David Arnau, un usuari de Facebook, ha volgut homenatjar al matrimoni que va morir arrossegar per una riera a l’Alt Empordà, recordant com aquesta mateixa parella el van ajudar a ell i als seus amics en un accident de cotxe que van patir ara fa 30 anys

  

  

  

Arnau, habitant de Garriguella, cataloga al Tete i la Rosa com a dos “àngels de la guarda” per haver aparegut miraculosament en el moment que els joves accidentats més ho necessitaven i ha lamentat la mort dels dos passatgers del vehicle i de no haver tingut la possibilitat de sortir amb el seu cotxe a buscar-los. Llegeix l’emotiva carta de comiat sencera: 

 

 

  

  

“Aquest mes d’agost farà 30 anys que un accident de cotxe a la carretera comarcal que va de Peralada a Garriguella va estar a punt de costar la vida a cinc joves garriguellencs, un dels quals era jo. Probable excés de velocitat, pèrdua de control, xoc brutal amb un bloc de ciment, volta de campana i sensació de caure per un abisme negre. Quan vaig recuperar la consciència, vaig sortir arrossegant-me com vaig poder pel vidre del darrere, mentre un dels amics, que havia pogut sortir abans que jo, em cridava des de fora que corregués, que el cotxe perdia gasolina. Sense saber res dels altres ocupants, vam avançar penosament enmig d’una nit sense llums fins a una casa propera, on vam cridar i picar la porta sense cap resultat. Al cap d’una estona, com de miracle, va aparèixer un matrimoni amb el seu cotxe i ens va trobar estirats a terra, bruts i ensangonats. Van esperar amb nosaltres que arribés ajuda per als nostres amics, i un cop ells van ser atesos ens van dur volant cap a l’hospital de Figueres.

 

 

 

Per mi, aquell matrimoni ha estat sempre com una parella d’àngels de la guarda que van aparèixer del no-res per rescatar-nos del pànic i la desesperació. Cada cop que ens hem trobat –poquíssimes vegades en aquests 30 anys– els he transmès el meu afecte i la meva gratitud eterna. Casualment, vaig coincidir amb ella fa tot just quinze dies a la Cooperativa de Garriguella, i em va obsequiar, com sempre, amb el seu ample somriure i la seva amabilitat. Es recordava molt de mi, em va dir. Es deia Rosa.

  

 

  

Aquest matrimoni és el que va ser arrossegat per una rierada fatal divendres a la nit, a Masarac. El cos de la Rosa l’han trobat aquest matí. A ell, el Tete, encara l’estan buscant. Malauradament, jo no he pogut agafar el cotxe i anar-los a rescatar, com van fer ells amb mi aviat farà 30 anys.

 

 

  

Per això no m’he pogut estar d’escriure aquestes línies per dedicar-los el meu record i les meves llàgrimes. Fins a sempre, àngels”

 

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa