Amb l’arribada de la pandèmia la despesa de les llars catalanes va caure enormement i encara no s’ha recuperat del tot. Concretament, l’any 2021, la despesa mitjana en consum de les llars catalanes va ser de 31.710 euros per llar i de 12.856 euros per persona, un 8,5% i 8,3% més que el 2020, respectivament, però encara va ser un 3,7% inferior l’any 2019. De fet, cal recordar que conseqüència de la crisi sanitària, les llars van disminuir molt la despesa en consum el 2020 provocant una gran modificació dels hàbits de consum. I encara que durant el 2021 es va experimentar una recuperació generalitzada de la despesa encara no s’han recuperat les xifres prepandèmia, com passa en molts punts de l’economia. Per altra banda, els grups que van presentar els majors descensos de la despesa mitjana per llar respecte al 2019 van ser el de l’oci i cultura (-27,6%), el del transport (-26,4%) i el dels restaurants i hotels (-22,5%), despeses que, per altra banda, representen extres en la despesa d’una família mitjana catalana. Només la sanitat (18,8%), els aliments i begudes no alcohòliques (12,4%) i el grup de l’habitatge, aigua, electricitat, gas i altres combustibles (7,1%) van experimentar un augment en la despesa respecte al 2019.
Un fet que crida l’atenció d’aquesta despesa, segons l’últim informe de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), és en matèria de béns de primera necessitat, que representa el 60,7% de la despesa total, que va augmentar un 5,9% respecte al 2020 l’any anterior i un 5,7% respecte al 2019; en canvi, la depesa en la resta de béns i serveis va créixer un 12,6%, però va disminuir un 15,3% respecte a dos anys enrere.
Seguint amb els béns de primera necessitat, la despesa mitjana més elevada de la llar va estar dedicada a les factures bàsiques com l’habitatge, aigua, electricitat, gas i altres combustibles (11.640 euros), que va representar el 36,7% del total de despesa mitjana d’una llar. Aquest grup va créixer un 4,6% en relació amb l’any anterior i va anar augmentant progressivament, des de l’inici de la sèrie.
Per darrere d’aquestes despeses bàsiques hi ha el grup dels aliments i les begudes no alcohòliques amb el 16,2% del total de la despesa, que va registrar un augment anual del 6,7%, amb una despesa mitjana per llar de 5.146 euros. Les despeses mitjanes de la llar en el grup de vestit i calçat, d’una banda, i el de mobles i parament de la llar de l’altra van ser molt similars (1.209 i 1.255 euros, respectivament), i van representar prop del 4% sobre el total de despesa. En relació amb el 2020, aquests dos grups van augmentar un 17,6% i 4,7% respectivament, però a diferència del grup de l’habitatge, aigua, electricitat i gas, la despesa mitjana de la llar és inferior a la del 2016 (1.486 euros i 1.344 euros, respectivament).
Les llars amb estudis superiors augmenten la despesa un 18,9%
Un punt diferencial en la despesa de les llars catalanes són les característiques socioeconòmiques i demogràfiques, que molts cops determinen el nivell de despesa de les llars i del tipus de béns consumits. La despesa mitjana més elevada és la de les llars on el sustentador principal, és a dir qui aporta més a l’economia de la llar, té estudis superiors, que és de 37.703 euros, un 18,9% més alta que la del conjunt de les llars catalanes. Per altra banda, aquelles llars on el sustentador principal no té estudis o té els estudis primaris acabats, tenen una despesa mitjana de 22.525 euros, un 29% menys en comparació amb el total de llars, al final la diferència és de més de 15.000 euros de diferència.
També hi ha una relació directa entre la nacionalitat, la relació amb l’activitat econòmica i la despesa: les llars on el sustentador principal és d’una nacionalitat estrangera no europea o està aturat són les que tenen un nivell de despesa mitjana més baix respecte del conjunt de les llars (23.383 euros i 16.810 euros per llar, és a dir un 26,3% i un 47,0% inferior, respectivament). D’altra banda, les llars amb el sustentador principal ocupat són les que presenten una despesa mitjana per llar més elevada (amb 33.864 euros), un 6,8% per sobre del conjunt de les llars catalanes.
