Imagina per un segon que una cosa que vas perdre al bany fa set segles apareix avui davant els teus ulls en un estat impecable. El que sembla el guió d’una pel·lícula de viatges en el temps ha succeït a Alemanya, i el lloc de la troballa és tan poc glamurós com fascinant.
Un equip d’arqueòlegs ha desenterrat un quadern medieval que ha romàs ocult durant 700 anys. El més boig de tot això no és només que l’objecte estigui sencer, sinó que ha sobreviscut gràcies a l’entorn més hostil i brut imaginable: una letrina abandonada.
Segur que estàs pensant com és possible que la fusta i la cera no s’hagin podrit entre deixalles. Doncs prepara’t, perquè la ciència té una explicació que ens ha deixat amb la boca oberta i que demostra que, a vegades, la història s’escriu al fang. (Sí, nosaltres també ens vam quedar de pedra).
El miracle de la conservació en el fang
La troballa ha tingut lloc a la ciutat de Lübeck, un enclau que a l’Edat Mitjana era el cor de la poderosa Lliga Hanseàtica. Mentre excavaven una zona residencial, els experts van topar amb una antiga fossa sèptica que contenia un tresor documental únic en la seva espècie.
Es tracta d’un quadern compost per tauletes de fusta de boix recobertes d’una fina capa de cera. Aquest era l’iPad de l’època; un dispositiu portàtil on els comerciants i ciutadans escrivien notes ràpides, comptes o missatges que podien esborrar-se i reutilitzar-se infinites vegades.
El que ha permès aquest miracle arqueològic ha estat l’absència d’oxigen. El fang humit de la letrina va segellar l’objecte, evitant que els bacteris descomponguessin la fusta i preservant fins i tot els fins traços gravats sobre la superfície fosca de la cera.
Aquest tipus de quaderns eren extremadament comuns al segle XIV, però és gairebé impossible trobar-los avui dia perquè la fusta sol desintegrar-se. Aquest exemplar és un dels millors conservats de tota Europa.
Quins secrets amaguen aquestes pàgines de fusta?
La importància d’aquest objecte rau en el seu ús quotidià. A diferència dels luxosos pargamins que guardaven els reis o els monjos als seus monestirs, aquest quadern pertanyia a la gent del carrer, als que movien l’economia real de la ciutat.
Els investigadors han identificat que el quadern encara conserva l’estilet original, una peça metàl·lica que servia per escriure sobre la cera i que encaixava perfectament en una ranura lateral. És com trobar un telèfon intel·ligent amb el seu carregador original set-cents anys després.
Encara que els textos gravats són difícils de llegir a simple vista degut a que la cera s’ha deformat lleument, es creu que contenen registres comercials o fins i tot exercicis d’escriptura. Estem davant d’una finestra directa a la ment d’un habitant de la Lübeck medieval que, per un descuit, va deixar caure la seva possessió més preuada pel forat del bany.
És fascinant pensar en el moment exacte en què aquest quadern es va perdre. Va ser un accident? Un intent de desfer-se d’informació compromesa? Sigui com sigui, aquest petit desastre personal ens ha regalat avui una peça de museu inestimable.
La “sort” d’excavar on ningú vol
Les letrines són, per als arqueòlegs moderns, autèntiques càpsules del temps. En una època on no existia la recollida d’escombraries, aquests pous es convertien en la destinació final de tot el que la gent perdia o llençava, des de joies fins a coberts i, com veiem ara, objectes de papereria.
Aquesta troballa a Lübeck no és un cas aïllat, però sí un dels més nítids. La ciutat està construïda sobre un sòl argilós que reté la humitat, convertint el subsol en un congelador natural que atura el pas del temps per als materials orgànics.
Gràcies a l’alta densitat d’informació d’aquest quadern, els historiadors podran reconstruir com era l’alfabetització a les ciutats comercials del nord d’Europa. No tots sabien llegir llatí, però molts sabien portar els seus comptes, i aquest objecte és la prova física d’aquesta intel·ligència pràctica.
Els experts estan utilitzant tècniques d’escaneig làser i fotografia multiespectral per intentar recuperar les paraules esborrades. S’espera que en els pròxims mesos puguem llegir què va escriure exactament el seu amo per última vegada.
Un futur digital per a un passat de fusta
El procés de restauració serà llarg i delicat. En treure el quadern del seu entorn humit, corre el risc d’assecar-se i esquerdar-se en qüestió d’hores. Els restauradors de Lübeck estan treballant en càmeres d’humitat controlada per estabilitzar la fusta abans que l’aire del segle XXI la destrueixi.
Aquesta descoberta ens recorda que la tecnologia sempre ha estat aquí, només que abans no necessitava cables. Un tros de fusta i una mica de cera eren suficients per organitzar una de les xarxes comercials més grans del món antic.
Sabies que la majoria de les grans troballes d’objectes quotidians medievals vénen precisament d’abocadors i fosses sèptiques?. És la paradoxa de l’arqueologia: el que per a ells era deixalla, per a nosaltres és la clau definitiva per entendre qui som.
Estem obsessionats amb el núvol i l’emmagatzematge digital, però aquest quadern ens llança una advertència silenciosa. Si volem que la nostra història sobrevisqui 700 anys, potser hauríem de buscar mètodes tan resistents com una tauleta de fusta enterrada en el fang.
La pròxima vegada que se’t caigui alguna cosa al vàter, abans de maleir, pensa que potser estàs creant un tresor imprescindible per als arqueòlegs de l’any 2700. No és una forma poètica de veure un petit desastre diari?
El que està clar és que el sòl de Lübeck encara guarda molts secrets sota clau, i aquest quadern és només la primera pàgina d’un llibre que tot just estem començant a reobrir.
Caldrà estar molt atents al que diguin els laboratoris, perquè la lletra d’un comerciant de l’any 1300 podria dir-nos molt més sobre la nostra pròpia economia del que imaginem, oi?.
