El desert egipci acaba de escopir un dels seus secrets millor guardats i la comunitat científica internacional encara no s’ho pot creure. Les excavacions a la zona arqueològica han deslligat una autèntica febre històrica.
Parlem d’un colòs de pedra que desafia tota lògica de conservació després de romandre enterrat durant mil·lenis sota tones de sorra ardent. (Sí, nosaltres també ens freguem els ulls en veure les primeres imatges).
El colòs que vigilava l’Imperi
Durant segles, els arqueòlegs han rastrejat els mapes imperials buscant els monuments perduts del faraó més obsessionat amb la seva pròpia immortalitat. El rastre de les seves grans obres semblava completament esgotat a les zones de màxima explotació turística.
Ningú sospitava que a pocs metres de les rutes habituals s’amagava una mola de granit capaç de reescriure els llibres d’art antic. El pes de la troballa ha deixat muts els operaris que participaven en les tasques de neteja rutinàries del terreny.
La constància del Ministeri d’Antiguitats i l’ús de nova tecnologia d’escaneig subsuperficial han fet possible aquest miracle de l’arqueologia moderna. L’estructura ha emergit del subsol mostrant una fermesa imponent que ha resistit terratrèmols i saquejos.
L’anatomia d’un gegant de granit rosat
L’estàtua representa el legendari faraó Ramsès II i aconsegueix un pes monumental que supera les sis tones mètriques a la bàscula. Els blocs de pedra tallada mostren un nivell de detall en els relleus que frega la perfecció absoluta.
El descobriment s’ha consolidat a l’antiga regió d’Hermòpolis Magna, situada a la governació de Minya, un punt estratègic de l’Egipte Mitjà. *(La precisió dels antics picapedrers continua humiliant la nostra tecnologia moderna)*.
Els primers anàlisis confirmen que la peça encaixa mil·limètricament amb la part superior del colòs descobert fa gairebé un segle, el 1930, per l’arqueòleg alemany Günther Roeder.
El context de la peça afegeix un valor incalculable per als historiadors que estudien el Període Ramèssida de l’Imperi Nou. Els artesans reials van emmotllar aquest bloc utilitzant granit rosat transportat des de les famoses canteres d’Asuan.
La figura mostra el monarca assegut al seu tron, lluint la doble corona que simbolitza el control total sobre l’Alt i Baix Egipte. Viatjava tocat amb el clàssic Nemes i una cobra reial tallada al front per espantar els enemics.
Aquesta combinació de símbols polítics i religiosos confirma el propòsit propagandístic que el faraó imprimia a cadascuna de les seves representacions públiques. El colòs formava part de l’entrada monumental d’un temple dinàstic dedicat al déu Tot.
El faraó que va burlar el pas del temps
L’impacte visual del monument és sobrecollidor perquè la pedra conserva la policromia original en algunes zones protegides de l’erosió. Els pigments van sobreviure al col·lapse de les estructures superiors gràcies a un tap de argila seca.
En l’informe tècnic es detalla que l’estàtua mesura aproximadament set metres d’alçada si sumem les dues seccions ara unificades. Entre els detalls més impressionants destaca la inscripció dels cartutxos reials amb els títols sagrats del sobirà.
El registre jeroglífic inclou el nom d’entronització Usermaatra Setepenra, que coronava el monarca com l’elegit de Ra a la Terra. La resta del text descriu les ofrenes ceremonials que el propi rei realitzava a les deïtats locals.
També s’ha detectat la presència de fines capes de pa d’or als lòbuls de les orelles i el coll. Tot compartia un disseny estètic pensat per enlluernar els fidels que creuaven les portes del recinte sagrat.
Per què aquesta troballa revoluciona els museus?
La reunificació de les dues meitats no només tanca una investigació de noranta-sis anys, sino que activa un circuit turístic completament renovat. Centenars d’experts ja sol·liciten accés per estudiar les marques d’eines a l’esquena de la figura.
Els restauradors assenyalen que aquest excel·lent estat permetrà exhibir la peça gairebé immediatament sense necessitat de reconstruccions agressives amb resines artificials. Les labors de laboratori es centraran en la consolidació del color superficial davant el canvi d’humitat ambiental.
Sabies que aquest èxit ha reactivat les excavacions als ciments dels temples colidants de la mateixa dinastia? L’èxit de la campanya actual ha validat una estratègia de prospecció profunda en sòls agrícoles inundables.
Una cursa contra el rellotge enfront de l’aigua subterrània
El temps per rescatar aquests tresors mil·lenaris comença a esgotar-se de forma dramàtica a tot el vall del riu Nil. La pujada del nivell freàtic provocada pels nous sistemes de reg està dissolent els ciments de pedra calcària i granit.
Els geòlegs calculen que en les pròximes tres dècades els jaciments que no estiguin protegits per sistemes de bombeig patiran danys irreparables. Aquesta campanya d’extracció és, amb total seguretat, la última gran oportunitat per recuperar l’esplendor ramèssida intacte.
La presentació oficial del colòs unit ha retornat l’optimisme a un sector que necessitava un gran cop d’efecte internacional. Tornar a mirar a la cara un rei que va governar fa més de tres mil anys ens vola el cap, oi?
