Portem dècades buscant una cosa que, segons una nova i revolucionària teoria, podria no ser-hi. La matèria fosca, aquesta substància invisible que suposadament compon el 85% de l’univers, ha fet anar de bòlit els millors científics del món. Fins avui.
Un recent estudi publicat en revistes d’alt impacte científic proposa una solució que sembla treta d’una novel·la de Christopher Nolan. El que percebem com a matèria fosca podrien ser, en realitat, forats negres primordials nascuts abans i tot que el nostre propi temps.
La idea és tan fascinant com aterridora: el nostre univers podria estar “contaminat” per restes d’un univers anterior o paral·lel. (Sí, nosaltres també necessitem un cafè per processar això).
L’error de Darwin aplicat al cosmos
Imagina que intentes explicar el funcionament d’un cotxe sense saber que existeix el combustible. Això és el que li passa a la física actual amb la matèria fosca. Sabem que hi ha “alguna cosa” que aporta gravetat extra perquè les galàxies no surtin volant, però ningú ha aconseguit tocar-la ni veure-la.
La nova investigació suggereix que no necessitem una partícula nova i exòtica. La resposta són els forats negres. Però no els que coneixem que devoren estrelles, sinó uns de minúsculs i densos que es van formar en el primer sospir del Big Bang.
Aquests objectes tindrien la massa d’un asteroide però la mida d’un àtom. Són invisibles, massius i estan a tot arreu. Són els fòssils de l’origen del tot.
Has de saber que el que consideràvem un buit absolut és, en realitat, un camp de mines de gravetat pura que va sobreviure a la creació del nostre espai-temps.
Venen d’un altre univers? La teoria del rebot
Aquí és on la ciència es posa realment interessant. L’estudi planteja que aquests forats negres no es van crear després de la gran explosió, sinó que són supervivents d’un “Big Bounce” o gran rebot.
Segons aquesta visió, el nostre univers no va néixer del no-res, sinó del col·lapse d’un de previ. En aquest procés de compressió extrema, s’haurien format aquests nòduls de gravetat que ara anomenem matèria fosca. Som, literalment, les cendres d’un cosmos que va morir abans que nosaltres nàixéssim.
Això resoldria un dels majors maldecaps de la NASA i l’Agència Espacial Europea: per què l’univers primitiu sembla molt més “madur” del que hauria de ser. Els forats negres ja hi eren per posar-hi ordre.
Si aquesta teoria es confirma, estaríem davant del descobriment del segle. No només entendríem de què està fet el cel, sinó que confirmaríem que no som el primer univers que existeix.
Impacte en la ciència: Adéu als llibres de text?
El canvi de paradigma és total. Si la matèria fosca són forats negres, milers d’experiments sota terra que busquen partícules invisibles (WIMPs) estarien perdent el temps i milions d’euros en pressupost.
Les institucions científiques ja estan mirant de reüll el Telescopi James Webb. Les seves lents podrien captar les subtils distorsions de llum que aquests microforats negres provoquen en passar per davant d’estrelles llunyanes. És la prova definitiva que tots esperen.
Per a la nostra butxaca, això significa que la inversió tecnològica es desviarà cap a l’òptica espacial i la detecció d’ones gravitacionals. La carrera per “tocar” un forat negre primordial ha començat oficialment.
La densitat d’aquests objectes és tan alta que, si un creués el sistema solar, amb prou feines notaríem una petita estirada gravitatòria, però seria suficient per reescriure tota la relativitat d’Einstein.
El futur: Podem usar aquesta energia?
Encara que sembli ciència-ficció, entendre que la matèria fosca és energia concentrada en forma de forats negres obre la porta a teories sobre l’aprofitament energètic en un futur llunyà. Són les bateries naturals del cosmos.
Ara com ara, la urgència és teòrica. La llei de la física que coneixem està a la vora de l’abisme. Si l’univers té memòria d’un passat anterior, la nostra posició en el mapa del temps canvia per complet.
La validació d’aquest estudi confirmaria que vivim en un entorn molt més reciclat del que pensàvem. Res no es crea ni es destrueix, només es converteix en forats negres invisibles que mantenen unides les nostres estrelles.
Recorda que si sents a parlar de “matèria exòtica” en els pròxims mesos, probablement t’estiguin venent una teoria antiga. El futur està en les restes del passat.
La pròxima vegada que miris el cel nocturn i vegis el buit entre les estrelles, no pensis que no hi ha res. Podries estar mirant directament als ulls d’un univers que va deixar d’existir fa 14.000 milions d’anys.
Estem preparats per acceptar que som el “Pla B” de l’existència? L’espai mai deixa de sorprendre’ns, i sembla que Darwin no és l’únic que ha de revisar els seus apunts quan la realitat supera la imaginació.
Al cap i a la fi, la resposta a qui som podria no ser a les estrelles que veiem, sinó en la foscor que les envolta i que, fins ara, no sabíem interpretar.
