Alguna cosa està canviant als boscos del nord i no és una bona notícia. Els ramaders i biòlegs asturians acaben de llançar una alerta vermella que afecta directament el nostre ecosistema rural.
Durant segles, el llop ibèric ha estat el rei indiscutible de la fauna salvatge al nord d’Espanya. No obstant això, un silenci sepulcral està invadint les muntanyes on abans ressonaven els seus udols habituals.
La sorpresa dels experts ha estat majúscula en analitzar les últimes càmeres de fototrampeig. Les imatges no mostren els feroços depredadors que tothom esperava trobar, sinó gossosasilvestrats actuant en gossades organitzades.
El veritable perill dels gossos invisibles
El fenomen preocupa greument la comunitat científica per una raó purament biològica. Aquests canins no tenen por de l’ésser humà, ataquen per instint de supervivència i no tenen l’ordre social dels llops natius.
(Sí, nosaltres també ens vam quedar de pedra en descobrir que el millor amic de l’home s’està convertint en el pitjor enemic del bestiar). El problema no és només la pèrdua de biodiversitat, sinó el caos absolut que generen a les granges locals.
La veu d’alarma l’han donat diverses associacions agropecuàries després de registrar pèrdues milionàries aquest hivern. Els atacs ja no segueixen el patró net del llop, sinó que deixen darrere seu un rastre de destrucció massiva i impredictible.
Cal prestar molta atenció a la lletra petita d’aquest assumpte. Els gossos asilvestrats no estan protegits per les lleis de conservació, la qual cosa genera un buit legal immens a l’hora de gestionar les seves poblacions en terreny públic.
Un error de càlcul amb conseqüències fatals
La Universitat d’Oviedo i diversos col·lectius conservacionistes apunten a l’abandonament rural com la metxa que va encendre aquest polvorí. El descontrol de mascotes en zones semirurals ha creat una població flotant d’animals híbrids de gran tamany.
Les dades dures de l’últim informe sectorial són demolidores i no deixen lloc a l’especulació. S’estima que les denúncies per atacs creuats s’han disparat més d’un 40% a les zones d’alta muntanya asturiana.
El lector ha d’entendre que el llop mantenia l’equilibri en allunyar altres espècies competidores del seu territori. En desaparèixer el depredador alfa, aquests grups de gossos domèstics asilvestrats ocupen el nínxol ecològic buit de forma violenta.
Sabies que aquest fenomen de substitució de depredadors també s’ha observat en zones suburbanes dels Estats Units? El patró es repeteix: quan el gran carnívor es retira, la natura cobreix el buit amb el que té més a mà.
La urgència d’una solució immediata
Els alcaldes de la zona exigeixen una revisió urgent dels protocols de captura i un control estricte del microxip obligatori. El temps juga en contra dels pastors, els quals asseguren que la situació serà insostenible abans que acabi l’estiu.
La Xunta i el Principat avaluen ja mesures extraordinàries per frenar una expansió que amenaça de saltar a províncies veïnes com Lleó i Cantàbria. Protegir el nostre entorn rural ja no és una opció verda, és una qüestió de supervivència econòmica per a milers de famílies.
Al cap i a la fi, vigilar de prop el que passa a les nostres muntanyes és l’única garantia per no perdre l’essència d’un paradís natural ferit. Serem capaços de reaccionar a temps abans que l’ecosistema del nord canviï per sempre?
