Un fantasma recorre Madrid: Catalunya

"Catalunya els suposa un problema. Ho saben des de VOX fins a Unidas Podemos"

Fa cinc dies que sóc a Madrid. He vingut a la capital d’Espanya per cobrir la campanya de les eleccions del proper 28 d’abril. Una estada que em permet agafar distància i entrar en aquest món que és Madrid i l’Estat. He vist mítings del PP, de Ciutadans i d’Unidas Podemos. He anat al Valle de los Caídos -en breu podreu llegir el reportatge en aquest diari- i he entrevistat a un dels impulsors de Podemos. Però, sobretot, he trepitjat aquesta ciutat i he escoltat moltes de les converses que mantenen els seus ciutadans. És una ciutat fascinant, però d’un altre país. Te n’adones quan hi vius uns dies.

 

Les eleccions del proper 28 d’abril són uns comicis especialment difícils per al sobiranisme català. Amb presos polítics i exiliats, l’independentisme ha d’expressar un suport inequívoc a aquelles opcions polítiques que aposten perquè Catalunya pugui decidir el seu futur i, arribat el moment, ser un país independent. Són unes eleccions on, com ja s’ha dit en nombroses ocasions, Catalunya es juga molt: diàleg o més repressió.

 

Vist des de Madrid és bastant clar: n’hi ha que volen evitar parlar de Catalunya costi el que costi -com Unidas Podemos, per exemple-, i d’altres que veuen en l’independentisme l’enemic a batre -com el PP o Ciutadans-. El que és clar, però, és que Catalunya els suposa un problema. Ho saben des de VOX fins a Unidas Podemos. Catalunya té la clau. No només de la governabilitat -si es que el PSOE necessita els independentistes per arribar al poder-, sinó de l’estabilitat espanyola. És així.

 

Espanya viu un moment de crisi democràtica. Això és innegable. Alguns volen solucionar-lo amb la repressió com a resposta i d’altres tenen l’esperança que, ara sí, aquest Estat sigui capaç de realitzar la transició. Una segona transició, si se li vol dir així. Però sense una resposta clara i definitiva sobre el conflicte català és, simplement, impossible. Es pot intentar torejar el problema, o voler matar la bèstia, però Catalunya és una criatura díscola en aquesta campanya.




Comentaris
Rocaguinarda
La segona transició començarà el dia que les elits treguin a la llum els papers del compte Soleado i obliguin al Preparao i familia a marxar a l'exili; a l'Arabia Saudí amb els seus amics de l'ànima. Tard o d'hora lliuraran el cap del monarca.
Si Espanya transita o no transita, allà ella. Aquí a Catalunya s'ha de resoldre el problema quan més aviat millor, i no cal esperar que el resolgui cap trànsit espanyol, que cau molt lluny, si no que l'hem de resoldre nosaltres i per nosaltres, que ningú ens ho farà. O tindrem el que ens mereixem, per il.lusos i confiats.
Aquesta vegada, no ens equivoquem!
Davant l'evident contuberni i tripijoc que es prepara a esquenes del poble català entre els partits pactistes i l'estat, no errem el vot: 1) FRONT REPUBLICÀ a les generals (28 d'abril), per curtircuitar el Règim del 78! 2) PUIGDEMONT a les europees (26 de maig), per posar Espanya en evidència internacionalment! 3) PRIMÀRIES CATALUNYA i/o CANDIDATURES D'UNITAT POPULAR REPUBLICANES a les municipals (26 maig), per controlar el país des del poble! Siguem valents!
anna
M'agradaria que parlessis de la ciutat de Madrid, per què la veus com d'un altres país?
Y unos fantasmas cobran por 'gobernar' la Generalitat y nos deleitan cada día con sus fantasmadas.
Cazafantasmas, help us!
Per anna
Jo t'ho diré, he d'anar-hi sovint per feina, i es com viatjar en el temps. Fá pudor a ranci, es provinciana, hi ha un nivell polític nefast, en una frase, es com veure el nodo, però en color...
Portuguez
Madri é a Cidade do México da Europa: a mais poluída cidade do continente. A do México assenta numa cratera de vulcão extinto, irrespirável, a de Castela centra a secura, a aridez do deserto castelhano. Madri é por isso a cidade com o pior, o mais duro clima na Europa. Inverno e Inferno. Inverno para a democracia, inferno para os cidadãos subjugados ao seu feroz nacionalismo, retrógrado e provinciano.
Ganàpia
Ens odien i maltracten, però els som necessaris. Se'n diu bogeria, i té mal pronòstic.
Charly Brown
Una gran part dels madrilenys viuen una entelèquia. N0hi ha molts que tenen certa cultura i no se la creuen però, en la meva opinió, son una minoria que no s'atreveix a sortir de l'armari, doncs el rebuig als que no comparteixin la veu dominant, és fort i ràpidament passa als crits.

envia el comentari