Fa seixanta anys, la intenció era lloable: volíem repoblar zones degradades i millorar el paisatge amb una espècie de creixement ràpid i aspecte ufanós. El que llavors es va considerar un encert botànic, avui s’ha convertit en un malson ecològic que les autoritats intenten frenar a marxes forçades.
Parlem d’una espècie que, després de ser introduïda massivament a Espanya durant la dècada dels seixanta, ha demostrat ser un invasor silenciós però implacable. No només altera el sòl, sinó que està desplaçant activament la nostra avifauna local, trencant un equilibri que va trigar segles a formar-se.
El problema de l’expansió descontrolada
El principal risc d’aquest arbre rau en la seva sorprenent capacitat d’adaptació. El que en el seu dia es va plantar amb control, aviat va saltar dels jardins i parcs als nostres boscos, aprofitant terrenys on la vegetació autòctona ho tenia difícil per prosperar. El seu creixement és tan agressiu que crea autèntiques colònies monovarietals.
En ocupar tot l’espai disponible, aquest arbre no deixa lloc perquè creixin espècies d’arbustos o arbres locals que són la base del sosteniment de moltes aus. Si l’aliment desapareix, la fauna es veu obligada a migrar o, en el pitjor dels casos, a desaparèixer de les nostres zones rurals.
L’espècie més assenyalada en aquest procés és l’Ailant o arbre del cel (Ailanthus altissima), encara que al catàleg espanyol d’espècies exòtiques invasores apareixen altres noms amb comportaments similars que ja estan sota el punt de mira dels experts.
Per què és una amenaça per a les aus
Segur que et preguntaràs: per què un arbre és dolent per a un ocell? La resposta és senzilla i devastadora alhora. Els ocells de la nostra terra estan adaptats a alimentar-se d’insectes i fruits específics de les nostres alzines, roures o pins.
Quan un bosc és substituït per aquesta espècie invasora, l’oferta d’aliment canvia radicalment. Els ocells que niaven o cercaven sosteniment en aquestes zones descobreixen de sobte que el nou arbre no els ofereix res. És un entorn hostil disfressat de verd.
Mesures de control: què podem fer?
El primer pas és la informació. Moltes persones continuen plantant aquests exemplars a les seves finques privades per la seva estètica o per l’ombra que proporcionen, desconeixent el dany col·lateral que estan causant a l’entorn.
Les comunitats autònomes han endurit les normatives sobre el seu ús. Si tens un d’aquests exemplars al teu terreny, l’ideal és consultar amb tècnics forestals abans d’intentar eliminar-lo, ja que una poda mal feta pot provocar un rebrost molt més vigorós i difícil de controlar.
El cost d’un error històric
Aquest fenomen ens deixa una lliçó important sobre la biodiversitat. Introduir espècies de fora del seu rang natural de distribució, per molt “boniques” que semblin, sempre comporta un risc latent. La natura té els seus propis ritmes i, quan els alterem, el preu a pagar sol ser molt alt.
Coneixies l’impacte que aquests arbres estan tenint en el nostre entorn? La propera vegada que vegis un arbre que creix sospitosament ràpid, potser sigui el moment de preguntar-se si realment hauria de ser allà. El nostre paisatge depèn de les decisions que prenguem avui als nostres propis jardins.
