28-A: el 'mandat de l'1-O' en joc

"La unitat que va representar posar les urnes s’ha acabat i serà la ciutadania la que determini ara quina de les dues maneres d’entomar el post-1-O és la que genera més consens"

Les eleccions del 28-A es presenten com una pugna entre els dos principals partits de l’independentisme, que arriben a la cita electoral amb estratègies diferents i escenificant una escissió que posa en dubte com es pot preservar el capital d’allò que es va aconseguir el 2017 amb l’exercici del dret a l’autodeterminació, moviment estroncat després per l’aplicació implacable de l’article 155. La unitat que va representar posar les urnes s’ha acabat i serà la ciutadania la que determini ara quina de les dues maneres d’entomar el post-1-O és la que genera més consens.

 

ERC, tal i com ha deixat clar Oriol Junqueras, en la seva intervenció des de Soto del Real dijous, prioritza aturar l’extrema dreta a l’Estat espanyol i, per tant, això implica donar suport al govern de Pedro Sánchez. Els demòcrates europeus, afirma, no entendrien que es fes una altra cosa i l’independentisme necessita guanyar simpatia internacional. És una aposta que segueix la lògica d’optar per allò que impliqui aproximar Catalunya a l’objectiu d’independència. Una fita que ERC veu assolible després d’un altre referèndum —aquest cop, però, pactat—.

 

Sembla, doncs, que aquesta estratègia dóna la raó —potser de forma involuntària— a la tesi unionista que el referèndum que es va fer —en el marc de l’Espanya constitucional— no serveix perquè no hauria estat legal. Això és una conclusió a la qual es pot arribar després d’escoltar el líder d’ERC en la primera intervenció pública des de que és a la presó. Si es repassa el seu discurs, en una hora i mitja, no va mencionar l’expressió “mandat de l’1-O”, mentre que en el cas de Jordi Turull, dissabte a la Seu, es va escoltar l’afirmació que JxCAT aniria a Madrid “amb el mandat de l’1-O”.

 

Tot i que de vegades alguns discursos s’aboquen a les perífrasis que deixen el missatge en el terreny de l’ambigüitat, assumir fer un ‘reset’ i aprofitar una oportunitat per fer un segon referèndum amb l’acord del govern espanyol suposa deixar el mandat de l’1-O en el bagul dels records i com a estímul des de la nostàlgica per a noves embranzides. En canvi, anar a Madrid a reivindicar-ne el resultat, suposa seguir defensant que aquell referèndum era lícit i que el resultat que se’n va desprendre marca el camí del futur de Catalunya.

 

Aquestes dues visions són les que es veuran les cares el 28-A i segons els resultats un dels dos partits principals de l’independentisme haurà de corregir la seva estratègia, o bé assumir, en tot cas, que ha fallat a l’hora de comunicar els seus posicionaments enmig de la vertigen en què ha viscut la política catalana els darrers mesos. Totes les estratègies són legítimes i tothom fa el que bonament pot enmig d’un escenari ple d’entrebancs i incerteses, però també caldrà escoltar el dictamen de les urnes perquè com Junqueras va defensar són les úniques que tenen l’encàrrec de decidir el futur.

 

Que ningú pateixi. Les diferències es dirimeixen, sortosament, a les urnes.




Comentaris
Boris
Digueulo més clar, després d'empènyer Puigdemont a la DUI per cumplir el mandat de l'1-O, ara ERC proposa un altre referendum, això si pactat amb els que mai pactaran res, així de coherents i simpàtics són els de ERC.
Està clarissim, el partit de Puigdemont.
els que defensi el mandat democratic sortit de les urnes 1O i el 21D. Qui defensi el nostre vot i no el llençi a la basura o el vulgui “ interpretar”
anna
Vam fer el referèndum no pactat perquè va ser impossible fer-lo pactat. Només sota pressió europea Espanya pactarà un referèndum i encara no n'estic segura. De què serveix doncs seguir aquest camí que ja sabem que no porta enlloc? Només Europa, nosaltres mateixos i la feina dels exiliats allà ens pot salvar. Però sobretot fer viure l'esperit unitari de l'1-O
terrassenc
Convergents i esquerra des del 2017 ens estan fent un 'Tsipras'' : votem per la República Catalana que jo faré Autonomia Espanyola. Treuem-los el vot, és l'únic que entendran. Tenim els vots, utilitzem-los.
Carles Viñals Casado
L'Anna ens recorda el moll de la questió que ens volen fer oblidar a còpia de fum i soroll: "Ferem el referèndum de l'1-O perquè negant-nos un de pactat, no ens deixaren cap altra sortida." El ferem, el guanyarem en les més adverses condicions i és el nostre més legítim orgull. No renunciarem a ell i el reivindicarem sempre. Que parli el poble, un cop més, i deixi clar quina és la via que els independentistes volen seguir. La meva és la del MHP Carles Puigdemont, que Déu ajudi.
És fàcil d'entendre:
ERC amb el seu discurs accepta que tot el del 2017 va ser un bluf, i renuncia implícitament a lluitar per la independència fent seva la frase d'en Pujol "ara no toca això" , veuen també que seran la nova Convergència i que tindran anys daurats vivint del regionalisme, dels xollos de controlar les portes giratòries (consorcis, fundacions, empreses vinculades, ....) i les diferents administracions catalanes. S'han venut fàcilment. En aquest sentit el PdeCat mostra aparentment més dignitat.
David.
Jo la única opció que veig que em representa és el Front Republicà. Tota la resta és abaixar-se els pantalons davant els espanyols.
Narcís ( el post-1-O només pot ser entomat " junts " .. qui pot ser amb qui no digué res davant l'estomacament .. davant el 155 .. davant l' espoli .. davant l'absència de paraula/ signatura .. davant . . . . les mentides, difamacions, injúries i calúmnies que rep Catalunya - i de sempre - així Cata
Ras i curt : si ens haguessin deixat votar àdhuc no donant-li caire jurídic .. potser en Junqueras tindria raó !, però des del moment que ens van fúmer garrotades/ pallisses .. posar persones a la presó d'allò més de franc .. plomar econòmicament fora mida .. obligar a l'exili qui veia venir aquesta ' prevaricadora justícia ' .. aquesta raó deixa de ser per a esdevenir-se ( més, si fos possible ), tot plegat, multiplicador de no deixar l'1-O a cap bagul dels records !
Portuguez
A Catalunha precisa da pulseira electrónica para se defender da violadora Castela, autodenominada "Espanha". O próprio presidente Puigdemont terá admitido a Beatriz Talegon o sonho húmido de federação. Pode a mulher violada federar-se com o machista brutal que tanto a violou? Há felizmente agora a Frente Republicana: https://www.larepublica.cat/front-republica-sobre-les-paraules-de-jordi-sanchez-i-oriol-junqueras/
Un portugués haciendo propaganda de un argentino
Por fin hemos logrado internacionalizar el procés.

envia el comentari