Si navegues pel Poblenou o la Vila Olímpica de nit, hi ha una cosa que brilla amb més força que els fanals: els cartells de neó dels supermercats 24 hores. Barcelona està canviant la seva pell comercial i el districte de Sant Martí s’ha convertit en la zona zero d’aquest fenomen.
En només un lustre, aquest districte ha vist com obrien les seves portes més de cent nous establiments que no tanquen la persiana en tot el dia (ni en tota la nit). El que va començar com una solució d’emergència per a compres d’última hora s’ha transformat en un model de negoci que ha colonitzat gairebé cada cantonada de Sant Martí.
(Jo mateixa he agraït més d’una vegada trobar-ne un d’obert, però veure’n tants de seguits impressiona). Aquesta eclosió ha generat un debat intens entre els veïns: és una comoditat necessària per als nous horaris de la ciutat o una amenaça per al comerç de barri tradicional?
Radiografia d’un creixement exponencial
Les dades que publica avui La Vanguardia són demolidores. Sant Martí ha passat de tenir una presència testimonial d’aquests locals a liderar el rànquing barceloní d’obertures nocturnes. La clau està en la seva barreja de públic jove, oficines del 22@ i una creixent afluència turística que demana serveis immediats a qualsevol hora.
La majoria d’aquests locals operen sota llicències que els permeten obrir de forma ininterrompuda si tenen una superfície reduïda, cosa que ha facilitat la seva proliferació massiva. Per a molts emprenedors, la rendibilitat de vendre una bossa de gel a les tres de la matinada o productes bàsics d’alimentació és el motor que manté viva la persiana.
Tanmateix, aquesta “invasió” de llum blanca i prestatgeries infinites està canviant la fisonomia dels carrers. Allà on abans hi havia una merceria, una petita papereria o un bar de tota la vida, ara hi trobem passegis estrets plens de refrescos i snacks. És la cara B de la modernització urbana de Barcelona.
El districte de Sant Martí ha absorbit gairebé el 40% de les noves llicències d’obertura d’establiments de conveniència a la ciutat des de l’any 2021. Una xifra que posa de manifest la velocitat d’aquest canvi.
Comoditat o conflicte de convivència?
No tot és felicitat al regne del 24/7. Les associacions de veïns de Sant Martí fa temps que alerten sobre els problemes derivats d’aquesta saturació. El principal temor és el soroll nocturn i la degradació del descans veïnal a causa del flux constant de clients en hores intempestives.
A més, els comerciants “de dia” denuncien una competència que consideren deslleial. Mentre el colmado de la cantonada tanca a les vuit, aquests gegants de la conveniència segueixen facturant, convertint-se sovint en punts de venda d’alcohol encoberta fora de l’horari permès, un tema que la Guàrdia Urbana vigila amb lupa.
Sabies que l’Ajuntament de Barcelona està estudiant mesures per limitar la densitat d’aquests locals en certs carrers? L’objectiu és evitar que barris sencers es converteixin en deserts de serveis tradicionals on només sigui possible comprar ultraprocessats a mitjanit.
Malgrat les queixes, la demanda no para de pujar. Les noves generacions de barcelonins semblen haver-se acostumat a la immediatesa absoluta. Si s’acaba la llet mentre mires una sèrie de matinada, la solució està a menys de 100 metres. És el triomf de la conveniència sobre la planificació.
El futur comercial de Sant Martí
En definitiva, l’obertura d’aquests cent supermercats és el símptoma d’una Barcelona que es mou a diferents velocitats. Sant Martí és avui el laboratori on es prova fins a quin punt pot aguantar un barri la pressió de la globalització comercial.
Nosaltres creiem que l’equilibri és possible, però requereix una regulació que protegeixi l’ànima dels barris. Una ciutat sense botigues de confiança, on ningú et cridi pel teu nom en entrar, és una ciutat una mica més freda, per moltes llums LED que tingui enceses.
El repte per al 2026 serà veure si el districte és capaç de digerir tal quantitat d’oferta sense perdre la seva essència. Per ara, els veïns segueixen observant com cada mes una nova persiana s’aixeca per no tornar a baixar mai més.
Realment necessitem comprar alvocats a les quatre de la matinada o és només un símptoma de la nostra ansietat social per tenir-ho tot ja? És una reflexió que ens hem de fer com a consumidors.
Al cap i a la fi, cada vegada que entrem en un d’aquests locals estem validant un model. I tu, ets de les que planifica la compra setmanal o de les que baixa en pijama al 24 hores perquè s’ha oblidat del paper de cuina?
Jo confesso que alguna emergència m’han salvat, però trobo a faltar la xerrada amb el fruiter del meu carrer. Barcelona ha de decidir si vol ser una ciutat de veïns o un immens aparador de conveniència.
