Ferran Adrià, el geni que va canviar per sempre el mapa de la gastronomia mundial, torna a sacsejar els fonaments de la nostra comprensió culinària. No amb una nova recepta impossible, sinó amb una pregunta que ens obliga a replantejar-ho tot sobre els orígens dels plats més emblemàtics. El xef català, immers en la promoció de la sèrie ‘Gènesi’, la superproducció de 3Cat i Netflix sobre el seu llegat a El Bulli, ha encès un debat que promet ser tan apassionant com revelador.
I és que la seva darrera afirmació, llançada en una entrevista a TV3, no és només un cop de puny a la taula, sinó una obertura intel·ligent a la veritable història de la nostra cultura gastronòmica. Perquè, qui diria que el gaspatxo, el rei indiscutible de l’estiu andalús, podria tenir un component tan profundament català? Nosaltres també ens vam quedar pensatives (i amb la boca oberta) davant d’aquesta revelació que, a priori, sembla una autèntica bogeria.
La veritat, però, és que darrere d’aquesta provocadora pregunta, s’amaga una dada clau que desarma qualsevol dubte: “Com no ha de ser català el gaspatxo? Sabes cuántos andaluces vinieron entre los 60 y los 70? Más de un millón cuando la población de Catalunya era de 4 millones. ¿Cómo no quieres que sea catalán? Lo que no es es nacido en Catalunya”. Adrià no fa cap broma; ens posa al davant un mirall demogràfic que ens obliga a reescriure el que creíem inamovible. És la realitat d’una terra que ha abraçat i fet seva la riquesa cultural d’altres, fins i tot a la cuina.
La revolució culinària va més enllà de la cuina
La seva tesi és clara i, alhora, profundament transformadora: una cosa és el lloc de naixement d’una recepta i una altra ben diferent, l’origen dels seus ingredients o la identitat de les mans que la popularitzen. Segons Adrià, la idea romàntica d’una gastronomia purament autòctona és, en molts casos, un mite. Ho demostra amb exemples que desmuntem al moment, com el del bacallà amb samfaina, un plat associat intrínsecament a la cuina catalana, però els ingredients bàsics del qual no són endèmics del nostre territori. (És que té tota la raó, el bacallà és de l’Atlàntic, i no pas del Mediterrani!).
Aquesta visió no és nova en Adrià, però ara la projecta amb una força renovada gràcies a l’altaveu de ‘Gènesi’, una sèrie que ja ha estat un èxit imparable des de la seva estrena a TV3. Amb una quota de pantalla del 20,1 % i 654.000 espectadors únics en els seus primers dos capítols, va liderar amb contundència la seva franja, superant grans formats com ‘El Hormiguero’ o ‘La Revuelta’. El tercer i quart episodi van fins i tot augmentar l’audiència, arribant als 670.000 espectadors únics, confirmant l’impacte cultural brutal de la seva figura i la seva obra. La sèrie no només explica El Bulli, sinó que planteja reflexions de fons sobre la innovació i la identitat.
La meva conclusió és que ningú pot negar la riquesa que aporten les fusions culturals a la nostra taula, ja sigui amb un gaspatxo que sentim nostre o amb una taronja que ha viatjat milers de quilòmetres fins a la nostra fruita.
El secret darrere els nostres plats més estimats
El xef ens recorda que la història de la cuina és, en realitat, una història d’intercanvi i evolució. “No hi ha cap vegetal silvestre endèmic de Catalunya ni d’Espanya”, afirma amb contundència. Pensem en la taronja, per exemple, que mai ha existit en la naturalesa tal com la coneixem, sinó que és un híbrid fruit de l’agricultura. O els mangos d’Andalusia, que avui considerem quasi locals, però que fa segles eren exòtics fruits d’altres latituds. Aquesta dinàmica constant de mestissatge culinari és la que realment defineix el que és autèntic en la nostra gastronomia.
La seva mirada ens convida a valorar la cuina no com un conjunt d’elements fixos i immutables, sinó com un ecosistema viu, en constant transformació. La capacitat d’una cultura per absorbir, adaptar i fer seus ingredients i receptes d’altres llocs és el que la fa genuinament rica i resilient. El cas del gaspatxo a Catalunya, amb l’arribada de més d’un milió d’andalusos en un període de grans canvis socials i econòmics, és l’exemple perfecte d’aquesta simbiosi que, amb el temps, es converteix en tradició pròpia. És un truc històric que ara Adrià posa sobre la taula.
Per què ara hem de repensar el que creiem autèntic?
La sèrie ‘Gènesi’ i les declaracions d’Adrià transcendeixen la simple divulgació gastronòmica per convertir-se en una eina d’anàlisi cultural. En un moment on la identitat i l’autenticitat estan més en debat que mai, aquesta reflexió sobre els orígens dels nostres plats és imprescindible. Ens recorda que el que avui considerem purament “nostre” ha estat, molt probablement, el resultat d’una barreja fascinant de cultures, històries i migracions. És una lliçó d’història, sociologia i, per descomptat, de bon gust, tot alhora. Una manera de veure el món amb més amplitud de mires i amb un paladar més obert.
Aquest dilluns 5 d’octubre, la sèrie arribarà al seu darrer capítol a TV3 abans de fer el salt definitiu a Netflix a nivell mundial, obrint aquesta discussió a una audiència global. Això significa que la reflexió sobre el gaspatxo català o els orígens “no endèmics” dels nostres ingredients començarà a ser un tema de conversa arreu del planeta. Una oportunitat d’or per repensar la nostra herència culinària i la de tots. Estem realment preparats per qüestionar tot el que hem donat per fet fins ara a la nostra taula?
