L’Alta Ribagorça ens acaba de donar una lliçó d’humilitat. Fins ara, pensàvem que els nostres avantpassats miraven els cims dels Pirineus amb por, des de la seguretat de les valls. Ens equivocàvem totalment.
Un grup d’arqueòlegs de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha localitzat la cova amb presència humana més alta de tota la serralada. (Sí, a més de 2.000 metres d’altura, on l’aire crema i el fred no perdona).
El jaciment de les Coves de Fem: un tresor a 2.100 metres
La descoberta s’ha produït al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. No estem parlant d’un simple refugi de pas. Les excavacions confirmen que l’home prehistòric hi feia vida recurrent.
Es tracta d’una cavitat situada exactament a 2.150 metres d’altitud. Per que tinguis una referència: és pràcticament tocar els núvols amb els dits. Mai s’havia documentat res semblant a aquesta cota a la península.
Els investigadors han trobat eines de pedra foguera i restes de fogueres que daten de fa milers d’anys. Això demostra que la “conquesta de l’alta muntanya” va començar molt abans del que deien els llibres.
Per què aquest descobriment ens obliga a reescriure-ho tot?
Sempre ens havien venut la idea que la prehistòria era una lluita per la supervivència en zones baixes i càlides. Però aquestes restes suggereixen que aquells humans eren autèntics especialistes en climes extrems.
Pujar fins aquí dalt no era cap broma. Requeria una logística impecable, coneixement de la fauna i, sobretot, una resistència física que avui ens semblaria sobrehumana.
L’estudi, liderat per l’equip GAAM, apunta que aquests grups pujaven als cims per explotar recursos estacionals. Caçaven ramats que altres depredadors no s’atrevien a seguir.
L’anàlisi dels sediments revela que l’ocupació no va ser un accident. Hi ha diferents capes que indiquen que, generació rere generació, tornaven a aquest mateix punt de l’Alta Ribagorça.
La “letra petita” d’una vida entre roques i neu
Viure a 2.100 metres implica enfrontar-se a canvis de temps radicals en qüestió de minuts. Com s’ho feien? Els arqueòlegs creuen que la cova era un centre logístic estratègic.
S’han recuperat restes de fauna consumida, el que indica que no només dormien allà, sinó que processaven la carn i les pells. Eren una unitat de producció en plena natura salvatge.
El descobriment posa en dubte la teoria de que la transhumància o l’ús de l’alta muntanya va ser una invenció molt posterior. L’ambició humana ja volia tocar el cel fa mil·lennis.
Aquest jaciment obre la porta a trobar noves coves en cotes encara superiors. L’arqueologia de muntanya està vivint la seva edat d’or gràcies al retrocés d’alguns sediments pel canvi climàtic.
L’impacte en el nostre futur (i en el nostre passat)
Entendre com s’adaptaven a l’escassetat d’oxigen i al fred intens ens dóna claus sobre la plasticitat biològica de la nostra espècie. No som tan fràgils com pensem.
La recerca continuarà durant les properes campanyes d’estiu, quan la neu permeti tornar a excavar. Els científics esperen trobar restes d’ADN que confirmin el parentiu amb els habitants de la costa.
És possible que el Pirineu no fos una barrera, sinó una autopista de recursos per a aquells que eren prou valents per pujar-hi.
Aquest descobriment ens recorda que, per molta tecnologia que tinguem, el nostre impuls per explorar allò impossible ja venia de sèrie en el nostre codi genètic.
A partir d’ara, quan miris cap a un cim de 2.000 metres, recorda que algú ja hi va fer una foguera fa 10.000 anys. No estaves tan sol com pensaves, oi?
