El diagnòstic és devastador i no deixa lloc a l’esperança barata. Mentre mig món celebra cada nova actualització dels models de llenguatge, el filòsof Eric Sadin, una de les ments més crítiques amb la digitalització, ens posa davant del mirall de la nostra pròpia desaparició. La Intel·ligència Artificial no ha vingut a ajudar-nos; ha vingut a decidir per nosaltres.
En una recent i lúcida intervenció recollida per mitjans de referència com El Periódico, Sadin adverteix que estem creuant el llindar d’una “administració digital del món”. (I sí, nosaltres també hem sentit aquest calfred en entendre que la nostra llibertat d’elecció està en joc). No estem davant d’una revolució tècnica, sinó davant d’un cop d’estat antropològic.
La fi del judici humà: La dictadura del clic
Fins avui, l’ésser humà es definia per la seva capacitat de jutjar, de dubtar i d’equivocar-se. Tanmateix, la Intel·ligència Artificial elimina aquesta fricció. Sadin sosté que l’objectiu final d’aquestes tecnologies és “substituir el judici humà pel dictat de la màquina”. Ja no pensem quina ruta prendre o què comprar; l’algoritme ja ha processat l’opció “òptima” abans que parpellegem.
Aquesta eficiència és, per al filòsof francès, una trampa mortal. En delegar les nostres decisions en sistemes automatitzats, estem atrofiant la nostra capacitat crítica. La tecnologia s’ha convertit en una instància de veritat suprema que no admet rèplica. Si l’algoritme ho diu, ha de ser el correcte.
Aquest procés està creant una societat d’individus passius, una massa que ja no busca la veritat, sinó la comoditat immediata. És la fi del subjecte polític tal com l’hem conegut des de la Il·lustració.
Estem davant d’una despossessió de les nostres facultats fonamentals; el risc no és que la IA es torni conscient, sinó que nosaltres ens tornem inconscients i dependents d’ella.
La “lletra petita” del progrés: La pèrdua del món comú
Què succeeix quan la IA personalitza cada experiència, cada notícia i cada interacció? Segons Sadin, el que ocorre és la destrucció del “món comú”. Cadascun de nosaltres viu atrapat en una bombolla algorítmica dissenyada per complaure els nostres biaixos, aïllant-nos de la realitat compartida amb els altres.
Les grans corporacions tecnològiques no estan venent programari; estan venent un model d’existència. Un model on el conflicte, la sorpresa i l’imprevist —elements essencials de la vida humana— són eliminats en favor d’una fluïdesa artificial i mercantilitzada.
El més inquietant és que hem acceptat aquesta servitud de forma voluntària. Per cada gram de conveniència que ens ofereix la IA, entreguem un quilo de la nostra autonomia. És un intercanvi injust que hipoteca el futur de les pròximes generacions.
Per què això afecta la teva dignitat i no només el teu mòbil?
Sé el que estàs pensant: “Jo només faig servir ChatGPT per redactar correus”. Però Sadin ens recorda que la tecnologia no és neutral. Cada vegada que fem servir aquests sistemes, estem validant una estructura que menysprea allò singular i humà davant d’allò estadístic i massiu.
La IA està penetrant en àmbits sagrats: la justícia, la medicina i l’educació. Quan un algorisme decideix una sentència o un diagnòstic, es perd la compassió i la interpretació del context. Ens estem convertint en dades processables per a una maquinària que manca d’ètica, encara que simuli tenir-ne.
Estem davant d’una despossessió de les nostres facultats fonamentals. El risc no és que la IA es torni “conscient”, sinó que nosaltres ens tornem inconscients i dependents d’ella per realitzar la tasca més bàsica: pensar.
L’advertència final: El temps de la resistència
Sadin insisteix que no podem seguir sent espectadors passius d’aquest desplegament. No n’hi ha prou amb “regular” la IA; cal recuperar el dret a dir “no”. La resistència no passa per trencar màquines, sinó per reivindicar la lentitud, el dubte i el valor d’allò que no pot ser digitalitzat.
Estem davant del desafiament de mantenir viva la nostra humanitat en un entorn que la considera obsoleta. La filosofia de Sadin és una crida de socors: si no ens despertem ara, el despertar de demà serà en un món on l’ésser humà serà, simplement, un residu de la computació.
La por és que la brillantor de la “innovació” ens hagi cegat tant que ja no siguem capaços de veure l’abisme que tenim al davant. L’apocalipsi de Sadin no és de foc, sinó de silenci i obediència digital.
Què passarà demà?
En els pròxims mesos, la integració de la IA en la vida quotidiana serà total. Veurem com la intel·ligència artificial es converteix en la interfície obligatòria per a qualsevol tràmit o relació. La pregunta és si serem capaços de mantenir espais de llibertat analògica o si sucumbirem al confort de l’algoritme.
És probable que sorgeixin moviments de desconnexió, però la pressió del sistema serà brutal. La IA ja no és una opció; és la infraestructura mateixa de la realitat. Podrem viure fora d’ella?
Sabies que Sadin proposa que el veritable acte revolucionari avui dia és el silenci digital? El simple fet de no generar dades és una forma de protesta contra la captura de la nostra existència.
Has fet bé de llegir aquesta reflexió fins al final. Ara tens les eines per mirar la teva pantalla amb uns altres ulls. No ets un usuari; ets el terreny de conquesta d’una tecnologia que vol la teva ment.
Estàs disposat a recuperar el comandament de la teva vida o prefereixes que la IA triï el teu pròxim pensament?
