Ens en sortirem! Què passa quan es decideix anar a una platja nudista?, per molta gent un tema força ‘tabú’ tot hi ser la societat més moderna del continent, si es que Europa ens admira i no ens adonem. Bé, comencem.
1. Un cop decidits a passar el dia envoltat d’aquelles orgies visuals banyades per un lleu reflex de paradís de nuesa i virginal, entrem en la primera fase; arribar a la platja i començar un lent streaptease de roba acompanyat d’una bona dosi de prejudicis. Pots ser més llançat o més tímid però, ei!, és el teu moment de glòria, exhibeix-te!
2. Si encara no ho has fet, ens començarem a menjar el cap amb pensaments de l’estil: «Si aquell parell d’allà ho han aconseguit i són feliços, es que no serà per tant» o «Si aquesta persona encara no l’han detinguda, a mi no em passarà res”. A la mínima que algú em miri cardo el camp. De veritat.
3. No t’han dit mai que comparar és una mala pràctica?! Doncs aquí també es compleix. Aquelles dimensions no són normals…
4. Si no arribes al llistó sempre pots culpar a les condicions meteorològiques. Fot una mica de fred no?
5. Els recent iniciats en el terreny del nudisme són fàcilment identificables; se’ls veu incòmodes, infeliços, s’embolcallen en la tovallola, el seu trajecte més llarg és de la tovallola a l’aigua i al revés, i com més prop estiguin de l’aigua millor.
6. Mires al voltant i veus canalla, nens petits i joves que t’inspiren confiança. Petits i grans que creixen sense tabús. Però com en totes les platges, també et cagues amb els seus pares perquè no paren quiets, i quan passen pel costat causen tempestes de sorra en les que surts força mal parat. No se’t acudeixi queixar-te, estem en un espai públic i res és teu, llibertat! Llibertat!
7. Una altra norma essencial és la de no criticar als demés, tots tenim una ment més o menys perversa i pensem coses, però que es quedin sempre per nosaltres. Perquè de sobte, pots topar-te amb senyores nues amb pèls tenyits de colors, i reflexionar, simplement reflexionar profundament.
8. Som bons jardiners? Sí, és una de les preocupacions a tenir en compte: portar l’entrecuix a la moda. Encara segueixes la moda dels 80?. Un pelatge ben frondós, o potser esquilat? Ningú et jutjarà, o potser si, però en el pitjor dels casos sempre pot colar com a banyador. Molt mèrit aquelles persones que s’hi fan dissenys concrets, molt treballats.
9. Com et cremis les parts, o el culet… aquella nit no dorms. Flotador i after-sun. Ànims.
10. El concepte de moda: postureig. Els «mirons» ja han passat a la història. Ara és el moment per un individu o figura de l’era digital, nascut de les entranyes, dels racons més obscurs d’Internet. Es caracteritza per mantenir-se sempre al marge de tot, però que observa detingudament, vol immortalitzar qualsevol estupidesa que passi al seu voltant, i espera tenir una quantitat substancial de «Likes» a les seves xarxes socials, amb la que poder alimentar la seva autoestima els següents deu minuts. NO al postureig, i més tocar de peus a la platja.
11. S’està perdent la passió. No hi ha subtilesa ni romanç. Ara tot funciona per les apps, ja no es fa pinya a la platja, parlant, lligant, conversant, filosofant, fent nous amics, si no et veig pel Tinder o el Grindr no m’atreveixo a parlar-te, ho sento, per mi no existeixes.
12. Vigila en sortir nu en les selfies de la gent. Cada vegada que un amic o familiar crida «Selfie!», un acte reflex que desconeixies et salva tapant-te les teves parts. Clar que sempre pots utilitzar estratègies i posicionar-te de forma que ja no hagis de moure’t massa, un sistema de prevenció. O al revés, posar-te sexy, encara que depèn amb qui estiguis millor no fer-ho. Això ja depèn de l’artista que siguis
