experta, et diré que si hi vas a la tardor o a la primavera, la llum de la tarda en aquest poble és or pur per als fotògrafs. La pedra es torna taronja i el jardí cobra una vida màgica que no oblidaràs.
Corre abans no corri la veu
Aquest tipus de destins solen durar poc en secret. Tan bon punt l’algoritme de les xarxes socials detecta aquest oasi de pau, les cues comencen a aparèixer i l’encant es dilueix un poc.
La llei del descans diu que necessites almenys un dia de desconnexió total a la setmana per rendir el dilluns. I sincerament, no se m’acudeix cap lloc millor per “reprogramar” el cervell que aquest laberint de pedra i flors.
Prepara el calçat còmode, carrega el mòbil al 100% i no t’oblidis de la jaqueta, que aquí dalt sempre refresca un parell de graus més del que marca el termòmetre a la Plaça Catalunya.
Ens veiem aquest diumenge entre els jardins de Samalús o prefereixes quedar-te mirant una altra sèrie al sofà?
