Si pensaves que a Espanya ja ho havíem excavat tot, t’has equivocat de ple. Prepara’t per flipar. Un equip de paleontòlegs acaba de treure a la llum una cosa que ha deixat la ciència internacional amb la boca oberta.
No parlem d’un osset qualsevol. Han trobat a Castelló una espècie de dinosaure completament nova que va viure fa més de 100 milions d’anys. (Jo encara estic intentant imaginar-me aquest bitxo passejant per la Comunitat Valenciana).
L’animal ha estat batejat com a Garumbatitan morellensis. I no és un nom posat a l’atzar; és una bèstia que pertany al grup dels titans, els éssers més grans que han trepitjat mai la Terra.
La troballa s’ha produït al jaciment de Sant Antoni de la Vespa, a Morella. El que ha fet que els científics posin el crit al cel és l’estat de conservació i la mida de les restes.
Un gegant a la porta de casa
Aquest nou dinosaure era un sauròpode, és a dir, un d’aquells gegants de coll llarg que menjaven plantes com si no hi hagués un demà. Era una autèntica piconadora de carn i os.
Les dades fan por: els investigadors calculen que podia arribar a fer uns 25 metres de llargada i uns 10 metres d’alçada. Imagina’t un edifici de tres plantes movent-se per la muntanya.
El que fa que aquest descobriment sigui vital és que ens ajuda a entendre com aquests gegants van evolucionar i es van moure per la península Ibèrica, que en aquella època era una zona clau de pas.
Espanya s’està convertint, gràcies a troballes com aquesta, en el “Jurassic Park” d’Europa. Tenim un tresor sota els peus i tot just ara el comencem a valorar com cal.
Has de saber que trobar restes tan completes d’un titanosauriforme és com trobar una agulla en un paller. És un trencaclosques de milers d’anys que per fi comença a encaixar.
Per què els experts estan tan nerviosos?
La notícia ha corregut com la pólvora perquè les restes inclouen vèrtebres i ossos de les potes que són massius. És ciència d’alt voltatge.
Això permet als paleontòlegs saber no només com era, sinó com caminava i com interactuava amb el seu entorn. Estem parlant de reescriure els llibres de biologia del Cretaci inferior.
El jaciment de Morella és una mina d’or. Fa anys que surten peces, però aquest exemplar és, sens dubte, la joia de la corona. És el descobriment que tot paleontòleg somia fer un cop a la vida.
A més, la troballa posa el focus en la importància de protegir aquests espais. Un simple moviment de terres mal fet podria haver destruït aquesta meravella per sempre.
Jo em pregunto quants altres gegants encara dormen sota les nostres carreteres i pobles, esperant que algú passi amb un pinzell i molta paciència.
L’impacte en el nostre futur (i turisme)
Això no és només per als llibres d’història. Aquest descobriment posa Castelló al mapa mundial de la ciència i atraurà investigadors de tot el planeta. És un motor econòmic brutal.
Si tens nens o et mola el món dels dinosaures, estigues atent, perquè s’espera que les restes es puguin visitar aviat en museus locals. No és el mateix veure-ho en una peli que tenir l’os de debò davant.
La feina que ve ara és lenta: s’ha de netejar cada fragment, analitzar-lo amb escàners 3D i comparar-lo amb tot el que ja coneixem. És una feina de xinos, però val la pena.
Com a consell d’amic, si passes per la zona de Morella, mira bé on trepitges. Fa 100 milions d’anys, el que avui és un poble preciós era el territori de caça i vida d’uns monstres increïbles.
Jo seguiré cada detall de la investigació per explicar-te si troben més membres de la família del Garumbatitan. Perquè, on hi ha un gegant, sol haver-hi molta més història amagada.
Al final, sembla que el passat sempre troba la manera de tornar a la superfície per recordar-nos qui manava aquí molt abans que nosaltres. No creus que és una passada tenir dinosaures valencians?
