El món de les matemàtiques acaba de viure el seu moment “Big Bang” particular.
El que llegiràs no és només una altra notícia sobre algorismes fent dibuixos o escrivint correus. És una cosa molt més profunda. AlphaZero, la intel·ligència artificial de Google DeepMind, ha aconseguit el que els humans no vam poder en vuit dècades.
Parlem del problema de les discrepàncies d’Erdős. Un enigma que sona a ciència-ficció però que porta de cap els genis des de 1932. (Sí, nosaltres també ens preguntem com hem trigat tant).
El mur invisible que ningú podia saltar
Imagina una seqüència infinita de números: +1 i -1. El repte sembla senzill. Has de trobar una manera que, sense importar quant sumis, el resultat mai sigui massa gran.
Paul Erdős, un dels matemàtics més prolífics de la història, va llançar aquest guant fa 80 anys. Des de llavors, milers de pissarres han acabat esborrades i plenes de frustració. Ningú trobava la clau.
Paul Erdős va ser tan important que els matemàtics mesuren la seva “distància” amb ell mitjançant el Número d’Erdős, similar als sis graus de separació de Hollywood. La comunitat científica internacional el considerava un “problema impossible”. Una d’aquelles barreres que defineixen els límits del cervell humà. Fins que va arribar la màquina.
Com ho ha aconseguit AlphaZero?
La IA no es va limitar a calcular més ràpid que nosaltres. Això seria massa fàcil. El que va fer AlphaZero va ser “jugar” amb les matemàtiques com si fossin una partida d’escacs.
L’equip de DeepMind va reconfigurar l’algorisme perquè veiés la seqüència de números com un tauler. La IA va començar a predir moviments, a detectar patrons invisibles per a l’ull humà i a descartar camins que no portaven enlloc.
El resultat ha deixat els experts en xoc. No només ha resolt el problema, sinó que ho ha fet amb una elegància tècnica que redefineix la nostra relació amb la tecnologia.
No es tracta només de números. Aquest avenç demostra que la IA pot ser el “copilot” definitiu per resoldre els grans misteris de l’univers, des de la física quàntica fins a la medicina personalitzada.
La por (i l’esperança) de lls matemàtics
Significa això que ja no necessitem els matemàtics? Ben al contrari. (I menys mal, perquè la butxaca de molts en depèn).
Els científics estan astorats perquè la IA ha trobat una solució contraintuïtiva. És a dir, una cosa que a un humà mai se li acudiria perquè “no sembla lògica”.
Estem davant d’una nova era. La intel·ligència artificial ja no només processa dades; ara està començant a crear coneixement pur. El tipus de coneixement que canvia els llibres de text per sempre.
Aquesta troballa no és només teòrica. Resoldre discrepàncies numèriques és fonamental per millorar les comunicacions satel·litàries i la seguretat de les teves dades bancàries.
Què és el següent a la llista?
Si la IA ha pogut amb Erdős, què serà el pròxim? Els laboratoris ja estan apuntant cap a la Hipòtesi de Riemann o la conjectura de Goldbach.
El que avui és un titular al teu mòbil, demà podria ser la base d’una nova tecnologia que revolucioni la teva manera de viure. Els números manen, i ara tenim el millor traductor del món.
És fascinant pensar que una pregunta formulada abans que existissin els ordinadors hagi estat Handbook precisament per l’ordinador més avançat del planeta.
Estem preparats perquè les màquines ens expliquin com funciona la realitat? El debat està servit, però les dades hi són. El codi ha estat desxifrat.
Al final, resulta que els genis tenien raó: tot a la natura segueix un ordre. Només necessitàvem algú (o alguna cosa) capaç de veure-ho sense parpellejar.
