La història sol ser un trencaclosques els fragments del qual estan, literalment, bloquejats pel temps. Durant segles, els arqueòlegs s’han enfrontat a un dilema impossible: per llegir el contingut de certes tauletes cuneïformes segellades en els seus sobres d’argila originals, calia destruir-los.
(Sí, nosaltres també sentim aquest calfred en pensar a trencar alguna cosa tan antiga). Doncs bé, el dilema ha acabat gràcies a un avenç que sembla tret d’una pel·lícula de ciència-ficció: la intel·ligència artificial.
El dilema de la caixa tancada
Imagina una carta de fa 4.000 anys enviada per un mercader de l’antiga Mesopotàmia. El sobre d’argila no és un paper, és una capa rígida que protegeix el missatge. Obrir-lo significava, gairebé sempre, danyar tant el continent com el contingut.
Els investigadors tenien l’objecte, coneixien la seva procedència, però el missatge continuava sent un secret absolut. Fins ara, l’única manera de fer una ullada era mitjançant tècniques d’escaneig que, francament, no oferien la claredat necessària per interpretar traços tan antics i complexos.
La IA entra en escena
Aquí és on entra la tecnologia. Mitjançant un procés de tomografia computada d’altíssima resolució, els científics han aconseguit “veure” a través de l’argila. Però tenir una imatge no és el mateix que entendre el missatge.
La IA ha estat entrenada per reconèixer patrons cuneïformes en tres dimensions, permetent reconstruir els caràcters gravats a l’interior del sobre sense necessitat d’aplicar força física.
El que ha aconseguit aquesta IA és, bàsicament, convertir una massa sòlida d’argila en un llibre obert. En analitzar les dades de l’escaneig, el sistema és capaç de separar el sobre del missatge interior, recreant l’escriptura amb una precisió sorprenent.
Què ens diuen aquestes cartes?
Les primeres traduccions són fascinants. No parlem només de grans epopeies reials; són cartes de negocis, reclamacions, contractes i missatges quotidians que ens mostren com vivien els habitants de l’antiga Kültepe. (Impressionant, veritat?).
Aquests documents ens permeten entendre que fa 4.000 anys, el comerç i la burocràcia funcionaven amb una complexitat que, per moments, ens resulta inquietantment familiar. La IA no només està llegint símbols, està rescatant veus oblidades.
Un horitzó sense límits
Sabies que això canvia radicalment tot l’arxiu històric mundial? Tenim milers de tauletes segellades en museus de tot el planeta que ningú s’havia atrevit a obrir. Ara, les portes estan obertes de bat a bat.
La capacitat de llegir sense destruir és el somni de qualsevol historiador. Ara que la IA ha demostrat que pot interpretar aquests traços interns, els museus s’han convertit, de la nit al dia, en biblioteques repletes de llibres inèdits esperant a ser escanejats.
Els experts asseguren que estem tot just esgarrapant la superfície. S’esperen noves troballes en els pròxims mesos que podrien obligar a reescriure els capítols econòmics de la història antiga.
Sembla que la tecnologia no només serveix per crear el futur, sinó per rescatar les peces que crèiem perdudes per sempre en el passat. Quants altres secrets creus que continuen tancats sota capes d’argila esperant que una IA els retorni la veu?
